El deute de Castor: passat, present i futur.

Cal mirar enrere per saber cap a on dirigir els propers esforços col·lectius en l'oposició al projecte i al seu deute.

Des de l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG) hem seguit de prop, des de finals de 2013 i durant el passat 2014, els esdeveniments en relació al projecte d'emmagatzematge submarí de gas natural Castor, especialment preocupats per la naturalesa del seu deute, que es confirma cada cop més com a exemple de deute il·legítim, i en el que està implicat un banc públic, el Banc Europeu d'Inversions. No és nova la connivència entre el sector energètic i d'infraestructures, el sector financer i els governs, en la generació de mecanismes d'endeutament que sovint no generen el benestar promès ni cobreixen les necessitats imperants de la població. No obstant, l'aparició d'un cas tant públicament exposat, tant flagrant i que lluny de succeir a l'altra banda del bassal es dóna a prop de casa és, si més no, menys habitual. L'esforç per a continuar desxifrant els inicis i les condicions contractuals del projecte, així com les implicacions que el cas tindrà sobre la població en un futur, ens sembla una tasca important en la que cal seguir treballant enguany, per tal d'exigir responsabilitats,  però també per a comprendre la lògica darrere aquest tipus de projectes i per a la no-repetició d'aquests casos.

En aquest mateix sentit, el passat diumenge 10 de gener al municipi d'Alcanar, mig miler de persones es van manifestar en contra del deute del projecte Castor. La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, que des de 2007 ha presentat una ferma oposició al projecte, va convocar aquesta mobilització ciutadana sota l'eslògan: "No paguem el seu deute"En el seu comunicat la Plataforma argumentava que "molts han estat els errors, falta de transparència, negligències, deixadesa, interrogants sense respondre, omissions i vulneracions del dret a la informació ciutadana que s’han produït durant la tramitació d’aquest projecte". En aquest sentit, exigien "saber la veritat", "saber què va passar, què s’ha fet malament i a qui hem de demanar responsabilitats" i per aquest motiu, convocaven a la població a manifestar-se als carrers en contra del pagament d'aquest deute amb un acte simbòlic en el que es va "enterrar" la milionària indemnització. La quantitat, 1.350 milions d'euros a 30 anys i a un interès del 4,2%, pot acabar derivant en un deute de més de 4.000 milions d'euros, i es deriva de la renuncia que  l'empresa fa a continuar amb la concessió del projecte.

El Reial Decret Llei (RDL) 13/2014 del 3 d'octubre de 2014 va concretar aquesta indemnització a l'empresa  ESCAL UGS (i va permetre la hibernació de les instal•lacions en comptes del seu desmantellament definitiu). Altres escenaris no suficientment explorats, podrien haver endarrerit, disminuit o fins i tot anul·lat la indemnització, però el RDL permet que l'import de la indemnització més els interessos (i altres costos de manteniment, operació i administració, el total dels quals no s'ha concretat), repercuteixin a la factura del gas. És a dir, que siguin abonats per la població. Aquests pagaments es faran efectius a partir de 2016, però abans això no es concreti, hi ha diversos processos jurídics i administratius en marxa:

- El PSOE, que va signar el 2008 la concessió del projecte, necessitava 50 diputats o senadors signants per a presentar un recurs d'inconstitucionalitat denunciant el Reial Decret Llei davant el Tribunal Constitucional. La formació s'ha pronunciat en contra de que la població pagui el deute a través de la factura del gas, però no en contra de la hibernació de les instal•lacions. La resta de forces del Congrés i el Senat, amb menys de 50 representants, no podien presentar un recurs aïlladament. Per la seva banda la Generalitat de Catalunya, animada pel Síndic de Greuges, també va presentar un recurs d'inconstitucionalitat. CiU, però, no ho ha fet com a formació política en coalició amb altres grups per tal de sumar els esmentats 50 representants, sinó com a govern d'una Comunitat Autònoma que veu violades les seves competències.

- Paral•lelament, la Defensora del Poble europea, O'Reilly, va comunicar al Síndic de Greuges de Catalunya que ha fet arribar al Secretari General de la Comissió Europea l'informe en el que l'organisme va treballar durant 2014 juntament amb organitzacions de la societat civil, entre les quals l'ODG va poder participar a través de l'Aliança contra la Pobresa Energètica, de la qual és membre.

- Per últim la Fiscalia de Castelló, que el 3 d’octubre de 2013 va iniciar una investigació al respecte -una setmana després que el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme hagués ordenat el cessament de l’activitat de la planta-  es querellarà per delictes de "prevaricació mediambiental i contra el medi ambient" contra els responsables de l'empresa ESCAL UGS així com també de l'IGME (Instituto Geológico y Minero de España) i dels Ministeris d'Indústria i Medi Ambient que van intervenir en la concessió del projecte.

Tanmateix, tot i pal•liar parcialment els esdeveniments del passat, cal posar sobre la taula la importància d'assenyalar també les futures conseqüències. Cal trobar el camí, jurídic o administratiu, però també ciutadà, per a que les diferents accions adrecin també les responsabilitats derivades de la indemnització a ESCAL UGS, i de ser possible, revertir-la. La possibilitat d'una acusació popular que se sumi a la querella de la Fiscalia de Castelló podria tenir viabilitat per intentar recuperar els danys patits per la població a causa dels sismes però, què passa amb la gent del territori si la planta segueix sense ser desmantellada? què passa amb el deute del projecte que segueix fluctuant als mercats financers? Són qüestions que també ha de considerar la justícia però que es preveuen complexes i de llarga durada. Cal doncs que, mentrestant, la mobilització i la incidència al respecte no decaiguin, per a no trobar-nos de nou davant un cas que acaba en l'oblit. L'empresa va rebre unes condicions sense precedents per entrar en aquest projecte, i en abandonar el negoci, rep també un pagament sense precedents. Que la resposta davant aquest projecte estigui a l'alçada.

 

 

A finals d'aquest mes, publicarem un article sobre Castor i la financiarització a la UE a la revista Papeles de Fuhem Ecosocial. També, el proper diumenge 18 de gener, el programa 30 minuts oferirà el reportatge "Castor: un negoci rodó?" en el qual l'ODG va ésser entrevistat per a analitzar el deute del projecte i les seves implicacions.

Etiquetes: 

Temàtiques: 

  • Deute
  • Energia