Projecte Castor, una indemnització blindada?

 

Els escenaris que no depuren responsabilitats deixen a la ciutadania carregant amb el deute i la planta llesta per tornar-se a obrir

El projecte Castor d'emmagatzematge subterrani de gas natural, a la costa mediterrània entre Vinaròs i Alcanar, es troba a dia d'avui paralitzat. Després d'un refinançament gràcies a una emissió de bons de projectes (Project Bonds) el juliol de 2013, la injecció de gas va causar al setembre més de 500 terratrèmols a la zona.

El passat divendres 18 de juliol de 2014, Escal UGS va presentar un escrit de renúncia a la concessió d'explotació del projecte Castor, després d'aconseguir l'autorització dels seus bonistes, entre els quals hi ha el Banc Europeu d'Inversions (que va comprar 300 milions d'euros sobre el total dels més de 1.400 milions en bons emesos, i va aportar més 200 milions en forma de línia de liquiditat). Escal UGS, participada per ACS en un 66'7%, considera que ha de ser compensada per l'activitat que ha dut a terme fins ara.

El govern té ara a les seves mans estudiar aquesta petició, però hi ha una gran incertesa sobre els escenaris possibles al respecte [1]. La creació d'un "banc dolent" de l'energia per aparcar aquest actiu, el pagament de la indemnització a través de la factura del gas o dels Pressupostos Generals de l'Estat, o fins i tot la nacionalització de les instal·lacions, no asseguren la fi dels perills ambientals, socials i financers d'aquest projecte, ja que impliquen que la ciutadania assumeix la indemnització a Escal UGS, i fins i tot el pagament del manteniment de la planta, que quedaria aparcada però podria ser novament utilitzada en un futur. Fins i tot el cost d'un desmantellament sense jutjar els promotors del projecte, hauria de ser assumit pels/per les contribuents.

Organitzacions de la societat civil com la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, la Plataforma d'Auditoria Ciutadana del Deute, l'Observatori del Deute en la Globalització i Ecologistes en Acció exigeixen voluntat política al govern per explorar i portar fins a les últimes conseqüències la porta entreoberta que va deixar el Tribunal Suprem per anul·lar el dret a la compensació [2], evitant que sigui la ciutadania qui assumeixi el pagament de cap dels deutes generats pel projecte Castor (ni indemnització a Escal UGS, ni pagament per un mínim manteniment, i desmantellament a càrrec de l'empresa promotora). Així, defensen el NO pagament del deute del projecte Castor, i per tant la NO indemnització a Escal UGS, i el desmantellament immediat de les instal·lacions (també a càrrec de l'empresa promotora), perquè la població quedi fora de perill d'una hipoteca a més de 20 anys que no és seva, i es rebutgin futurs usos d'alt risc com l'exploració petrolífera o la tornada a la injecció i emmagatzematge de gas, amb el potencial sísmic ja àmpliament reconegut.

 

[1] Comunicat sobre els possibles escenaris del Projecte Castor

[2] Segons la sentència del Tribunal Suprem: “Aunque del texto del inciso se deriva con claridad que se está distinguiendo entre la compensación por la reversión y cualesquiera otras responsabilidades, ello no supone excluir que la conducta dolosa o negligente de la empresa concesionaria pueda afectar o, incluso, anular en su caso el propio derecho a la compensación”

 

Etiquetes: 

Temàtiques: 

  • Deute
  • Energia