És el gas natural un amic climàtic?

Anàlisi de les emissions associades a la cadena de subministrament de gas a la Unió Europea i Barcelona.

Descarregar l'informe.

Tipus: 

Autors: Josep Nualart i Alfons Pérez
Disseny: Lucía Armiño

El estudi té com a objectiu general avaluar l’impacte climàtic de la cadena de subministrament del gas natural i, en particular, la contribució dels trànsits dels vaixells de gas natural liquat (GNL) que arriben a la Unió Europea i Barcelona.

Durant els darrers anys, diferents organismes internacionals, entre els quals podem comptar la Comissió Europea, han reforçat i impulsat el paper del gas natural com a combustible de transició per les seves baixes emissions en la combustió. Aquesta aposta pel gas natural però, no ha vingut acompanyada per una avaluació rigorosa i independent dels impactes que suposa pel clima.

Si tenim en compte que el gas natural està conformat bàsicament per metà, i la seva contribució a l’escalfament global és 86 vegades més potent que el CO2, entendrem de seguida que cal prendre’s molt seriosament les pèrdues que es produeixen des de l’extracció fins el consum. Reconeguts científics com en Robert Howarth, de la Universitat de Cornell, asseguren que en molts casos les emissions associades al gas natural són més altes que les del carbó.

En el cas del GNL, el gas arriba als ports transportat en vaixells en estat líquid, després d’una complexa operació de liquefacció en el port de sortida. Això permet reduir el seu volum 600 vegades i fer que els trànsits siguin més rendibles econòmicament. Les ciutats europees que tenen les instal·lacions necessàries per rebre el gas natural per vaixell són: Bruges (Bèlgica), barcelona, Bilbao, Cartagena, Ferrol, Huelva i Sagunto (Espanya), Dunquerque, Martigues i Nantes (França), Mégara (Grècia), Livorno, La Spezia i Venècia (Itàlia), Gargzdai (Lituània), Rotterdam (Països Baixos), Szscecin (Polònia), Setúbal (Portugal), Haverfordwest i Londres (Regne Unit) i Aliaga i Çorlu (Turquia).

El Port de Barcelona compta amb una de les plantes regasificadores més importants d’Espanya i de la Unió Europea amb un 24,67% i 8,18% de la capacitat total, respectivament. Durant l’any 2016 va rebre 44 trànsits provinents de Nigèria, Algèria, Qatar, Noruega i Perú.

Per la dimensió climàtica, a més dels exportadors tradicionals, és molt important analitzar què pot suposar l’entrada dels EE.UU. en el mercat de les exportacions. L’extracció de gas no convencional a través de la tècnica del fracking fa augmentar vertiginosament les emissions de metà a l’atmosfera. D’aquí que l’estudi acaba quantificant les emissions de la cadena de subministrament de gas des dels EE.UU. fins Europa.

Temàtiques: 

  • Energia