29 | 07 | 2010   castellano
ODG
formació
comunicació
publicacions
Butlletí
Noticies
Agenda
Campanyes
Premsa
Enllaços
Any del bulletí:  
Juliol-Agost
Juny
Maig
Abril
Març
Febrer
Gener
Estat espanyol
Països de la Perifèria
Organismes multilaterals
Transnacionals espanyoles
Deute ecològic
Deute il·legítim
Alternatives i moviments socials

Cercador

Inici > Comunicació > Butlletí
Butlletí Juliol-Agost 2010
Repsol i el negoci de compra-venda de gas: el preu que paguen les comunitats locals a Perú i Mèxic
Fa tres anys, Repsol YPF va guanyar la licitació per a vendre-li 2,38 bilions de peus cúbics de gas natural a la CFE (Comissió Federal d'Electricitat) de Mèxic. Un negoci comú i corrent per a la transnacional espanyola: primer compra el gas a Perú LNG, empresa a càrrec de l'exportació de GNL (gas natural liquat) en el país andí, per a després vendre'l més car a Mèxic. Els beneficis per a Repsol a través de la compra-venda del GNL s'estimen en uns 15,000 milions de dòlars durant els 15 anys de contracte. Encara que aquestes xifres són controvertides ja que el preu al que Repsol li compra el gas a Perú LNG és fluctuant, la veritat és que la transnacional obtindrà beneficis importants a través d'aquest negoci.
Repsol i el negoci de compra-venda de gas: el preu que paguen les comunitats locals a Perú i Mèxic
b79_Repsol_MxPeru_ASCH_EM.pdf
Andrea Schimpf (ODG) i Esperanza Salazar Zenil (Bios Iguana)
Juliol 2010
4 pàgs. (castellà)
Anticooperació Financera als països del Magrib
Si l’opinió popular associa la cooperació internacional als recursos que es mobilitzen des del Nord en favor del Sud, resulta intuïtiu definir el contrari, l’anticooperació, com tot allò que, originat al Nord, interfereixi negativament sobre el viure i conviure bé dels pobles del Sud. Des d’aquesta perspectiva convé preguntar-se (ara que les relacions Nord Sud al Mediterrani estan al ordre del dia) com s’interfereix als països del Magrib, i amb quin grau d’impacte.
Anticooperació Financera als països del Magrib
b79_AnticoopFinanciera_AI_CAT.pdf
Ariadna Isern Creus (ODG)
Juliol 2010
4 pàgs.
Després de Copenhague, l´encreuament de camins
El dissabte 19 de desembre de 2009 a mig matí va finalitzar la cimera de canvi climàtic de Copenhaguen organitzada per Nacions Unides. La cimera havia de ser un punt i a part en la lluita contra el canvi climàtic, el moment àlgid de dos anys de negociació iniciats a Bali l´any 2007 en el marc de la Convenció Marc de Canvi Climàtic de Nacions Unides. L´expectació aixecada no tenia precedents: s´havia confirmat la presència de més de 115 presidents i primers ministres, i més de 45.000 persones de tot el món estaven acreditades per a entrar a la cimera oficial, incloent-hi més de 5.000 periodistes i 22.300 observadors. Per altra banda, en la mateixa Copenhaguen tenia lloc una trobada paral·lela gestionada per centenars de grups ecologistes (Klimaforum) en la qual hi van participar milers de participants, i la ciutat sencera estava bolcada amb l´organització de l´esdeveniment. En el cap de setmana intermedi de les negociacions, més de 100.000 persones van sortir al carrer en una manifestació pacífica per a exigir als negociadors que s´aconseguís un bon acord.
Després de Copenhaguen, l´encreuament de camins
b79_Copenhagen_MO_CAT.pdf
Miquel Ortega Cerdà (ODG y Ent, medi ambient i gestió)
Juliol 2010
8 pàgs.
1
1
1

Per a col·laborar amb el projecte de l'ODG visita aquesta pàgina web

 

observatori @ odg.cat
Mapa de la Web L'Observatori del Deute en la Globalització (ODG) 2005 Llicència de Creative Commons