ODG

FONS D’AJUDA AL DESENVOLUPAMENT (FAD): INSTRUMENT EFICAÇ EN L’AJUDA OFICIAL AL DESENVOLUPAMENT (AOD)?
El Cas de Nicaragua

Aquest document intenta aportar noves variables a l’anàlisi sobre l’ús que s’ha donat i s’està donant als crèdits FAD per part dels diferents Governs espanyols. El FAD és un instrument amb un doble objectiu: per una banda és un important suport a la internacionalització de l’economia espanyola, i per l’altra, les operacions esmentades són comptabilitzades com a AOD, i generen deute extern bilateral per al país receptor. Per a això hem analitzat el cas d’un país com Nicaragua, considerat pel Banc Mundial (BM) i el Fons Monetari Internacional (FMI) com un País Empobrit Altament Endeutat (PEAE o HIPC).

A una primera part del document analitzem el context internacional sobre el deute extern i la concessió d’AOD a països com Nicaragua. A la segona, estudiem el destí real dels crèdits FAD en el període 1987-2006, amb especial atenció al moment de l’entrada de Unión Fenosa en el negoci de la distribució elèctrica a Nicaragua. I per a finalitzar, analitzarem les polítiques més recents del Govern espanyol vers els crèdits FAD a països HIPC.

Nicaragua és un dels països inclosos pel Banc Mundial (BM) i el Fons Monetari Internacional (FMI) en el programa d’Alleugeriment del deute dins del marc de la Iniciativa per als Països Empobrits Altament Endeutats (PEAE o HIPC) (1). Segons informació extreta de la pàgina web del FMI “Aquesta iniciativa suposa una acció coordinada de la comunitat financera internacional, hi estan incloses les institucions multilaterals i els governs, per a reduir a nivells sostenibles la càrrega del deute extern dels països pobres més endeutats. Després d’una revisió integral efectuada el 1999, es van aprovar un seguit de modificacions per a proporcionar un alleugeriment del deute més accelerat, profund i ampli per enfortir els vincles entre l’alleugeriment del deute, la reducció de la pobresa i les mesures de caràcter social”(2).

Nicaragua també està inclosa des del 2006, a la Iniciativa Multilateral per a l’Alleugeriment de la Càrrega del Deute (MDRI, per les seves sigles en anglès) a les quals es cancel·la tot el deute pendent en la data de tall (3) (2003) a tots els països que hagin arribat al punt de culminació de la HIPC (4).

Com podem observar a través de les iniciatives esmentades, la tendència actual a nivell internacional dels països del Nord creditors de deute extern i les institucions financeres internacionals és alleugerir el pes del deute extern dels països HIPC. En la mateixa línia i per coherència, la majoria de països del nord no estan concedint Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) a través de crèdits, que suposen de nou més endeutament, als països esmentats.

D’altra banda, els països de la OCDE s’han compromès a no lligar l’AOD a la compra de béns i serveis del país donant segons el Consens de l’OCDE vigent des de gener del 2002 per als països més empobrits (PMA). Es recomana que no es restringeixi als països PMA i que s’ampliï a d’altres.

Nicaragua no és un país PMA, però s’entén que hauria de rebre un tracte similar per part del Govern espanyol ja que és el segon país més pobre de tota Amèrica, amb un 75% de la població sobrevivint amb menys de dos dòlars al dia, i més d’un 40% de la mateixa sobreviu per sota del llindar de la pobresa (5) (menys d’un dòlar al dia).

Seria raonable, per tant, que el Govern espanyol durant aquest mateix període, igual que les institucions financeres internacionals i els països creditors, hagués centrat les seves polítiques en l’Alleugeriment del deute. I és igualment raonable, que no hagués lligat aquest ajut a la compra de béns i serveis d’empreses espanyoles.

Els crèdits FAD són operacions de crèdit que tenen caràcter concessional i lligat que es comptabilitza com Ajuda Oficial per al Desenvolupament. Són préstecs concessionals perquè s’atorguen a interessos per sota dels del mercat, i amb períodes de carència. A més, en ser instruments crediticis i no autèntiques donacions, són operacions generadores de deute extern bilateral que Nicaragua haurà de reemborsar a l’Estat espanyol. Per últim, que siguin operacions de caràcter lligat, significa que el seu ús per part del país receptor del crèdit, està condicionat a que siguin empreses espanyoles les que es contracten per al desenvolupament dels projectes.

Tal com marquen les línies d’actuació internacionals sobre països HIPC, ha deixat l’Estat espanyol de donar crèdits FAD (6) a Nicaragua per acabar amb el seu alt endeutament?

Com podem comprovar a la Taula 1, realitzada a través de les dades facilitades pel Govern espanyol durant el període 1987-2006 al Butlletí de l’ICE, podem donar una ràpida resposta a la pregunta formulada: el Govern espanyol no ha deixat de donar crèdits a Nicaragua i no ha passat a donar el 100% de la AOD en ajuda no lligada, encara que hagi estat considerat internacionalment un país HIPC.

Això ens porta a una segona pregunta, quin destí han tingut els crèdits FAD a Nicaragua que han comptabilitzat com AOD?

Unión Fenosa és una empresa transnacional espanyola del sector elèctric, que entra a Nicaragua l’octubre del 2000, en adquirir les dues empreses distribuïdores del país (Disnorte i Dissur), i deixant el negoci de la distribució elèctrica al país en una situació de monopoli. La privatització de la distribució del sector elèctric, formava part de les condicionalitats imposades pel Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional a Nicaragua, dins de la iniciativa HIPC.

En el següent quadre hi podem veure a quin tipus d’operacions es van destinar els FAD espanyols a Nicaragua durant el període anterior a l’entrada de Unión Fenosa al país (octubre de 2000) i després de la seva entrada.

En avaluar aquesta taula, constatem que a partir de l’any 2000 i coincidint amb l’entrada de Unión Fenosa a Nicaragua, un 24,37% dels crèdits FAD passen a destinar-se a projectes vinculats amb el sector elèctric al país, quan durant el període anterior no hi havia hagut cap projecte d’aquestes característiques. A la vegada, els fons destinats al binomi Sanitat/Educació redueixen el seu pes relatiu, del 22,01% al 16,93%. Per a veure detall de la relació de Crèdits FAD de l’Estat espanyol amb Nicaragua veure Annex 1.

El primer FAD “elèctric” va ser aprovat pel Govern espanyol en Consell de Ministres, el 10 de març del 2000, de pressa i corrents com es diria col·loquialment. Es va aprovar dos dies abans de la celebració d’unes eleccions generals i uns pocs mesos abans de la data de compra efectiva per part de Unión Fenosa de les dues empreses distribuïdores a Nicaragua (octubre del 2000). Pel que sembla per aquesta coincidència de dates, és que el Govern d’Aznar volia deixar lligada i ben lligada l’operació. Aquest crèdit té com a nom “Subestación Ticuantepe Fase I” i s’atorga a l’empresa ISOLUX WAT (9) per un import de 6,6 milions d’euros.

L’empresa esmentada ha estat adjudicatària de tres de les quatre operacions en projectes elèctrics. La segona va ser atorgada també el mateix any 2000, amb el nom “Subestaciones Nicaragua, Movil y Tipitapa” per un import de 7,92 milions d’euros. I la tercera i última va ser adjudicada l’any 2005 amb el nom “Subestación de Ticuantepe y obras asociadas Fase II”, per un import de 3,64 milions d’euros.

És important també, analitzar l’empresa “espanyola” que es beneficiaria d’aquestes operacions. Si estudiem la composició accionarial de ISOLUX WAT, trobarem que avui ha canviat de denominació, s’anomena ICC Isolux Corsán i podem comprovar que compta entre els seus accionistes amb:

L’accionista majoritari de l’empresa com es desprèn de les dades de la taula superior és la societat Construction Investment, SARL amb domicili a Luxemburg(10) i propietat del president i vice-president de la companyia (Luis Delso Heras i José Omis).(11) Luxemburg és considerat paradís fiscal per part de l’Estat espanyol (12).

El FAD “elèctric” restant “Amp. Sub. Planta Nicaragua y obras públicas asociadas (Lot 1)” es va atorgar el juny del 2001 per 3,7 milions d’euros. Les empreses adjudicatàries d’aquest projecte a través d’una UTE (13) van ser UFISA, SIEMENS i RADIOTRONICA. UFISA és Unión Fenosa Ingeniería S.A., filial de Unión Fenosa.

2.b. Altres usos controvertits del crèdit FAD espanyol a Nicaragua en el passat

El FAD de l’autopista Managua-Masaya per a donar suport als damnificats per l’huracà Mitch el 1998

L’octubre del 1998 l’huracà Mitch va provocar una greu crisi humanitària a Hondures, Nicaragua, El Salvador i Guatemala. El Govern espanyol va anunciar un important paquet d’ajuda d’emergència que en un 67,4% van ser crèdits de diferents tipus. Com posteriorment en el cas del Tsunami, el Govern espanyol prometia una ajuda, que després en gran part la concedia en forma de préstecs concessionals a països dels considerats altament empobrits, condicionats a la contractació o compra de béns i serveis a empreses espanyoles.

En aquest cas, es va concretar una concessió de 16 milions de dòlars a Nicaragua per a la construcció d’una carretera de quatre carrils que havia d’unir Managua, Masaya i Granada. Aquesta zona a Nicaragua no va ser colpejada per l’huracà. El projecte desplaçava ajuda per l’àrea afectada a una zona d’alt potencial turístic amb importants interessos d’empreses hoteleres espanyoles (14).

L’operació va ser adjudicada després d’un procés irregular a Hispanica que més tard va incomplir el contracte. L’empresa no ha acabat les obres i el Govern nicaragüenc s’ha vist obligat a demandar-la pels danys i perjudicis provocats (15).

El Govern espanyol va aprovar per Consell de Ministres el 1993, un crèdit FAD destinat a Nicaragua per import de 5,65 milions d’euros per a la construcció de l’hospital de Chinandega. L’any següent es van atorgar dos crèdits més per un valor total de 3,61 milions d’euros per a dotar l’hospital d’equipament.

Per les controvèrsies a les quals s’ha vist sotmès el projecte, el Ministeri de Salut nicaragüenc (MINSA) va encarregar una auditoria a la Contraloría General de la República (17). Entre les conclusions s’assenyalen gran quantitat d’irregularitats respecte el procediment de contractació i certes irregularitats comptables. Però destaquen els greus errors en el desenvolupament del projecte: es va ubicar a un lloc que contravenia la normativa exigible a un hospital mèdic quirúrgic, en trobar-se proper a un cementiri municipal, una llacuna d’oxidació i un abocador; utilització de materials no adequats; sistema de drenatge pluvial deficient; espais físics deficients per al laboratori; equipaments rebuts al Ministeri de Salut, que no es van poder ubicar; equipament subministrat de diferent marca al llistat; equipament important no pot funcionar perquè ha estat subministrat en mal estat o falten peces importants;...

Uns altres crèdits FAD amb un ús controvertit quant a la seva aportació com AOD i la seva contribució a la reducció de la pobresa, són els atorgats l’any 2000 i 2002, per a l’adquisició de radars a l’empresa INDRA SISTEMAS, S.A. per un import superior als 16 milions d’euros. Aquesta empresa, segons informa el Centre Delàs de Justícia i Pau a Catalunya, és una empresa d’electrònica que dedica entre un 40 i un 60% de la seva activitat a material militar i participa entre altres projectes, en la construcció de l’Eurofighter, Fragatas F-100, Helicòpters Tigre, etc.(18)

També en aquesta llista controvertida cal destacar, que l’any 2006, el 43,76% de les operacions de crèdits FAD van ser destinats a una única operació adjudicada a l’empresa espanyola RODMAN POLYSHIPS S.A.U. per a que subministrés quatre embarcacions per a la vigilància de recursos pesquers (19). Segons la pròpia web de la companyia, la seva activitat és la construcció de tot tipus d’embarcacions en PRFV: d’esbarjo, militars o de defensa, de pesca, catamarans de passatgers, i altres embarcacions especials.(20)

Anotar, que en l’àmbit de la OCDE, i després de forts debats sobre l’ajuda lligada i la utilització de crèdits concessionals, l’any 2002 es va posar en marxa el Paquet Helsinki. Aquest paquet de mesures sobre l’ajuda lligada, prohibeix la concessió de crèdits concessionals lligats a “projectes comercialment viables”, entre ells armament, material militar i equipament per a la policia.(21)

3. QUÈ DIU QUE FA EL GOVERN ESPANYOL AMB EL DEUTE EXTERN I L’AOD A NICARAGUA ACTUALMENT?

Per a l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI), Nicaragua és un dels països que el Pla Director de Cooperació assenyala com a prioritaris. En l’any 2006 l’Estat espanyol es va situar entre els 8 primers països donants. L’AOD espanyola a Nicaragua va superar els 44 milions d’euros. Segons la pròpia AECI, a totes les accions de la cooperació hi ha tres eixos d’intervenció: “enfortiment de les institucions públiques; la disminució de la bretxa de gènere; el treball directe amb la població en situació de major vulnerabilitat i risc d’exclusió.”(22)

En la mateixa línia, el Secretari d’Estat de Turisme i Comerç (Mejía Gómez) en la Comissió de Cooperació Internacional per al Desenvolupament va declarar en referència a la futura llei reguladora dels crèdits FAD: “Permetin que els avanci alguns dels principis sobre els quals hem vingut treballant i que en opinió del nostre departament han de guiar la futura reforma de l’instrument. En primer lloc, detractar la dimensió o finalitat de tipus comercial; en segon lloc, desvincular l’ajuda amb càrrec al FAD en atenció a les recomanacions, declaracions i indicacions donades pels organismes internacionals vinculats a la cooperació al desenvolupament, amb excepció de les iniciatives d’ajuda humanitària o d’emergència la urgent execució de la qual aconselli la vinculació de l’ajuda a l’exportació de bens o serveis espanyols o a l’execució dels programes per part d’entitats espanyoles de reconeguda eficàcia. Cal centrar-se de manera exclusiva en l’ajuda no reemborsable de les iniciatives amb càrrec al fons esmentat i s’ha de formalitzar la plena integració del FAD a la nostra cooperació en els alineaments del Pla Director de Cooperació, als plans anuals de cooperació internacional, així com a la resta de documents indicatius de la nostra cooperació” (23).

Anotar, que el març del 2007, data de finalització de la legislatura, el Govern espanyol no havia presentat proposta de llei alguna per a la regulació dels crèdits FAD i l’agència de crèdit a l’exportació espanyola, CESCE. Incomplint el govern socialista d’aquesta forma, amb el mandat que la Llei 38/2006, reguladora del deute extern, obligava (24).

Seguint en aquesta línia argumental, i a través de la documentació facilitada per l’Ambaixada espanyola a Nicaragua del Ministeri d’Economia i Hisenda, s’informa sobre el Programa de conversió de deute per inversions públiques amb Nicaragua. El programa esmentat es deriva de la decisió acordada en Consell de Ministres el 8 de juliol del 2005, i que en relació amb la iniciativa HIPC, Espanya passava a condonar sistemàticament el 100% del deute AOD posterior a la data de tall als països HIPC que hagin passat el punt de culminació, aquesta condonació s’articula en forma de programes de conversió.(25)

El programa per import de 39 milions de dòlars, va ser signat a Washington durant l’Assemblea conjunta del Banc Mundial i el FMI el 26 de setembre del 2005, pel Secretari d’Estat d’Economia espanyol, David Vergara. Aquests acords es van emmarcar dins de l’impuls a una nova política activa de condonació del deute extern dels països més empobrits, adoptada recentment pel Govern espanyol, i anunciada pel President del Govern, José Luís Rodríguez Zapatero a l’Assemblea de la Organització de les Nacions Unides (26).

El programa esmentat de conversió té una duració de 7 anys i el Govern de Nicaragua està ingressant el 40% dels 39 milions de dòlars condonats (aprox. 15,6 milions) a un Fons Contravalor amb el qual s’estan finançant projectes als sectors de l’educació i el medi ambient.

A més i atenent a la Disposició Segona de la Llei 38/06 de deute que estableix que: “En el termini d’un any des de l’entrada en vigor de la present Llei, el Govern presentarà a la Càmara un pla per a renegociar i, al seu cas, cancel·lar el deute sobirà dels Països Altament Endeutats (HIPC) amb origen a les assegurances de crèdits a l’exportació concedits per CESCE, així com el deute FAD dels països esmentats contret amb anterioritat al 31 de desembre del 2003, dins del marc dels acords del Club de París”. I també estableix que: “Els programes de conversió es dirigiran cap a la promoció d’inversions i projectes que promoguin el desenvolupament dels països beneficiaris, als sectors que aquests consideren prioritaris, d’acord amb el principi de sobirania local del procés de desenvolupament. Per a això es fomentarà, en primer lloc, la participació d’actors locals, fent prevaler el recolzament al teixit productiu i associatiu local, a l’objecte que les operacions de conversió de deute maximitzin l’impacte de desenvolupament als països beneficiaris.”

El Consell de Ministres va aprovar el 13 de juliol del 2007, el Pla per a la condonació del deute extern dels països més pobres on es preveu una condonació addicional de 384,9 milions d’euros de deute als nou països més pobres i endeutats del món (HIPC), del qual es beneficiarà Nicaragua amb 40,95 milions d’euros addicionals.

Constatar que el Comitè Binacional creat per a gestionar els projectes ha aprovat per ara tres projectes:

Encara que el Govern espanyol, va més enllà de la pròpia iniciativa HIPC, torna a buscar mecanismes amb els quals escapar als seus propis compromisos, entrar en contradicció amb allò que anuncia i amb les bones pràctiques internacionals.

Aquest és el cas de l’Acord de Cooperació Financera signat el 9 de maig de 2006 entre el Govern espanyol i el Banc Centreamericà d’Integració Econòmica BCIE (27) a El Salvador, acte que fou presidit pel Príncep d’Astúries. L’acord esmentat va ser signat pel ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç Espanyol i posarà a disposició del BCIE una contribució financera reemborsable per un import de 40 milions de dòlars amb càrrec al Fons d’Ajuda al Desenvolupament (FAD), que finançarà el 100% dels béns i serveis exportats d’empreses espanyoles als països de la seva àrea d’actuació.(28)

Els projectes a finançar hauran de ser susceptibles de generar Reduccions d’Emissió Certificades, de conformitat amb el procediment establert al Mecanisme de Desenvolupament Net del Protocol de Kyoto. Espanya tindrà dret preferent d’adquisició de les Reduccions d’Emissió Certificades que generin els projectes finançats sota aquesta facilitat creditícia.

No obstant, es podran finançar un altre tipus de projectes, sempre i quan Espanya rebi el dret preferent d’adquisició de Reduccions d’Emissions Certificades per un suma equivalent a projectes del Mecanisme de Desenvolupament Net. Es donarà especial atenció a projectes de sectors com per exemple el tractament de les aigües, energia, equipament ferroviari i portuari, telecomunicacions i medi ambient.

Així, la línia de crèdit compta amb dos trams. El primer d’ells, de 20 milions de dòlars, es destina a atendre el finançament de projectes a Hondures i Nicaragua. Les condicions financeres són un termini d’amortització de quinze anys, un període de gràcia de cinc anys i un tipus d’interès fix de 0,4% anual.

El BCIE identificarà i avaluarà els projectes susceptibles de rebre finançament. Posteriorment, sol·licitarà a les autoritats espanyoles la no objecció als esmentats projectes així com a les condicions del seu finançament. Per a poder executar aquest Acord, el Consell de Ministres haurà d’autoritzar l’Institut de Crèdit Oficial com agent financer, ja que serà aquest el signant del Conveni de Línia de Crèdit que donarà desenvolupament al present Acord, així com a l’encarregat de la instrumentació tècnica i financera del conveni esmentat.

De nou crèdits concessionals que generen deute extern, i que podrien comptar com AOD lligada (29) a un país HIPC com Nicaragua, al qual per altra banda se’l condona el deute en programes de bescanvi de deute.

En aquesta línia, el primer projecte detectat a Nicaragua i gestionat pel BCIE és el Projecte Construcció de la Central Hidroelèctrica Larreynaga de 17 MW. En aquests moments està en fase de licitació i la recepció d’ofertes es tanca el 25 de febrer de 2008. Com explica el document de licitació, “el Projecte està ubicat a la part nord-est de Nicaragua, al Departament de Jinotega, a la conca del Río Viejo. L’objectiu del projecte és incrementar l’oferta energètica anual amb generació hidroelèctrica en 73 GWh a través de la C.H. Larreynaga amb una potència instal·lada de 17 MW, utilitzant el cabdal turbinat de la existent C.H. Centroamèrica, cabdal que prèviament és regulat i després derivat des del Llac d’Apanás cap a la conca del Riu Viejo, més un petit cabdal del Río Cacao.” (30)

No disposem de suficient informació encara per saber si a més és un projecte amb impactes ambientals i socials per la construcció de la central hidroelèctrica. L’empresa Nicaragüenca d’Electricitat (ENEL) és la qual encarrega l’obra i el finançament l’aconsegueix a través del BCIE.

En aquesta licitació en el punt 10.1 del seu articulat el BCIE defineix que seran oferents les persones jurídiques d’origen espanyol que presenten oferta per a aquest procés i s’emfatitza en el punt 10.3 al qual s’exigeix que l’oferent o totes les parts que constitueixen el consorci, en el seu cas, han de ser d’origen espanyol. I a l’apartat Invitació a participar es diu que està atorgant finançament al projecte amb els recursos del Regne d’Espanya establerts en allò citat anteriorment, Acord de Cooperació Financera entre el Regne d’Espanya i el BCIE de data 9 de maig del 2006. Per tot això queda demostrat que és un FAD de caràcter concessional lligat a empreses espanyoles, generador de deute extern. L’import de la licitació és de 34,7 milions de dòlars.

Aquestes dades contrasten per exemple, amb el programa de Desenvolupament de Zones Frontereres que la Unió Europea té amb el BCIE. L’esmentat programa ha participat a projectes com el Millorament de les Vies d’Accés al Barri Orlando López (zona urbana de la ciutat de Somoto) o l’Ampliació del Sistema d’Aigua Potable per Bombeig Elèctric a la Comunitat de Peñas Blancas (municipi de Cárdenas al departament de Rivas). Per al desenvolupament d’aquests projectes, el finançament s’ha realitzat mitjançant donacions.

En aquest article hem analitzat el paper dels crèdits Fons d’Ajuda al Desenvolupament (FAD) i l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) espanyola a Nicaragua. És important tenir en compte per a l’anàlisi, que Nicaragua és el segon país més pobre del continent americà i un dels països inclosos pel Banc Mundial (BM) i el Fons Monetari Internacional (FMI) en el programa d’Alleugeriment del deute en el marc de la Iniciativa per als Països Empobrits Altament Endeutats (PEAE o HIPC).

S’observa com els diferents Governs espanyols han continuat utilitzant els crèdits FAD lligats a la venda de bens o serveis d’empreses espanyoles com a instrument d’AOD lligada. Mentre que la lògica més elemental i les recomanacions internacionals diuen que si estem fent esforços de cara a alleujar el deute dels països empobrits altament endeutats, no hauríem d’estar atorgant nous crèdits lligats a interessos comercials espanyols i sí fent aportacions en forma de donacions com AOD no lligada, per a que sigui un instrument real de redistribució de riquesa i restitució històrica.

Segons es desprèn de les dades d’aquest estudi, sembla que el Govern espanyol va utilitzar els crèdits FAD per a donar suport l’entrada de Unión Fenosa a Nicaragua. Aquesta afirmació es pot fonamentar mitjançant tres arguments: en primer lloc, es dóna un canvi en la naturalesa dels crèdits FAD, coincidint amb les dates d’entrada de la companyia al país, passant a destinar-se un 24% dels crèdits FAD atorgats, a allò que hem anomenat “FAD elèctrics”, menyscabant les quantitats aportades a sectors prioritaris com la sanitat i l’educació. En segon lloc, la pressa en l’adjudicació del préstec que va tenir el Govern d’Aznar, en aprovar-lo a l’últim Consell de Ministres dos dies abans de les eleccions del 2000. El tercer argument tindria la seva base, en què una de les filials de Unión Fenosa ha estat beneficiària directe amb d’altres empreses d’un dels FAD elèctrics.

A la vegada, hem pogut constatar tres fets: per una banda el Govern espanyol no ha exercit supervisió sobre el destí que tenien aquests crèdits: no ha controlat les empreses que se’n beneficiaven utilitzant crèdits FAD; i ha utilitzat un instrument que es comptabilitza com AOD per a fins ben allunyats de la mateixa. Exemples de com la construcció de la carretera de Masaya, a una zona turística amb interessos espanyols, quan haurien d’haver estat utilitzats per a donar suport els damnificats per l’huracà Mitch; o el cas de la construcció d’un hospital a Chinandega amb grans deficiències com demostra el propi informe de la Contraloría de la República; i el fet de destinar per a ús “militar” més d’un 30% de les operacions de FAD en el període 1999-2006, a favor de INDRA o per a la compra d’embarcacions per a la vigilància de recursos pesquers; o també el fet de beneficiar amb 3 dels 4 FAD elèctrics a ISOLUX WAT, avui anomenada ICC Isolux Corsán, amb un 53,67% de la propietat a mans d’una societat domiciliada a un paradís fiscal.

A més, hem pogut mostrar les contradiccions a les quals hi entra el Govern espanyol, declarant recentment que cal deixar d’utilitzar els crèdits FAD a països HIPC als quals se’ls està condonant el deute més enllà d’allò que obliga la pròpia iniciativa i d’altra banda, obre línies de crèdit FAD amb el Banc Centreamericà d’Integració Econòmica, per a que aquesta entitat els hi doni als països de la regió, condicionats a la compra de béns i serveis d’empreses espanyoles.

Per a finalitzar, davant de les evidències que se’n desprenen d’aquest estudi i coincidint amb les conclusions exposades al llibre “La il·legitimitat dels crèdits FAD. 30 anys de història” (31), sembla indispensable en relació als crèdits FAD que el Govern espanyol es posi a treballar en la futura llei que els ha de regular, per a garantir per una banda que amb diners públics no s’estiguin finançant projectes amb impactes negatius sobre la població, el medi ambient i/o les economies locals del Sud. Garantir, al mateix temps, que aquestes operacions creditícies no beneficien empreses socialment irresponsables. Que la llei, tanmateix, contempli el seguiment del destí dels crèdits i la seva execució real. I per suposat, que es deixi de comptabilitzar els FAD com part de l’Ajuda Oficial al Desenvolupament, ja que té objectius i prioritats enfrontades amb els principis i interessos de la lluita contra la pobresa, en la mesura que atenen a interessos de promoció comercial en la internacionalització de l’empresa espanyola.

En relació a la problemàtica del deute extern vinculada a aquest mecanisme, és imperatiu que es faci una moratòria en el pagament del deute extern per part dels països empobrits a l’Estat espanyol, i s’inicia un procés d’auditoria integral mixta participada per la societat civil i el Parlament espanyol, per a determinar quines operacions creditícies que estan comptabilitzades com deute extern són deutes il·legítims (32), i per tant haurien de ser cancel·lats i exigir responsabilitats, tant a qui els van concedir com els que els van acceptar en nom dels seus respectius estats.

ANNEX 1 – RELACIÓ FONS D’AJUDA AL DESENVOLUPAMENT DE L’ESTAT ESPANYOL AMB NICARAGUA (1987 a 2006) (33)

(1) PEAE correspon a les sigles en català i HIPC, que és la denominació més comunament utilitzada correspon a les sigles en anglès Heavily Indebted Poor Country.
(2) http://www.imf.org/external/np/exr/facts/spa/hipcs.htm 9 de desembre del 2007
(3) Data de tall és un concepte que s’utilitza a les renegociacions de deute. Es renegocia només el deute que es devia abans de la data de tall.
(4) International Development Association [2006]. Multilateral Debt Relief Initiative. Country Elegibility Assessment. The World Bank. Washington, Març del 2006
http://siteresources.worldbank.org/INTDEBTDEPT/Resources/35768_3.pdf Consultat 18 de gener de 2008
(5) Medina Aguirre, Lesly. “Nicaragua ya no es de los países más pobres del mundo”. Article publicat a La Prensa. Managua, 7 d’octubre del 2007. http://www.laprensa.com.ni/archivo/2007/octubre/07/noticias/entrevista/219751.shtml visitada el 7 d’abril del 2008
(6) Veure relació Crèdits FAD de l’Estat espanyol amb Nicaragua a Annex 1
(7) MILITAR? És una catalogació de l’autor en veure que hi ha operacions en les que es compra material a INDRA, empresa dedicada en part la seva activitat a qüestions de defensa i a RODMAN POLYSHIPS, la compra d’embarcacions per a vigilància de recursos pesquers
(8) Veure annex 1. BUTLLETÍ ECONÒMIC DE L’ICE. (1995). Núm. 2446, Los créditos FAD 1977-1994, Ministeri de Comerç, Madrid.
Subdirecció General de Foment Financer de l’Exportació. “El Fondo de Ayuda al Desarrollo”. Anys 1995, 1996, 1997, 1998, 1999, 2001, 2002, 2003, 2004, 2005 i 2006. Butlletí econòmic de l’ICE. Números 2491, 2538, 2567, 2615, 2647, 2730, 2769, 2815, 2845, 2880 i 2914 respectivament. Madrid.
(9) Isolux Wat és avui dia Isolux Corsán. Neix el novembre del 2004 com a resultat de l’adquisició per part de Isolux Wat, S.A. (enginyeria), del Grupo Corsán-Corviam (constructora) http://www.isolux.es/isoluxcorsan2006_esp.pdf (7 de desembre dle 2007)
(10) Fulletó explicatiu de l’oferta pública d’adquisició d’accions de Europistas, Concesionaria Española S.A. formulada per ISOLUX WAT Ingeniería S.L. i BENDÍA, S.A. Madrid, juliol del 2006. Pàg. 16 http://www.europistas.es/pdf/Folleto%20OPA.pdf
(11) Sola, Manuel V. [2006]. Isolux galleguiza su gestión e invertirá en Vigo y A Coruña (Artículo). La Voz de Galicia. 27 de març del 2006. http://www.lavozdegalicia.es/hemeroteca/2006/03/27/4638397.shtml
(12) Segons el Reial Decret 1080/1991, del 5 de juliol pel qual es determinen els països o territoris als que es refereixen els articles 2º, apartat 3, número 4 de la Llei 17/1991, del 27 de maig, de mesures fiscals urgents i 62 de la llei 31/1990, del 27 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a 1991 (B.O.E. de 13 de juliol)
(13) Unió Temporal d’Empreses
(14) Intermon Oxfam [2004]. La Realidad de la Ayuda 2004-2005. Intermon Oxfam. Madrid, octubre del 2004. Pàg. 105-106.
(15) Gómez Gil, Carlos, Gómez-Olivé, Daniel i Tarafa, Gemma [2008]. 30 años de créditos FAD. Observatorio del Deute en la Globalització. Editorial Icària. Barcelona, març del 2008. Pàg. 158-160
(16) Gómez Gil, Carlos, Gómez-Olivé, Daniel i Tarafa, Gemma [2008]. 30 años de créditos FAD. Observatori del Deute en la Globalització. Editorial Icària. Barcelona, març del 2008. Pàg. 16
(17) L’homòleg del Tribunal de Comptes a l’Estat espanyol
(18) http://www.bbvasinarmas.org/armamento_cas.htm consultada el 13 de gener del 2008
(19) Una qüestió a precisar en aquesta operació es que tindria una sustentació legal, segons informa el document Fons d’Ajuda al Desenvolupament (F.A.D.), Francisco Javier López Moya (Oficina Econòmica i Comercial de l’Ambaixada d’España a Hondures) publicat a (veure enllaç)
ja que, “el Congrés dels Diputats per unanimitat va instar al Govern a no utilitzar FAD per a finançar exportacions d’armament i el Consell de Ministres no ha autoritzat operacions a aquest sector), a no ser que es tracti de subministres clarament civils com equipament hospitalari, de salvament, vaixells de vigilància per a evitar la pesca il·legal (han de dependre del Ministeri d’Agricultura corresponent).” Amb tot, sembla un tamany i arbitrari el criteri que transforma en excepció els vaixells de vigilància per a evitar la pesca il·legal com susceptibles de ser crèdits concessionals FAD i que compten com AOD.
(20) http://www.rodman.es/index.php?id=138 9 de gener del 2008
(21) López Moya, Francisco Javier [1995]. Fondo de Ayuda al Desarrollo (F.A.D.). Oficina Econòmica i Comercial de l’Ambaixada d’Espanya a Hondures. Hondures, 1995. Veure enllaç 14 de gener del 2008
(22) AECI, http://www.aeci.es/03coop/1activ_coop/prioridadNicaragua.html 7 de desembre del 2007
(23) Intervenció del Secretari d’Estat de Turisme i Comerç (Mejía Gómez) a la Comissió de Cooperació Internacional per al Desenvolupament. Sessió Núm. 37. Congrés dels Diputats, Madrid, 19 de novembre del 2007. (Pàg. 4 y 5.)
(24) Més informació a la nota de premsa publicada per l’Observatori del Deute en la Globalització i Ecologistes en Acció el 26 de novembre del 2007
Veure enllaç

(27) El BCIE, amb seu central a Tegucigalpa (Hondures) és el principal banc multilateral de Centreamèrica. Es va fundar el 13 de desembre del 1960 per les Repúbliques de Guatemala, El Salvador, Hondures, Nicaragua i Costa Rica, com part del procés d’integració regional i amb la fi de promoure el desenvolupament econòmic i social de Centreamèrica. En la data, el Banc ha incorporat els següents socis extrarregionals al seu capital: Mèxic, la República de Xina (Taiwan), Argentina, Colòmbia i el Regne d’Espanya. Belice també es va incorporar sota l’estatus de país beneficiari no fundador i, Panamà i República Dominicana com a socis extrarregionals i països beneficiaris no fundadors.
(28) Nota de premsa del Ministeri de Relacions Exteriors de la República de El Salvador. Príncep d’Astúries presideix la firma d’un Acord de Cooperació Financera. 9 de maig del 2006. http://www.rree.gob.sv/sitio/sitiowebrree.nsf/pages/prfeelsal06 consultada el 9 de desembre del 2007
(29) En aquest sentit els diferents governs espanyols han tingut una política d’opacitat manifesta que no ens permet poder dir si compten com AOD.

(32) Deute il·legítim. Segons Laura Ramos, al llibre “Los crímenes de la deuda. Deuda Ilegítima”, els deutes il·legítims són els que deriven de préstecs que considerem il·legítims. Els préstecs il·legítims són aquells que amaguen, financen o tenen com a resultat comportaments, mecanismes o fenomens que a curt, mitjà o llarg termini atempten contra la dignitat de la vida dels ciutadans del món i/o posen en perill la convivència pacífica entre els pobles (Ramos, Laura [2006]. Els crims del deute. Deute il·legítim. Observatori del Deute en la Globalització. Col·lecció Contraarguments. Editorial Icària. Barcelona, maig del 2006. Pàg. 22).