25 | 05 | 2013   castellano       english
ODG
formació
comunicació
publicacions
Banc Mundial
BID
BAfD
BAD
BERD
FMI
Fitxa de dades bàsiques
Objectius i actuacions
Història
Estructura
Funcionament
Deute extern
Participació espanyola
Articles i documents d'interès
BEI
BIS
Club de Paris
UNCTAD
OMC
G8
Instruments i polìtiques
Enllaços
Estat espanyol
Països de la Perifèria
Organismes multilaterals
Transnacionals espanyoles
Deute ecològic
Deute il·legítim
Alternatives i moviments socials
Finançament responsable
Què està passant a Grècia?
3 de maig de 2013
A les 20h al Ateneu Rosa de Foc (C Robí 5 Vila de Gràcia (BCN) ) Parlarem sobre què està passant a Grècia, tractarem de respondre les preguntes que tingueu i intentarem debatre sobre què ens diferencia i què ens apropa cada cop més a Grècia.
Videofórum a Tarragona (Espai Kessel) del documental EL SEGUNDO DESEMBARCO
Videofórum EL SEGUNDO DESEMBARCO
EL SEGUNDO DESEMBARCO. MULTINACIONALES ESPAÑOLAS EN AMÉRICA LATINA, de Jesús Manzaneda Videofórum amb Jesús Carrión Dijous, 9 de maig (19h) Espai Jove Kesse
Curs monogràfic sobre transformació ecològica de la cooperació al desenvolupament (20 hores)
10-11 i 17-18 de maig
Curs dirigit per Ivan Murray, impartit per Florent Marcellesi i David Llistar, amb el suport de l´OCDS de la Universitat de les Illes Balears (UIB).
 
Inici > En profunditat  > Organismes multilaterals > FMI > Objectius i actuacions > Deute extern
Fons Monetari Internacional - FMI
Deute extern

El FMI, a diferència dels Bancs Multilaterals de Desenvolupament, no fa préstecs a llarg termini que, per tant, generin deute a llarg termini. A través dels serveis financers del FMI, els països de la perifèria amb dificultats en la balança de pagaments poden accedir a préstecs a curt o mig termini. Aquests préstecs són font de deute a curt i mig termini, el qual, a més, ha de ser retornat de forma "preferencial", és a dir, per davant d'altres préstecs, públics o privats. L'any 2001, el total de crèdit que els països prestataris del FMI tenen pendent de desemborsar és de més de 65 mil milions de dòlars. La taula següent mostra l'evolució del deute amb el FMI (el total del crèdit del FMI pendent de reemborsament cada un dels anys):

Font. FMI. Informe Anual 2001
*El càlcul està fet en base a les dades ofertes pel FMI en DEG i el seu equivalent en dòlars segons la cotització del 18 de juliol de 2002.

Fins a l'entrada en vigor de la Iniciativa per als Països Empobrits Altament Endeutats (PEAE o HIPC, per les inicials en anglès de High Indebted Poor Countries), al 1996, el FMI no havia participat ni posat en marxa cap eina específica d'alleugeriment o cancelació de deute. El FMI va ser juntament amb el Banc mundial i els països del G7, impulsor de la la Iniciativa PEAE. Al 1999, a la reunió del G7 a Colonia, es va acordar la posada en marxa de la iniciativa PEAE reforçada (HIPC II). Aquesta segona versió de la Iniciativa PEAE inclou el que han anomenat Estratègies de Reducció de la Pobresa. A través d'aquestes estratègies es busca que els recursos alliberats per la iniciativa PEAE en concepte de condonació de deute es destinin a la lluita contra la pobresa. D'aquesta manera s'intenta donar un rostre més humà als programes d'ajustament estructural, que segueixen, més o menys explícitament, sent una condició sine qua non per a accedir a les reduccions de deute o a nous crèdits per part del BM, el FMI i el Club de París. Actualment el FMI participa en aquesta Iniciativa com a creditor, juntament amb el Banc Mundial, els Bancs Regionals de Desenvolupament i els països creditors en el Club de París, assumint algunes obligacions de reducció de part del deute que els països PEAE tenen amb el Fons. En el marc d'aquesta iniciativa, el FMI s'ha compromès a aportar als països PEAE que han arribat al punt de decisió 2.121 milions de dòlars en concepte d'alleugeriment de deute (FMI, 12 de juliol de 2002). Aquesta, quantitat està subjecte a les aportacions que altres països creditors facin en el marc de la Iniciativa. Fins al juliol de 2002, el FMI ha aportat als països PEAE en el marc de la Iniciativa, un total de 1.107 milions de dòlars, que han de ser utilitzats per fer front als pagaments del servei del deute que aquests països tenen pendent amb el FMI. Els països PEAE, segons dades del 2000, debien al FMI 11.119 milions de dòlars. El deute cancelat, per tant, fins al 2002, en el marc de la Iniciativa PEAE, no arriba al 10% del deute total que els països PEAE tenen amb el FMI, i és inferior al 2% del deute total que tots els països de la perifèria tenen amb el FMI. Els principals prestataris del FMI no son els països PEAE, tot i que si són els únics que es beneficien de la poca ajuda que el Fons atorga a alleugerir el problema de l'endeutament.

A més a més, i segons informacions de Jubilee Plus, dels 21 països que estan acutalment entre el Punt de Decisió i el Punt de Culminació sota la Iniciativa PEAE, 9 ha vist suspesa l'ajuda del FMI degut a que no s'han mantingut en els plaços y criteris dels programes vinculats al Servei per al Creixement i la Lluita contra la Pobresa del mateix FMI. És a dir, han estat castigats per no cumplir amb tots els criteris i plaços de la condicionalitat.

Cal senyalar també que l'Ajustament Estructural que està implícit, d'una forma o una altra, a tots els serveis financers del FMI, és d'alguna manera una resposta al problema del deute. Tot i que l'objectiu immediat d'aquestes polítiques és solucionar problemes de la balança de pagaments (siguin esporàdics o més permanents), un objectiu implícit és el d'alliberar recursos per poder fer front al pagament del deute. És a dir, equilibrar la balança de pagaments per a que els problemes en aquesta no afectin als pagaments pendents de deute als països del Nord, institucions financeres internacionals i institucions financeres privades.

Finalment, el FMI ha estat analitzant darrerament altres mecanismes de reestructuració de deute, relacionats d'alguna manera amb les reivindicacions d'alguns moviments socials sobre la conveniència d'establir un Tribunal d'Arbitratge que pugui dictaminar la insolvència d'un país. En aquest sentit, la Vice-directora del FMI, Anne Krueger, ha fet en diverses ocasions declaracions sobre la necessitat que el FMI estableixi i lideri un Mecanisme de Reestructuració del Deute Sobirà (Sovereign Debt Restructuring Mechanism - SDRM).

El Director del FMI, Horst Köhler, i la vice-directora, Anne Krueger.
Aquest mecanisme inclouria la possibilitat d'aplicar als països que no puguin fer front als pagaments de deute principis similars als d'insolvència que s'apliquen a institucions municipals a diferents països (com a EEUU). Al Març del 2002 el FMI va fer públic un informe on s'analitzen diferents propostes relacionades amb reestructuració de deute sobirà i insolvència. A la darrera reunió anual (29 setembre de 2002 a Washington) es va anunciar que s'iniciava de forma oficial l'estudi sobre "un instrument de reestructuració del deute en casos de suspensió de pagaments per part d'un país", i sembla ser que presentaran les conclusions i una possible decisió al respecte a la propera reunió de primavera (2003). Aquestes iniciatives han estat ben rebudes per alguns sectors de la societat civil, en tant que pas endavant par part del FMI. Tot i això també hi ha hagut crítiques importants, sobre tot pel que fa a la intenció del FMI de participar en aquest possible procés com a jutge i implicat. Un dels grups que més ha seguit aquest procés és la campanya Jubileu 2000 a Alemanya, Erlassjahr, i a la seva pàgina web es poden llegir diferents iniciatives i reaccions a les declaracions del FMI.

Alivio de la deuda en el marco de la Iniciativa para los Países Pobres muy Endeudados (PPME)
Explicació oficial del FMI de l´estat actual de la Iniciativa PPME (o, com s´ha referit en l´explicació PEAE, de Països Empobrits Altament Endeutats) i de la participació del FMI en aquesta iniciativa.
2001 (6 pàgs, castellà)

 
 
observatori @ odg.cat
Mapa de la Web L'Observatori del Deute en la Globalització (ODG) 2005 Llicè ncia de Creative Commons