El FMI, a diferència dels Bancs Multilaterals de Desenvolupament, no fa préstecs a llarg termini que, per tant, generin deute a llarg termini. A través dels serveis financers del FMI, els països de la perifèria amb dificultats en la balança de pagaments poden accedir a préstecs a curt o mig termini. Aquests préstecs són font de deute a curt i mig termini, el qual, a més, ha de ser retornat de forma "preferencial", és a dir, per davant d'altres préstecs, públics o privats. L'any 2001, el total de crèdit que els països prestataris del FMI tenen pendent de desemborsar és de més de 65 mil milions de dòlars. La taula següent mostra l'evolució del deute amb el FMI (el total del crèdit del FMI pendent de reemborsament cada un dels anys):

Font. FMI. Informe Anual 2001
*El càlcul està fet en base a les dades ofertes pel FMI en DEG i el seu equivalent en dòlars segons la cotització del 18 de juliol de 2002.

Fins a l'entrada en vigor de la Iniciativa per als Països Empobrits Altament Endeutats (PEAE o HIPC, per les inicials en anglès de High Indebted Poor Countries), al 1996, el FMI no havia participat ni posat en marxa cap eina específica d'alleugeriment o cancelació de deute. El FMI va ser juntament amb el Banc mundial i els països del G7, impulsor de la la Iniciativa PEAE. Al 1999, a la reunió del G7 a Colonia, es va acordar la posada en marxa de la iniciativa PEAE reforçada (HIPC II). Aquesta segona versió de la Iniciativa PEAE inclou el que han anomenat Estratègies de Reducció de la Pobresa. A través d'aquestes estratègies es busca que els recursos alliberats per la iniciativa PEAE en concepte de condonació de deute es destinin a la lluita contra la pobresa. D'aquesta manera s'intenta donar un rostre més humà als programes d'ajustament estructural, que segueixen, més o menys explícitament, sent una condició sine qua non per a accedir a les reduccions de deute o a nous crèdits per part del BM, el FMI i el Club de París. Actualment el FMI participa en aquesta Iniciativa com a creditor, juntament amb el Banc Mundial, els Bancs Regionals de Desenvolupament i els països creditors en el Club de París, assumint algunes obligacions de reducció de part del deute que els països PEAE tenen amb el Fons. En el marc d'aquesta iniciativa, el FMI s'ha compromès a aportar als països PEAE que han arribat al punt de decisió 2.121 milions de dòlars en concepte d'alleugeriment de deute (FMI, 12 de juliol de 2002). Aquesta, quantitat està subjecte a les aportacions que altres països creditors facin en el marc de la Iniciativa. Fins al juliol de 2002, el FMI ha aportat als països PEAE en el marc de la Iniciativa, un total de 1.107 milions de dòlars, que han de ser utilitzats per fer front als pagaments del servei del deute que aquests països tenen pendent amb el FMI. Els països PEAE, segons dades del 2000, debien al FMI 11.119 milions de dòlars. El deute cancelat, per tant, fins al 2002, en el marc de la Iniciativa PEAE, no arriba al 10% del deute total que els països PEAE tenen amb el FMI, i és inferior al 2% del deute total que tots els països de la perifèria tenen amb el FMI. Els principals prestataris del FMI no son els països PEAE, tot i que si són els únics que es beneficien de la poca ajuda que el Fons atorga a alleugerir el problema de l'endeutament.

A més a més, i segons informacions de Jubilee Plus, dels 21 països que estan acutalment entre el Punt de Decisió i el Punt de Culminació sota la Iniciativa PEAE, 9 ha vist suspesa l'ajuda del FMI degut a que no s'han mantingut en els plaços y criteris dels programes vinculats al Servei per al Creixement i la Lluita contra la Pobresa del mateix FMI. És a dir, han estat castigats per no cumplir amb tots els criteris i plaços de la condicionalitat.

Cal senyalar també que l'Ajustament Estructural que està implícit, d'una forma o una altra, a tots els serveis financers del FMI, és d'alguna manera una resposta al problema del deute. Tot i que l'objectiu immediat d'aquestes polítiques és solucionar problemes de la balança de pagaments (siguin esporàdics o més permanents), un objectiu implícit és el d'alliberar recursos per poder fer front al pagament del deute. És a dir, equilibrar la balança de pagaments per a que els problemes en aquesta no afectin als pagaments pendents de deute als països del Nord, institucions financeres internacionals i institucions financeres privades.