25 | 05 | 2013   castellano       english
ODG
formació
comunicació
publicacions
Conjuntura econòmica i Plans Estratègics
Com a creditor
Introducció
Evolució
Deute bilateral
Deute CESCE
Deute FAD
Crèdits FAD: Evidències d'Il·legitimitat
Deute històric
Qui mana?
Contribució a les IFIs
El Govern central
Iniciatives legislatives
Dades sobre Deutors
Dades sobre Gestió de Deute
Dades sobre Anul·lacions de Deute
Dades sobre AOD
Dades sobre comerç
Bibliografia
Enllaços
Estat espanyol
Països de la Perifèria
Organismes multilaterals
Transnacionals espanyoles
Deute ecològic
Deute il·legítim
Alternatives i moviments socials
Finançament responsable
Què està passant a Grècia?
3 de maig de 2013
A les 20h al Ateneu Rosa de Foc (C Robí 5 Vila de Gràcia (BCN) ) Parlarem sobre què està passant a Grècia, tractarem de respondre les preguntes que tingueu i intentarem debatre sobre què ens diferencia i què ens apropa cada cop més a Grècia.
Videofórum a Tarragona (Espai Kessel) del documental EL SEGUNDO DESEMBARCO
Videofórum EL SEGUNDO DESEMBARCO
EL SEGUNDO DESEMBARCO. MULTINACIONALES ESPAÑOLAS EN AMÉRICA LATINA, de Jesús Manzaneda Videofórum amb Jesús Carrión Dijous, 9 de maig (19h) Espai Jove Kesse
Curs monogràfic sobre transformació ecològica de la cooperació al desenvolupament (20 hores)
10-11 i 17-18 de maig
Curs dirigit per Ivan Murray, impartit per Florent Marcellesi i David Llistar, amb el suport de l´OCDS de la Universitat de les Illes Balears (UIB).
Interferències Unió Europea - Amèrica Llatina i el Carib ¿Associació birregional o Anticooperació?
David Llistar i Mónica Vargas (Coords.).
Atles de l´anticooperació espanyola als països del Sud
Delphine Ortega Espès
 
Inici > En profunditat  > Estat espanyol > Com a creditor > Deute bilateral
Estat espanyol
Tipus de deute públic bilateral

La participació dels Estats com a prestadors es troben principalment vinculada a crèdits a l'exportació per a facilitar operacions de les empreses del país exportador, ja sigui mitjançant assegurances de crèdit a l'exportació, o bé mitjançant crèdits d'ajuda al desenvolupament reemborsable en condicions concessionals.

A l'Estat espanyol, qui s'encarrega de concedir aquestes assegurances de crèdit a l'exportació és la Compañía Española de Seguros de Crédito a la Exportación (CESCE). D'altra banda, qui concedeix els crèdits d'ajuda al desenvolupament en condicions concessionals, o crèdits del Fondo de Ayuda al Desarrollo (FAD) és l'Instituto de Crédito Oficial (ICO).
 
 
Quins són els Estats més endeutats amb l'Estat espanyol?
A 31 de desembre de 2007 l'Estat espanyol reclamava el pagament del deute a un total de 76 països els quals se'ls reclamava al voltant de 8.496 milions d'euros (xifra que representa el 0,8% del PIB espanyol). D’aquests 76 països n’hi ha 23 que es troben dins el conjunt de Països Empobrits i Altament Endeutats. La suma del que deuen els PEAE puja a un 13% del total del deute, xifra que només representa un 0,1% PIB espanyol de l’any 2007. Per a l'Administració espanyola cancel·lar aquest deute no suposaria un gran esforç,. En canvi, pels PEAE sí que ho suposa, no només econòmicament sinó també socialment i ambiental.

Evolució del deute extern a favor de l'Estat espanyol

El 2007, Cuba encapçala la llista dels països deutors de l'Estat espanyol amb 1.821 milions d’euros, dels que 1.600 són deute comercial (CESCE) pel fet de trobar-se en situació d'impagament. El segueix l'Argentina amb prop de 1.050 milions d'euros, dels quals 600 provenen del deute contret l'any 2001 per intentar salvar el 'default' en què irremediablement va entrar setmanes més tard de rebre la línia de crèdit de l'Estat espanyol. En tercera posició se situa la Xina, un dels principals receptors dels crèdits FAD, amb poc més de 650 milions d'euros. En quart lloc trobem a Egipte, amb 500 milions d’euros. El segueixen Indonèsia, amb quelcom menys de 350 milions; Angola, amb gairebé 335 milions; Costa d'Ivori, amb 300 milions i Mèxic, amb 285 milions d’euros. En novè lloc trobem a Algèria, amb quelcom més de 245 milions d'euros. Per últim, d'entre els 10 primers trobem a Turquia, amb gairebé 235 milions d'euros. Els 10 països més endeutats amb l'Estat espanyol concentraven gairebé el 68% del total del deute, més del 58% del deute FAD i més del 74% del deute CESCE.

Cal destacar que la major part del pes del deute es concentra en uns pocs països: prop de 85% del deute total recau sobre els primers 20 països més endeutats amb l’Estat espanyol.

Per la seva banda, si mirem el deute de les principals regions del món amb l'Estat espanyol a finals del 2007, veurem que la regió que tenia contrets majors deutes amb l'Estat espanyol continuava essent Amèrica Llatina, amb, aproximadament, un 47% de l'import total. Dins d'aquesta regió, a més de Cuba (1.821 milions), l'Argentina (1.050 milions) i Mèxico (285 milions), es trobaven alguns dels països més castigats per la pobresa com són l'Equador (170 milions), Nicaragua (145 milions), República Dominicana (120 milions), Bolívia i Veneçuela (amb 64 milions) i Colòmbia (55 milions). La segona regió per endeutament era l’Àfrica Subsahariana amb poc més del 15% del total. A més d’Angola (335 milions) i Costa d'Ivoril (300 milions), hi trobàvem la República del Congo (228 milions), Senegal (57 milions) i  Togo (52 milions). La tercera regió del món amb més deute amb l’Estat era l’Àsia, amb gairebé un 15% del total. Dins aquest grup, a més d’Indonèsia (347 milons) i la Xina (652 milions), hi trobem  les Filipines (86 milions). Cal destacar que només aquests tres països concentren als voltants del 90% del deute de la regió. L’Àfrica del Nord ocupava el quart lloc amb gairebé un 13%. A més d’Egipte (500 milions) i Algèria (245 milions), destacava el Marroc (222 milions), tots països amb uns lligams comercials i energètics estratègics per a l’Estat espanyol. L’Orient Mitjà (7%) continuava en el cinquè lloc amb Turquia (235 milions), l’Iraq (185 milions d’euros), Jordània (95 milions) i Palestina (70 milions) que concentraven  més del 95% del deute d'aquesta regió. Per últim, trobem a l’Europa de l’Est amb poc més d'un 1% total del deute, amb la República de Sèrbia (58 milions), seguida de Bòsnia-Herzegovina (47 milions).

És interessant tenir en compte que en molts dels casos estem parlant de deutes sospitosament il·legítims, quan no odiosos. Amb tot, l’Estat espanyol continua exigint el cobrament del deute sense haver fet cap auditoria prèvia sobre la legitimitat o no d’aquest deute, tal i com ve reclamant la societat civil, principalment dels països deutors.

 
 
observatori @ odg.cat
Mapa de la Web L'Observatori del Deute en la Globalització (ODG) 2005 Llicè ncia de Creative Commons