En un primer moment (1978) i anticipant-se a la crisi del deute extern i amb la finalitat d'evitar-la, la UNCTAD va dissenyar plans de reestructuració de deute extern pels països amb menors ingressos. 50 països han vist reduït el seu deute en 6.500 milions de dòlars sota la resolució de 1978 sobre l'ajust retroactiu de les condicions del deute dels països en vies de desenvolupament de baixos ingressos. Al 1980 la UNCTAD va marcar unes directrius per l'adopció de mesures internacionals en relació a la reestructuració del Deute. "A començaments dels 80 advertírem sobre la impossibilitat de resoldre la crisi llatinoamericana sense una amortització dels endarreriments del capital i interessos. El que va ser finalment el Pla Brady" (Rubens Ricúpero actual secretari general de la UNCTAD).

Al 1986 va defensar els procediments de fallida internacional i statu quo del deute, mentre el país deutor i els acreedors negocien una reestructuració del deute nacional. Aquesta idea d'una "reforma del deute internacional" va ser presentada por la UNCTAD el 1986, en un anex a l'Informe sobre Comerç i Desenvolupament d'aquell any, com una mesura política per augmentar el creixement mundial, baixar els tipus d'interès mundials i augmentar els fluxes de capital, per poder superar la crisi d'endeudament i creixement que afectaven als països subdesenvolupats. La proposta va ser presentada seguint la línia argumental del Capítol 11 del codi de fallida dels Estats Units. Tot i això, va ser ignorada i menyspreuada per les institucions de Bretton Woods. Després d'oposar-s'hi des del començament, el Fons Monetari Internacional (FMI) està obrint la possibilitat a aquesta via, amb les condicions i l'aval davant dels acreedors del propi FMI.

En aquesta mateixa línea, segons la UNCTAD, qualsevol país hauria de poder prioritzar tot un seguit de despeses públiques abans de fer front al pagament del servei del deute: a més de les despeses en Sanitat i Educació (despeses socials bàsiques), un país hauria de prioritzar un 2% del PIB en l'administració pública, 3% en seguretat ciutadana i un 5% en infraestructura (carreteres rurals, etc...).

Finalment, a principis dels anys 80, i com a resultat del suport que la UNCTAD estava donant als països que preparaven la seva participació en el Club de París, es va posar en marxa un programa de cooperació tècnica conegut com a SIGADE. El principal component del programa és el programa informàtic SIGADE (DMFAS), un sistema dissenyat per a enfortir la capacitat tècnica dels països a l'hora de recollir, monitoritzar i analitzar el seu deute públic. Des de la dècada dels 80 ha estat instal·lat i utilitzat en uns 52 països. En l'actualitat, el SIGADE és el sistema d'administració de deute extern més utilitzat arreu del món. En els darrers anys s'ha extès fins arribar a cobrir una quantitat de deute a llarg termini propera als 470.000 M$, representant prop del 30% del total del deute extern de llarg termini dels PVD. Els seus objectius són:

• Ajudar als PVD a disposar de les estructures administratives, institucionals i legals per a assolir un correcte tractament del seu deute extern

• Proveïr d'assistència tècnica directa a les oficines de deute en tots els seus productes i serveis, incloent la capacitació

• Mantenir i millorar amb les darreres tecnologies els sistemes d'administració i anàlisi del deute

• Servir de punt de discussió i intercanvi d'experiències en temes d'administració de deute

• L'assistència que es dona amb el programa SIGADE conté tres característiques principals:

• Serveis de consultoria, incloent avaluació de necessitats i consell tècnic, legal, administratiu i institucional en temes d'administració, assistència, instal·lació i manteniment del programa informàtic

• El programa informàtic dissenyat a cobrir les necessitats operacionals, estadístiques i analítiques dels encarregats d'elaborar les estratègies de deute

• Capacitació en l'ús del programa informàtic i en aspectes generals de deute extern.

• Algunes de les capacitats que el citat programa informàtic permet als encarregats d'analitzar la informació del deute són:

• Obtenció de tota la informació referent a préstecs i donacions, incloent la seva possible relació amb altres projectes i comptes pressupostaris del país

• Creació i actualització automàtica de desemborsaments estimats

• Càlculs automàtics de tots els terminis de pagament

• Registre real de transaccions en el llibre de comptabilitat, incloent pagaments, cancelacions, reestructuracions, etc.

• Identificació de préstecs que incorren en retards i càlcul de pagaments de penalització

• Generació d'informes per a validació i controlAl 1986 va defensar els procediments de fallida internacional i statu quo del deute, mentre el país deutor i els acreedors negocien una reestructuració del deute nacional. Aquesta idea d'una "reforma del deute internacional" va ser presentada por la UNCTAD el 1986, en un anex a l'Informe sobre Comerç i Desenvolupament d'aquell any, com una mesura política per augmentar el creixement mundial, baixar els tipus d'interès mundials i augmentar els fluxes de capital, per poder superar la crisi d'endeudament i creixement que afectaven als països subdesenvolupats. La proposta va ser presentada seguint la línia argumental del Capítol 11 del codi de fallida dels Estats Units. Tot i això, va ser ignorada i menyspreuada per les institucions de Bretton Woods. Després d'oposar-s'hi des del començament, el Fons Monetari Internacional (FMI) està obrint la possibilitat a aquesta via, amb les condicions i l'aval davant dels acreedors del propi FMI.

  En aquesta mateixa línea, segons la UNCTAD, qualsevol país hauria de poder prioritzar tot un seguit de despeses públiques abans de fer front al pagament del servei del deute: a més de les despeses en Sanitat i Educació (despeses socials bàsiques), un país hauria de prioritzar un 2% del PIB en l'administració pública, 3% en seguretat ciutadana i un 5% en infraestructura (carreteres rurals, etc...).
  

  Finalment, a principis dels anys 80, i com a resultat del suport que la UNCTAD estava donant als països que preparaven la seva participació en el Club de París, es va posar en marxa un programa de cooperació tècnica conegut com a SIGADE. El principal component del programa és el programa informàtic SIGADE (DMFAS), un sistema dissenyat per a enfortir la capacitat tècnica dels països a l'hora de recollir, monitoritzar i analitzar el seu deute públic. Des de la dècada dels 80 ha estat instal·lat i utilitzat en uns 52 països. En l'actualitat, el SIGADE és el sistema d'administració de deute extern més utilitzat arreu del món. En els darrers anys s'ha extès fins arribar a cobrir una quantitat de deute a llarg termini propera als 470.000 M$, representant prop del 30% del total del deute extern de llarg termini dels PVD. Els seus objectius són:

• Ajudar als PVD a disposar de les estructures administratives, institucionals i legals per a assolir un correcte tractament del seu deute extern

• Proveïr d'assistència tècnica directa a les oficines de deute en tots els seus productes i serveis, incloent la capacitació

• Mantenir i millorar amb les darreres tecnologies els sistemes d'administració i anàlisi del deute

• Servir de punt de discussió i intercanvi d'experiències en temes d'administració de deute

• L'assistència que es dona amb el programa SIGADE conté tres característiques principals:

• Serveis de consultoria, incloent avaluació de necessitats i consell tècnic, legal, administratiu i institucional en temes d'administració, assistència, instal·lació i manteniment del programa informàtic

• El programa informàtic dissenyat a cobrir les necessitats operacionals, estadístiques i analítiques dels encarregats d'elaborar les estratègies de deute

• Capacitació en l'ús del programa informàtic i en aspectes generals de deute extern.

• Algunes de les capacitats que el citat programa informàtic permet als encarregats d'analitzar la informació del deute són:

• Obtenció de tota la informació referent a préstecs i donacions, incloent la seva possible relació amb altres projectes i comptes pressupostaris del país

• Creació i actualització automàtica de desemborsaments estimats

• Càlculs automàtics de tots els terminis de pagament

• Registre real de transaccions en el llibre de comptabilitat, incloent pagaments, cancelacions, reestructuracions, etc.

• Identificació de préstecs que incorren en retards i càlcul de pagaments de penalització

• Generació d'informes per a validació i control