El G8 es va crear com a fòrum de discusió, entre els caps d'estat dels països més poderosos, sobre temes fonamentalment macroeconòmics, amb l'objectiu de cercar solucions a la crisis econòmica de la dècada dels 70. A mesura que han anat passant els anys, el G8 ha anat ampliant els temes de discusió, tot i que les qüestions econòmiques han estat sempre l'eix principal de les reunions. Durant els primers anys d'existència del G8, la preocupació es centrava en les diferències entre els països membres a l'hora de fer front a la situació econòmica mundial. Amb la crisi del deute que va esclatar a principis de la dècada dels 80 aquesta visió va canviar, i el G8 (aleshores encara G7) va passar de discutir com podíen fer front a la situació des de les seves pròpies economies, a com modelar l'economia mundial, convertint-se així en "l'element clau de la gobernabilitat econòmica mundial" (Alberta Council for Global Cooperation, "What is the G8?", 2002). Des d'aleshores i fins a l'actualitat, a les cimeres del G8 "es discuteixen els problemes Globals" (François Ribasseau, portaveu del ministre de Relacions Exteriors de França a la cimera del G8 a Gènova, 2001). És a dir, es tracten tots aquells problemes d'àmbit mundial, polítics, econòmics i socials, que els països del G8 consideren prioritaris en cada moment: crisis financeres, estancament del creixement, deute, mediambient, pobresa, terrorisme, etc. L'agenda de les Cimeres es negocia entre tots els països membres del G8, i el país que acull la Cimera aquell any té l'oportunitat d'afegir tres temes a l'agenda finalment acordada. En aquesta i en altres qüestions, com anirem veient, la influència d'EEUU és enorme.

El G8 va, però, molt més enllà d'un simple fòrum de discusió. L'objectiu de les Cimeres no és tan sols establir un intercanvi d'impressions entre els liders de les potències econòmiques, sinó també cercar solucions als problemes tractats. El G8, pero, no té formalment capacitat d'implementar les "solucions" que dissenya. Per aconseguir que les seves iniciatives tirin endavant, el G8 compta amb el poder dels seus països membres en les institucions financeres internacionals, com el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional i l'Organització Mundial del Comerç. En aquest sentit, els països del G8 compten amb més del 50 % dels vots en el si del Banc Mundial i del FMI, més que suficients per marcar les linies polítiques i econòmiques d'aquestes institucions. Si bé al Banc Mundial i al FMI els vots es reparteixen en funció dels diners aportats per cada país membre a les arques d'aquestes dues institucions, a l'OMC cada país membre disposa d'un sol vot, de manera que el poder, en el moment de votar, del G8 és igual que el de 8 països qualsevols. Ara bé, el sistema de Rondes de Negociació de l'OMC, facilita enormement la pressió efectiva que fan els països més poderosos econòmicament sobre la presa de decisions final. Per exemple, dins de l'OMC existeix un grup informal anomenat "Quad", fomat per els EEUU, Japó, Canadà i la Unió Europea (exceptuant Russia, inclou tots els països del G8), que té una influència molt gran sobre les negociacions i les decisions que es prenen.

Pel que fa a les propostes i iniciatives que aquest Grup de països rics fa i porta als fòrums de decisió internacionals, aquestes han anat variant al llarg dels anys. Tot i això, cimera rera cimera, trobem una invariable reafirmació de les bondats de la globalització neoliberal i un impuls continuat de les reformes que l'han de permetre: liberalització comercial i financera, privatitzacions, flexibilitat del mercat laboral i polítiques macroeconòmiques deflacionàries com el dèficit zero en el pressupost i els elevats tipus d'interès. Sovint, aquest missatge es veu diluït en els mitjans de comunicació rera d'anuncis espectaculars en temes com la lluita contra la pobresa, les iniciatives de reducció de deute o les ajudes en la lluita contra les malaties infeccioses com la SIDA o la malària.

• "Inevitablement acompanyats per un sobredimensionat circ mediàtic, els liders dels països més rics del món, juntament amb Russia, se senten "obligats" a proclamar les seves nobles fites, a emetre els seus grans declaracions, i a felicitar-se per la ressolució, si no de tots els problemes del món, al menys d'un nombre suficient per poder justificar el seu viatge. Però massa sovint, la grandiloqüència de la retòrica és inversament proporcional a l'escala dels seus èxits"
  (The Economist Global Agenda, "Peanuts and plutonium", 28 de juny de 2002)
  

Efectivament, si bé en la línia d'imposar mesures econòmiques neoliberals, el G8 ha demostrat una eficìencia i un èxit sorprenents, en la lluita contra la pobresa, el deute o les malaties infeccioses, per esmentar alguns temes, no ha mostrat tanta diligència ni eficiència. En el cas de les iniciatives d'alleugeriment de deute, per exemple, les promeses han estat sistemàticament trencades, i les que han tirat endavant, com la Iniciativa per als Països Empobrits Altament Endeutats (PPAE o HIPC per les sigles en anglès), ha fracassat en els seus objectius.