El Deute Multilateral (aquell que els països empobrits deuen a les Institucions Financeres Internacionals, o IFIs, com el Banc Mundial, els Bancs Regionals de Desenvolupament o el Fons Monetari Internacional) a l’any 2003 va ser de 374.720 milions de dòlars. Aquest deute va representar el 19,12% del deute a llarg termini al 2003, enfront de l’11% que representava al 1970 i al 1980. Després de la crisi desencadenada durant la dècada dels 80, aquesta és l'única font de finançament a què poden accedir molts països deutors, sobre tot els més empobrits. Certament, molts països i bancs creditors tenen com a política no concedir més crèdits a països anomenats mal pagadors, els quals només poden accedir a les IFIs per obtenir més finançament.

A banda de la importància de les IFIs com a creditores i, per tant, gestores de deute multilateral, existeixen altres Organismes Multilaterals (en tant que estan gestionats i governats per diversos països) que juguen un paper important en les relacions nord-sud i en la problemàtica del deute. Organismes com el Club de París, on es negocia la major part de cancelacions i reestructuracions de deute bilateral, el G8, on s’han pres bona part de les decisions més significatives en relació a iniciatives d’alleugeriment de deute, o el Banc Internacional de Pagaments, on es comptabilitza tot el deute privat, són de gran importància a l’hora d’analitzar la problemàtica del deute extern.