Els recursos no pagats
Les emissions excessives de dióxid de carboni no són l'únic origen de deute ecològic per part de l'Estat espanyol. Una part important del deute ecològic adquirit s'origina en obtenir part dels recursos naturals necessaris per al funcionament de l'economia espanyola sense considerar:
- Que en ocasions el ritme i la tecnologia d'explotació dels recursos naturals per part de les empreses espanyoles esgoten els recursos en principi renovables dels països empobrits.
- Que l'obtenció del producte es realitza en moltes ocasions sense el consentiment de les comunitats afectades.
- Que quan es provoca un impacte ambiental associat a l'extracció del recurs no es compensa a les comunitats afectades.
El deute ecològic associat a la component de la biomassa
Per a veure la importància de la problemàtica només cal considerar que actualment la nostra economia necessita de 2,4 milions d'hectàrees de terra agrícola en tercers països per a sostenir el nostre hàbit alimentari, i que aquests territoris agrícoles són conreats, en moltes ocasions, sota la pressió de la necessitat de divises, substituint la producció tradicional per conreus per a l'exportació -posant així en risc la pròpia subsistència els anys de dolenta collita- i introduint una agricultura intensiva amb l'ús de productes químics que fan malbé el terra i pels quals no se'ls compensa. S'adquireix un deute ecològic quan es força als ciutadans i pobles dels països empobrits a perdre la seva sobirania alimentària, així com quan a la comercialització dels productes exportats no s'incorporen els impactes ambientals sobre el territori que es produeixen associats al tipus de producció.
Actualment necessitem de prop de 2,8 milions de superfície forestal per a produir fusta i altres productes de les nostres llars, fàbriques i indústries papereres. L'Estat Espanyol és una dels quatre principals importadors de la Unió Europea de fusta tropical, bona part de la qual procedeix, o de tales il·legals, o d'explotacions escassament sostenibles. En els preus de la fusta que comprem no s'incorporen els costos que deuríem assumir per portar a terme una una bona gestió de la fusta. Degut a la nostra pressió compradora posem en risc els ecosistemes dels països empobrits.
El sistema de comerç actual, imposat des dels països enriquits, fa que la gestió sostenible de l'ecosistema en els països empobrits no sigui rendible la qual cosa duu a importants impactes ambientals en els seus territoris, impactes pels quals no se'ls compensa, raó per la qual s'adquereix un deute ecològic.
També necessitem prop de 3,1 milions d'hectàrees de superfície marítima per a satisfer la dieta d'una població que ha incrementat la proporció de proteïnes animals que ingereix mitjançant el peix. La flota pesquera espanyola és una dels principals responsables de la desaparició d'algunes de les principals pesqueres mundials. Els països més empobrits no poden defensar els seus propis bancs de peixos i sota la necessitat de divises i en ocasions mitjançant suborns o actuacions similars venen l'accés als seus recursos marins a les grans empreses dels països més rics com és el cas de l'empresa espanyola Pescanova. Els impactes ambientals i socials que produeixen el canvi en la tipologia de pesca, així com la gestió del peix no són considerats i per tant en no internalitzar els costos amb el nostre consum adquirim un deute ecològic que ara com ara és ignorat.
El deute ecològic associat a l'extracció de minerals i petroli
Importació, exportació i extracció de minerals a Espanya
La importació de minerals per indústria i metàl·lics s'ha duplicat en els últims 20 anys, en gran part com substitució dels anteriorment extrets a nivell estatal. S'ha produït una deslocalització de les explotacions poc rendibles i amb un impacte ambiental fort. És important destacar que cada kg importat d'aquests materials representa un gran impacte ambiental al país d'origen, ja que, per exemple (de manera orientativa) per a aconseguir una tona de coure es generen 500 tones de ganga i estèrils; per una de plom es generen 80; per una de zenc es generen 27; per una de mercuri, 400; o una d'or força la generació de 150.000. Aquest aspecte no es considera en la seva totalitat en el preu d'exportació. Per tant, l'economia espanyola es fonamenta en part en uns impactes ambientals no considerats en el preu del producte a països empobrits amb una capacitat menor de resposta. Al no incorporar la totalitat dels costos i no compensar pels mals produïts adquirim un deute ecològic.
Finalment sovint empreses petrolieres transnacionals d'origen Espanyol com Repsol actuen sobre països menys industrialitzats (però rics en recursos naturals) i no es fan càrrec dels impactes ambientals produïts. Adquireixen per tant un Deute Ecològic, que no és reconegut, cap a les comunitats que habiten en les àrees afectades. Es pot trobar més informació en l'apartat sobre Repsol d'aquesta mateixa web.
Joan Martinez Alier y Jordi Roca Jusmet. 
