09 | 09 | 2010   castellano
ODG
formació
comunicació
publicacions
burberry handbags gucci handbags replica handbags review prada handbags coach handbags chanel handbags tiffany rings replica watches replica hermes replica watches Wholesale jewelry
Què és el deute ecològic?
El deute ecològic espanyol
Introducció
Un consum insostenible
El model energètic
El impacte de las transancionals espanyoles
Deute ecològic i sobirania alimentaria
Deute ecològic i impactes sectorials
Articles i publicacions
Trobades i declaracions
Estat espanyol
Països de la Perifèria
Organismes multilaterals
Transnacionals espanyoles
Deute ecològic
Deute il·legítim
Alternatives i moviments socials
 
Inici > En profunditat  > Deute ecològic > El deute ecològic espanyol > Introducció
El deute ecològic espanyol
L'Estat espanyol en deute
En les relacions entre centre i perifèria la postura oficial del Govern estatal espanyol és que existeix un deute extern monetari que deu ser pagat pels països empobrits.

La mateixa postura oficial no té en compte que les relacions econòmiques per les quals se'ls exigeix un deute tenen unes implicacions que van més enllà de les estrictament monetàries. En particular es nega a analitzar els orígens del deute monetari adquirit (bona part d'ell ha estat adquirit per governants il·legítims i sense l'autorització i profit de la ciutadania de la perifèria), les implicacions socials del seu pagament i les implicacions de les relacions econòmiques des del punt de vista ecològic.

Quan analitzem el vessant ecològic de les relacions econòmiques ens adonem que els rols s'inverteixen, passant de ser l'estat Espanyol creditor de deute extern monetàri a ser un deutor de deute ecològic.


Dos models econòmics confrontats

El model econòmic de l'actual govern (a partir del qual dissenya les seves polítiques) es fonamenta en concebre l'economia com un sistema autosuficient, mentre que la naturalesa (si es considera) és tan sol una font de la qual s'extreuen recursos i es dipositen residus.

L'èxit o fracàs de les polítiques econòmiques es mesura en funció de la capacitat de creixement de l'activitat econòmica, mesurada pel creixement del PIB, que es considera sempre satisfactoria, independentment de quins són els cotos i impactes produïts per aquest creixement. Sota aquest model econòmic l'únic deute existent és el deute extern monetari.

L'anterior model econòmic no és l'únic model econòmic possible.

Enfront de la perspectiva monetarista existeix un altra perspectiva econòmica (en alguns àmbits coneguda per economia ecològica) on la naturalesa té un paper molt més destacat i els límits i capacitats dels ecosistema juguen un paper principal. Un model econòmic on l'economia no és reducible a la comptabilitat monetària i on les implicacions socials i ambientals dels intercanvis econòmics juguen un paper tan destacable com els intercanvis monetaris. És sota aquest model econòmic on adquireix importància l'existència d'altres deutes més enllà del monetari i que estan indissolublement lligat a qualsevol intercanvi econòmic: el deute ecològic i el deute social.

Sota aquesta perspectiva Espanya és un país que té contret i continua adquirint un deute ecològic de la qual deu responsabilitzar-se.

El model monetarista

El model de l'economia ecològica



Els orígens del Deute Ecològic Espanyola


Tal com es pot veure més detalladament en els apartats anteriors de la web es pot adquirir Deute Ecològic mitjançant diversos mecanismes. Entre tots ells en el cas Espanyol els més importants són tres:

  • El deute de carboni adquirit per l'excés d'emissions de gasos que augmenten l'efecte hivernacle i afecten als països menys contaminadors. Aquest deute és adquirit degut al model energètic espanyol, centrat en el consum de fonts d'energia d'origen fòssil.
  • Els danys ambientals produïts per les empreses espanyoles en la seva activitat exterior. Principal, però no exclusivament, adquiri per l'actuació d'empreses relacionades amb el sector extractiu, especialment petrolieres com Repsol o mineres i empreses energètiques com FECSA-ENDESA.
  • La sobreexplotació forçada dels recursos naturals dels països de la perifèria sense incorporar en els preus reals els costos associats als impactes ambientals produïts. Alguns exemples són la sobreexplotació pesquera o l'impacte ambiental en les activitats agràries per a l'exportació en els països empobrits.


De la petjada ecològica al deute ecològic

Més enllà dels mecanismes pels quals adquirim el deute ecològic, la raó primera per la qual adquirim un deute ecològic podem trobar-la en el nostre propi sistema econòmic, basat en un consum insostenible i en unes condicions de comerç injustes amb els països de la perifèria.

Per a veure com es relaciona el consum en el nostre país i el deute ecològic utilitzarem un indicador anomenat petjada ecològica.

La petjada ecològica es defineix com " l'Àrea de territori ecològicament productiu (conreus, pastures, boscos o ecosistemes aquàtics) necessària per a produir els recursos utilitzats i per a assimilar els residus produïts per una població determinada amb uns nivells de vida específics de forma indefinida, estigui on estigui aquesta superfície ".

Quant major és la petjada ecològica d'un país significa que requereix més recursos, i més superfície per a absorbir els residus per a mantenir l'estil de vida dels seus habitants. Actualment són necessàries l'equivalent a tres vegades la superfície d'Espanya per a satisfer les necessitats de l'economia Espanyola, una situació cláramente insostenible.

Actualment la petjada ecològica de l'economia espanyola és 3 vegades la superfície d'Espanya. Font: Carpintero (2000)

Evolució temporal de la petjada ecològica per càpita de l'economia espanyola.
Font: Carpintero

L'excés de recursos utilitzats provenen fonamentalment de la sobreexplotació dels recursos sostenibles del nostre propi territori (privant, per tant de la possibilitat de gaudir de recursos als nostres descendents), de l'explotació accelerada dels nostres recursos insostenibles (creant per tant un model econòmic viable exclusivament a curt termini), i de les matèries primeres originàries d'altres països obtingudes en moltes ocasions en unes condicions de comerç injustes i produint un impacte ecològic i/o social irreversible en les àrees on es produeix l'extracció. Adquirint per tant un deute ecològic cap als ciutadans dels països originaris del recurs que detallarem en els pròxims apartats.

Com efecte inevitable del nostre model econòmic es generen uns residus entre els quals destaca notablement les emissions de gasos que acceleren el canvi climàtic. Aquesta és també una font de deute ecològic espanyol que analitzarem en detall en aquesta mateixa pàgina web.

Els recursos no pagats

 

Les emissions excessives de dióxid de carboni no són l'únic origen de deute ecològic per part de l'Estat espanyol. Una part important del deute ecològic adquirit s'origina en obtenir part dels recursos naturals necessaris per al funcionament de l'economia espanyola sense considerar:

 
  • Que en ocasions el ritme i la tecnologia d'explotació dels recursos naturals per part de les empreses espanyoles esgoten els recursos en principi renovables dels països empobrits.
  • Que l'obtenció del producte es realitza en moltes ocasions sense el consentiment de les comunitats afectades.
  • Que quan es provoca un impacte ambiental associat a l'extracció del recurs no es compensa a les comunitats afectades.
 

El deute ecològic associat a la component de la biomassa

Per a veure la importància de la problemàtica només cal considerar que actualment la nostra economia necessita de 2,4 milions d'hectàrees de terra agrícola en tercers països per a sostenir el nostre hàbit alimentari, i que aquests territoris agrícoles són conreats, en moltes ocasions, sota la pressió de la necessitat de divises, substituint la producció tradicional per conreus per a l'exportació -posant així en risc la pròpia subsistència els anys de dolenta collita- i introduint una agricultura intensiva amb l'ús de productes químics que fan malbé el terra i pels quals no se'ls compensa. S'adquireix un deute ecològic quan es força als ciutadans i pobles dels països empobrits a perdre la seva sobirania alimentària, així com quan a la comercialització dels productes exportats no s'incorporen els impactes ambientals sobre el territori que es produeixen associats al tipus de producció.

 

Actualment necessitem de prop de 2,8 milions de superfície forestal per a produir fusta i altres productes de les nostres llars, fàbriques i indústries papereres. L'Estat Espanyol és una dels quatre principals importadors de la Unió Europea de fusta tropical, bona part de la qual procedeix, o de tales il·legals, o d'explotacions escassament sostenibles. En els preus de la fusta que comprem no s'incorporen els costos que deuríem assumir per portar a terme una una bona gestió de la fusta. Degut a la nostra pressió compradora posem en risc els ecosistemes dels països empobrits.

 

El sistema de comerç actual, imposat des dels països enriquits, fa que la gestió sostenible de l'ecosistema en els països empobrits no sigui rendible la qual cosa duu a importants impactes ambientals en els seus territoris, impactes pels quals no se'ls compensa, raó per la qual s'adquereix un deute ecològic.

 

També necessitem prop de 3,1 milions d'hectàrees de superfície marítima per a satisfer la dieta d'una població que ha incrementat la proporció de proteïnes animals que ingereix mitjançant el peix. La flota pesquera espanyola és una dels principals responsables de la desaparició d'algunes de les principals pesqueres mundials. Els països més empobrits no poden defensar els seus propis bancs de peixos i sota la necessitat de divises i en ocasions mitjançant suborns o actuacions similars venen l'accés als seus recursos marins a les grans empreses dels països més rics com és el cas de l'empresa espanyola Pescanova. Els impactes ambientals i socials que produeixen el canvi en la tipologia de pesca, així com la gestió del peix no són considerats i per tant en no internalitzar els costos amb el nostre consum adquirim un deute ecològic que ara com ara és ignorat.

 

El deute ecològic associat a l'extracció de minerals i petroli

Importació, exportació i extracció de minerals a Espanya

La importació de minerals per indústria i metàl·lics s'ha duplicat en els últims 20 anys, en gran part com substitució dels anteriorment extrets a nivell estatal. S'ha produït una deslocalització de les explotacions poc rendibles i amb un impacte ambiental fort. És important destacar que cada kg importat d'aquests materials representa un gran impacte ambiental al país d'origen, ja que, per exemple (de manera orientativa) per a aconseguir una tona de coure es generen 500 tones de ganga i estèrils; per una de plom es generen 80; per una de zenc es generen 27; per una de mercuri, 400; o una d'or força la generació de 150.000. Aquest aspecte no es considera en la seva totalitat en el preu d'exportació. Per tant, l'economia espanyola es fonamenta en part en uns impactes ambientals no considerats en el preu del producte a països empobrits amb una capacitat menor de resposta. Al no incorporar la totalitat dels costos i no compensar pels mals produïts adquirim un deute ecològic.

Finalment sovint empreses petrolieres transnacionals d'origen Espanyol com Repsol actuen sobre països menys industrialitzats (però rics en recursos naturals) i no es fan càrrec dels impactes ambientals produïts. Adquireixen per tant un Deute Ecològic, que no és reconegut, cap a les comunitats que habiten en les àrees afectades. Es pot trobar més informació en l'apartat sobre Repsol d'aquesta mateixa web.

Bibliografia per ampliar la informació

  Joan Martinez Alier y Jordi Roca Jusmet. Economia Ecológica Y Política Ambiental. Fondo Cultura (Mexico). Barcelona. 2001

 
 

  Michael Jacobs. La economía verde. Medio ambiente, desarrollo sostenible y la política del futuro. Fundación Hogar del Empleado / Icaria Editorial. Barcelona, 1996. 431 páginas

  Oscar Carpintero. La economía Española: el "dragón europeo" en flujos de energía, materiales y huella ecológica, 1995-1995. Ecología Política 23, 85-127.

 

  Rees, William & Wackernagel, Mathis. Our Ecological Footprint. The New Catalyst, bioregional series. Canada. 1996.

Sociedad Internacional de Economía Ecológica

Sociedad Europea de Economía Ecológica

Redefining progress
Principal organització que ha treballat el concepte de petjada ecològica, podran trobar informació sobre la metodologia i alguns resultats.

 
 
observatori @ odg.cat
Mapa de la Web L'Observatori del Deute en la Globalització (ODG) 2005 Llicè ncia de Creative Commons
Replica Handbags,Designer Handbags.lowest price $79.Louis Vuitton,High quality louis vuitton replica handbags and other brands designer handbags are all here! Each replica Handbag and each designer Handbag can low to $79! Replica handbagsreplica watches,Wholesale China,Replica handbags Replica HandbagsReplica Handbags, Cheap Quality Designer Replica Handbags replica hermes For Less Cheap Replica Designer Handbags For Sale! Thousands of quality replica handbags available! Save up to 60% ,Worldwide Shipping! 100% Satisfaction Guaranteed!