Mitjançant la petjada ecològica hem vist gràficament que l'ús de recursos de la nostra economia i l'emissió de residus és excessiva. Per a analitzar aquest fet en detall, cal passar a estudiar els fluixos de materials i d'energia que s'extreuen de l'interior del país, així com els importats i exportats dels altres països.

L'ús de materials a Espanya ha crescut de manera constant en les últimes dècades (un 78,5% entre l'any 1980 i 2000), incrementant-se a un ritme fins i tot superior al creixement del PIB, que ha estat en el mateix període de gairebé un 74%. Per tant, de continuar amb aquest model econòmic, el creixement l'única cosa que aconsegueix és a anar cap a una economia cada vegada més insostenible.

 MILIONS DE TONES PER ANY                             

Fluxes de materials de l'economia espanyola.
De=materials extrets de l'Estat espanyol, DMI= materials extrets a l'Estat espanyol + Importacions, DMC= materials extrats a l'Estat espanyol + Importacions - Exportacions

El creixement en l'ús de materials de l'economia espanyola és una constant en el temps, havent-se gairebé quintuplicat respecte al nivell dels anys 50. La tendència s'agreuja quan segons les mateixes dades del ministeri de medi ambient l'eficiència econòmica de l'ús dels recursos (quantes tones d'un element són necessàries per a generar un € del PIB), ha disminuït un 9% en el període 1996-2000.

Les exportacions han crescut en les dues darreres dècades més ràpid que les importacions: entre l'any 1980 i l'any 2000 han crescut un 146% (de 37 a 92 milions de tones); mentre que les importacions han crescut un 124% (de 96 a 216 milions de tones). Encara així, les importacions en pes encara dupliquen les exportacions. De fet les importacions netes (importacions menys exportacions) han crescut un 110% en el període 1984-2000. És clar, doncs, que el comerç internacional juga una funció cada vegada més important en l'economia espanyola. En ser aquest portat a terme en ocasions sense incorporar els impactes ambientals i socials produïts, s'adquireix de manera contínua un deute ecològic que fins el moment no ha estat reconegut.

De la mateixa manera, al generar-se com resultat final del consum una gran quantitat de residus, els impactes dels quals no es limiten a la geografia espanyola si no que s'extenen als països de la perifèria s'adquireix també deute ecològic que quantificarem parcialment en els altres apartats de la web.

Bibliografia per a ampliar la informació

Oscar Fuster. L'economia Espanyola: el" drac europeu" en fluixos d'energia, materials i petjada ecològica, 1995-1995 . Ecologia Política 23, 85-127.

Institut Nacional d'Estadística. Estadística de Medi ambient. Compte de fluixos i materials. 2003.

Sílvia Cañellas-Boltà, Ana Citlalic González-Martínez, Ignasi Puig-Ventosa, Daniela Russi, Cristina Sendra-Sala, Amalia Sojo-Benítez. Material Flow Accounting of Spain. Inernational Journal of global Environmental Issues. 2004 . (en procés de revisió).