Patents sobre maca
- Patent No. US 6,267,995 – Pure World Botanicals, Inc.
- Atorgada: 31 de juliol del 2001
- Títol: Extracte d’arrels de Lepidium Meyenii per a usos farmacèutics. Sol·licituds pendents a Austràlia, l’Oficina Europea de Patents i la Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (OMPI).
- Patent No. US 6,093,421 - Biotics Research Corporation
- Atorgada: 25 de juliol 25 del 2000
- Títol: Maca i cornamenta per incrementar els nivells de testosterona.
- Sol·licitud de Patent No. US 878,141 Pure World Botanicals, Inc.
- Publicada: 11 d’abril del 2002.
- Títol:Compostos de Lepidium i métodes per a la seva preparació.
La coalició també està demanant que el Centre Internacional de la Papa (CIP, amb seu a Lima), com a promotor i protector de la llavor de maca, prengui accions per prohibir qualsevol reclam de propietat intel·lectual, no solament sobre llavors i material que es troben al seu banc genètic, sinó també sobre el coneixement tradicional de les comunitats indígenes. Els grups estan demanant al CIP una declaració per parar les patents de germoplasma de cultius andins o dels seus components genètics, així com del coneixement indígena associat a aquests recursos.
El CIP és un dels 16 centres internacionals d’investigació que integren el Grup Consultiu per a la Investigació Agrícola Internacional (CGIAR), la major xarxa d’investigació agrícola pública, que té entre els seus objectius salvaguardar la diversitat genètica dels cultius.
"Volem enviar un fort missatge: patentar el coneixement indígena és reprovable i moralment inacceptable", afirma Pedro Rivera Cea, Director de la xarxa de pobles indígenes basada a Ayacucho, CHIRAPAQ-RAAA (Xarxa Alternativa d’Agricultura Agroecològica).
Expansió o fallida de la maca?
La maca, (Lepidium meyenii o Lepidium peruvianum Chacón(1)) creix a les terres de major altitud i té més tolerància al fred que qualsevol altre cultiu del món. Les arrels tuberculoses de la planta de maca es poden menjar fresques o poden assecar-se i emmagatzemar-se per ser consumides posteriorment. La maca és una important font
comestible de nutrients que sobreviu a alçades de fins a 4,300 metres on ni tan sòls poden créixer les papes. La maca també és valorada per contenir suposades propietats de "Viagra natural", com a estimulant de la fertilitat d’animals i humans i com a vigoritzant.
Fa vint anys els experts agrícoles declararen que la maca estava en perill d’extinció com a planta domesticada.(2) Al 1989 el Consell Nacional d’Investigació dels Estats Units etiquetà la maca com un dels "cultius perduts dels inques"(3). Però en els darrers anys s’ha vist un auge de la maca degut a l’interès farmacèutic en la planta y la creixent demanda del Japó, els Estats Units i Europa. Al Perú, les arrels seques de maca es molen fins a convertir-se en pols i es venen habitualment a les farmàcies, ja sigui com a medicament o complement alimentari per incrementar el vigor i la fertilitat. La maca també es barreja amb licors forts per preparar un popular "còctel de maca." (4) Si bé les exportacions de maca tenen el potencial per obrir nous mercats i reportar ingressos als camperols peruans, les patents dels Estats Units podrien tancar aquestes oportunitats per als veritables innovadors del cultiu andí.
El "cultiu perdut" del Perú, objectiu de patents depredadores
"La maca potser sigui un cultiu oblidat a les ments dels agrònoms estrangers, però mai l’han perdut els pobles indígenes dels Andes", destaca Alejandro Argumedo, de la Associació Quechua Aymara per a Comunitats Sostenibles (ANDES) basada a Cuzco, Perú. "Les comunitats indígenes andines han fet servir la maca com a aliment i amb propòsits medicinals des d’abans de la Conquesta", explica Argumedo. "Irònicament, ara estem en perill de perdre la maca, no per extinció, sinó per les patents depredadores dels Estats Units. Quan es tracta de la maca, és obvi que els veritables innovadors són els agricultors indígenes i no els químics de Nova Jersey," afirma Argumedo.
Argumedo es refereix a la patent dels Estats Units en poder de PureWorld Botanicals, Inc., una companyia basada a Nova Jersey que s’ha especialitzat en extractes botànics. La patent de PureWorld sobre extracte de maca no està reconeguda al Perú. Per tant fins ara no impedeix que els pobres peruans cultivin, utilitzin o venguin extractes de maca al seu país. No obstant, PureWorld podria fer valer la seva patent, de forma que impedís que els Estats Units importessin extractes de maca d’origen peruà, i fer extensiva aquesta limitació a qualsevol altre país on es reconegui la seva patent. PureWorld està ja gestionant els seus drets de patent a Austràlia, a l’Oficina de Patents d’Europa i davant l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual. (5) A més, la companyia té pendent una segona sol·licitud de patent sobre extracte de maca (publicada l’11 d’abril del 2002). Una altra companyia basada als Estats Units, Biotics Research Corporation, té una patent sobre maca i cornamentes per incrementar els nivells de testosterona.
PureWorld Botanicals Inc. poseeix el major laboratori d’extractes botànics de Nord Amèrica. Cada dia, la companyia fa extractes de més de 7,000 kg de materials botànics crus.(6) La maca és només un dels més de 1,000 extractes de plantes produïdes per PureWorld, però aquesta empresa és probablement el major importador de
maca als Estats Units.(7) La companyia disposa de la patent No. US 6,267,995 atorgada el 31 de juliol del 2001, titulada "Extracte d’arrels de Lepidium Meyenii per a usos farmacèutics." La patent no cobreix específicament la llavor de maca o el material genètic, però reclama el compost aïllat i el procés utilitzat per fer l’extracte de la planta.
De fet, PureWorld admet que la maca "ha estat utilitzada pels peruans durant segles com a estimulant i energètic sexual botànic." (8) El seu producte registrat i patentat, "MacaPure" es promou com "un enriquidor científicament provat de la libido i la funció sexual."
"Busquem plantes a cada racó del món– i només les millors es converteixen en extractes de PureWorld." -- PureWorld Botanicals, Inc.(9)
Són pures les patents Pure?
Són novedoses? Tenen utilitat? no són òbvies?
Segons el Professor Carlos Quirós de la Universitat de Califòrnia a Davis, la patent de PureWorld descriu la preparació d’un extracte alcohòlic d’arrels de maca. El procediment i la fórmula son bastant comuns i el producte final no és tan diferent del que s’obté pel mètode tradicional d’extracció a Perú:
"Es tracta bàsicament del procediment estàndard per determinar glucosinolats- [derivats de la maca que podrien convertir-se en valuosos atributs mèdics i relatius a la nutrició] i d’altres components en crucíferes, que, a més, certament són aplicables a qualsevol altra espècie que contingui aquests components (veure Kraling et al 1990, Plant Breeding 105:33-39). Sobre el seu ús "mèdic", aquest tipus de preparació es va fer servir a Junin [Perú] durant segles i qualsevol pot veure-ho encara avui. Si vostè va allà, trobarà als carrers llocs de venda de sucs on barregen les arrels amb aigua o amb suc de fruita per millorar el sabor, i llavors li agreguin aiguardent, a més d’algunes altres coses. Tot i que la barreja peruana té cel·lulosa, ja que no treuen los residus de l’arrel, no penso que això signifiqui capa diferencia."(10) –Prof. Carlos Quirós, University of California, Davis.
Una patent atorgada a la Biotics Research Corporation, amb seu a Texas, el 25 de juliol del 2000, assegura que s’incrementen els nivells de testosterona als homes que ingereixen oralment els seu compost de maca en pols i cornamenta d’ant.
El "Viagra natural" del Perú
Les llavors de maca representen segles de selecció i millora dels camperols indígenes, mentre que els científics i els governs només en els darrers temps han començat a provar, cultivar i conservar les llavors d’aquesta planta. Degut a la creixent demanda de maca tant al Perú com la destinada a l’exportació, l’àrea cultivada amb aquesta planta es va expandir dràsticament. Al 1994 es cultivaven al Perú menys de 50 hectàrees. Al 1999, ja s’havien incrementat en 24 cops l’àrea cultivada, és a dir, 1200 hectàrees. Actualment s’estan cultivant unes 2000 hectàrees de maca.
Química Suïssa, la distribuïdora peruana del gegant farmacèutic AstraZeneca, invertí més d’un milió de dòlars eninvestigació i desenvolupament de maca treballant en estreta col·laboració amb el Centre Internacional de la Papa (CIP) des del 1994. (11) Al 1999, Química Suïssa ja exportava tauletes de maca al Japó amb un valor aproximat de $150,000 dòlars, promovent-les com a "Viagra natural". Els funcionaris de la companyia afirmen que la maca no només millora la fertilitat masculina i femenina, sinó que també incrementa l’energia i allibera l’estrès.(12)
Prèviament, el cultiu de la maca es limitava a dos departaments del Perú, Junin i Cerro de Pasco. Ara la producció arriba a sis departaments peruans, així com a algunes parts de Bolívia i el nord-est de l’Argentina. Desafortunadament, la creixent demanda de maca ocasionà una sobreproducció i la consegüent caiguda dels preus. (13) Com a resultat, els agricultors de petita escala no s’han beneficiat del auge de la maca. A més, alguns països europeus restringiren recentment les seves importacions de maca perquè alguns productes no passaren el filtre dels seus canals reguladors.
Ningú sap amb seguretat quines varietats de maca s’estan cultivant per a l’exportació. Segons Michel Hermann, del Centre Internacional de la Papa al Perú, "tradicionalment ha hagut molts intercanvis de llavors de maca a diferents llocs. A qualsevol parcel·la s’observa gran part de la diversitat del cultiu (principalment al color de l’arrel). Els comerciants i exportadors solen comprar maca de fonts fiables (o de qualsevol altre lloc), però entenc que no busquen varietats particulars de maca". (14)
Carlos Quirós, de la Universidad de California a Davis concorda: "No penso que existeixin "noms" de les varietats de maca, tot i que hi ha investigadors al Perú tractant de desenvolupar línies uniformes. Suposo que el productor (o productors) compren la llavor als camperols o a petits distribuïdors a Junin i planten el que troben. Estic bastant segur que el material de Bolívia prové de la mateixa font, de manera que és molt probable que els materials que es cultiven a Bolívia i al Perú siguin els mateixos."
Violació de fideïcomisos?
El CIP a Lima és el dipòsit més important del món de germoplasma d’arrels i tubèrculs. El seu banc genètic conserva 31 mostres de maca peruana, totes recol·lectades a parcel·les camperoles. Totes estan protegides per l’Acord de Fideïcomisos entre la FAO i el CGIAR, per a benefici de la comunitat internacional.(15)
Sota els termes de l’acord entre el CGIAR i la Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) signat al 1994, el germoplasma "en fideïcomisos" deu mantenir-se al domini públic i queda, per definició, fóra de l’abast dels reclams de propietat intel·lectual. Tot i que fins ara les patents dels Estats Units sobre maca no inclouen reclams sobre el germoplasma, la patent és depredadora del coneixement indígena del poble Andí, i podria tenir impactes negatius a les exportacions del Perú.
El CIP té la oportunitat d’adoptar un paper actiu a la protecció de la maca i del coneixement tradicional alertant sobre les patents depredadores i assegurant que les autoritats peruanes siguin conscients dels reclams de propietat intel·lectual que podrien posar en perill un dels "cultius perduts" de la regió.
El CIP podria seguir l’exemple de la seva institució germana a Colòmbia, el Centre Internacional d’Agricultura Tropical (CIAT), que ha apel·lat formalment contra la patent dels Estats Units sobre un frijol groc mexicà.
Afirmacions que confonen
Al contrari del que està promovent la Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (OMPI) i d’altres entitats, els règims de patents no poden –sota cap forma- protegir el coneixement tradicional i les innovacions informals dels pobles indígenes. Això és una il·lusió per fer creure que les patents serien un sistema "democràtic" que tots podrien fer servir, i d’aquesta forma legitimar la privatització i l’ús monopolístics. No es així, ans al contrari, és una afirmació molt perillosa, ja que va cap a la privatització de coneixements col·lectius.
Per exemple, els camperols de les terres altes de Puna o Perú mai podrien pagar centenars de milers de dòlars per sol·licitar, obtenir i defensar les patents com un medi per protegir el seu coneixement i recursos. Tot i que s’intentessin i aconseguissin recursos per seguir la via de la propietat intel·lectual, les lleis de patents dels Estats Units continuaran promovent que las empreses que aïllen, purifiquen o modifiquen productes i processos biològics que ja existeixen, puguin obtenir patents monopolístiques, i, d’aquesta manera, continuar monopolitzant recursos i robant coneixements tradicionals.
"Potser PureWorld Botanicals no ha fet res equivocat als ulls de la Oficina de Patents y Marques Registrades dels Estats Units i la companyia probablement argumentarà que ha seguit la llei al peu de la lletra. No obstant, els reclams de patents sobre maca són moralment inacceptables i mostren clarament que les lleis d’accés i els esquemes de repartiment de beneficis com la Decisió 391 de la Comunitat Andina o la promoció de la propietat intel·lectual de la OMPI de cap manera serveixen per protegir els recursos i el coneixement indígena" afirma Hope Shand, directora d’Investigació del Grup ETC.
La Coalició d’Organitzacions Peruanes que estan protestant contra les patents sobre maca està integrada, entre d’altres organitzacions per:
- Associació Quechúa-Aymara per a les Comunitats Sostenibles (ANDES Cusco)
- Confederació Camperola del Perú (CCP)
- Associació Nacional de Productors Ecològics de Perú (ANPE)
- Federació Departamental de Camperols del Cusco (FDCC)
- Associació Regional de Productors Ecològics del Cusco (ARPEC)
- Federació Revolucionària Tupac Amaru – Cusco (FARTAC)
- Associació de Productors Ecològics de la Regió Centre (APEREC Huancayo,
APEREC Zona Pazos, APEREC Huancavelica)
- Xarxa Alternativa d’Agricultura Agroecològica (CHIRAPAQ-RAAA Ayacucho)
- Unitat de Comunitats Camperoles de la Sierra Central (UCSICEP Huancayo)
- Associació Intercultural per al Desenvolupament (AIDAAP)
- ARPIS
- Associació Peruana de Fitofarmàcia (APF)
- Pro-Biodiversitat dels Andes (PROBIOANDES)<7P<
NOTES
1. G. Li, U. Ammermann, C. Quirós, Economic Botany, 55(2), 2001, p. 255.
2. International Board for the Protection of Genetic Resources (IBPGR), 1982. Citat a Lost Crops of the Incas, Report d’un panel Ad Hoc Panel del Advisory Committee on Technology Innovation, Board on Science and Technology for International Development, National Research Council. National Academy Press, Washington, D.C.
1989, p. 58.
3. Lost Crops of the Incas, Report d’un panel Ad Hoc Panel of the Advisory Committee on Technology Innovation, Board on Science and Technology for International Development, National Research Council. National Academy Press,
Washington, D.C. 1989, p. 58.
4. Quiros, C. i R. Cardenas. "Maca," in Andean Roots and Tubers: Ahipa, arracacha, maca and yacon, editat per M. Hermann i J. Heller, Rome: International Plant Genetic Resources Institute, 1997, p. 185.
5. La patent PureWorld no. US 6,267,995, té 3 aplicacions equivalents: AU3864900, EP1180006, y WO0051548.
6. http://www. pureworld.com/company
7. Qun Yi Zheng, PureWorld Botanicals, comunicació telefónica amb Hope Shand, del Grup ETC, Maig del 2002.
8. Pure World Botanicals, Inc. "Pure World Botanicals launches MacaPure," a la web de la companyia: http://www.pureworld.com/news/maca.html
9. www. pureworld.com/company
10. Carlos Quiros, comunicació electrònica amb Hope Shand, Grup ETC, May 23, 2002.
11. Centre Internacional de la Papa (CIP), 1998 Report Anual, "Lost crops" begin finding markets." disponible a: www.cipotato.org/market/ARs/Ar98/Lostcrop.htm
12. Chauvin, L. "Peru’s Natural Viagra Leads List of Unusual Crops with Potential," Miami Herald, January 11, 1999, p. 13.
13. Michael Hermann, CIP, comunicació electrònica amb Hope Shand, Grup ETC,
14. Michael Hermann, CIP, comunicació electrònica amb Hope Shand, Grup ETC,
15. Aquesta informació està disponible al CGIAR System-Wide Information Network or Genetic Resources, en la red mundial: http://singertk.cgiar.org
Text obtingut de la web del Grup d'acció "Erosió, tecnologia, concentració"Contactes
- Grup ETC:
Hope Shand, Directora d’Investigació (EU) tel: +1 919 960-5223, hope@etcgroup.org
Silvia Ribeiro, Investigadora (Méxic) tel: +52 55 55 63 26 64 silvia@etcgroup.org
Alejandro Argumedo, Associació Quechúa-Aymara pera les Comunitats Sostenibles (ANDES), Perú, tel: +51-84 245 021, fax: +51-84-232-603 e-mail: ipbn@web.net Cell: +51-84-957 742
- Associació ANDES. Neus Martí o Alejandro Argumedo, andes@andes.org.pe. Telf: 084.24.50.21