L'origen del deute
Les indústries dels països més rics, propietàries dels vaixells de transport, un cop aquests han finalitzat la seva vida útil, no els desmantellen als seus territoris, sinó que el desmantellament es produeix, en moltes ocasions, als països pobres on els costos són inferiors, per una mà d'obra més barata i per uns estandards ambientals inadmissibles al context del país enriquit d'origen.
Els propietats dels vaixells són els que tenen la responsabilitat d'establir les normes del desmantellament. Han d'assumir, per tant, la responsabilitat dels efectes ambientals i de salut que es produeixen.
En ocasions s'ha argumentat que si els països pobres acullen aquests residus és perquè en treuen un benefici econòmic i, per tant, no tenen dret a reclamar un Deute Ecològic per aquest concepte. La veritat, però, és que un lliure comerç de residus deixa als empobrits del món davant la disjuntiva de continuar en la pobresa o acceptar el residu perillós, una disjuntiva moralment inadmisible.
Els creditors
