Per la restitució del deute ecològic!
Juny del 2001
El Deute Ecològic deriva de la responsabilitat que tenim els països industrialitzats per la destrucció, ocupació i apropiació dels recursos ambientals dels països del Sud.
El Deute Ecològic s'origina amb les primeres colonitzacions dels països europeus sobre altres territoris i s'estén fins el present. El domini colonial i postcolonial del Nord s'ha caracteritzat pel saqueig i usdefruit dels bens naturals de les cultures del Sud: el petroli, els boscos, els minerals, les llavors, el coneixements medicinals i les tècniques agràries, els recursos marítims, etc. Durant les darreres dècades, s'ha produït un increment alarmant del Deute Ecològic, a causa de:
a) Les conseqüències del Deute Extern que venen acumulant els països del Tercer Món des dels anys 70 del segle XX, el qual continua tenint un pes determinant en la política econòmica d'aquests països. L'endeutament els obliga a malvendre els seus recursos i a incrementar contínuament les exportacions a canvi de menys ingressos. La pobresa porta a vendre barato el propi medi ambient i la pròpia salut. Però mentre els interessos del Deute segueixen creixent, la Natura no pot créixer al ritme de l'interès anual que els països del Nord apliquen al Deute. Els recursos esgotables, com ara el petroli, no es reprodueixen sinó que s'exhaureixen, i generen greus impactes sobre el planeta: l'efecte hivernacle -canvi climàtic-, les emissions contaminants, la contaminació del medi en l'extracció transport i reprocessament -refinament- i en les transformacions per a diferents usos (per exemple, pels plàstics i els residus generats desprès de la seva utilització)... D'altra banda, els recursos renovables s'estan extraient a un ritme imposat pels mercats financers, molt superior al del cicle biològic de reproducció
b) L'augment quantitatiu del comerç mundial de matèries: petroli, gas, minerals, fusta, pasta de paper... Així, a Llatinoamèrica, les exportacions de materials van créixer un 245% entre 1980 i 1995. Aquest augment comporta una extracció ràpida dels recursos, mancada de cap tipus de mesura preventiva pel que fa a l'impacte local que provoca i causant d'una greu i irreversible, a curt termini, contaminació del sòl, del subsòl, de les aigües superficials i freàtiques, de la pèrdua de biodiversitat, la disminució de la terra fèrtil, etc, motius pels quals poblacions senceres han d'emigrar cap a altres indrets.
c) L'ocupació desproporcionada de l'espai ambiental per part del Nord. Els països rics fem un ús gratuït dels oceans, els boscos i l'atmosfera per tal de dipositar les desproporcionades emissions de diòxid de carboni, que fan augmentar l'efecte hivernacle i perjudiquen sobretot els països pobres del Sud, els quals patiran amb més intensitat la pujada del nivell del mar, l'increment de les sequeres, la desertificació dels seus territoris i l'augment de la violència de ciclons, huracans i tornados.
d) La generació de residus de difícil degradació, que redueixen al Nord i al Sud l'espai ambiental, inutilitzant-lo en molts casos totalment per a les futures generacions. D'altra banda, la generació d'armes químiques i nuclears afegeixen al poder destructor de la guerra la capacitat de deixar una empremta sobre el medi ambient.
e) Les patents sobre la vida, que han convertit el patrimoni genètic mundial en una mercaderia més. La importància econòmica dels productes i processos biològics ha propiciat que cinc empreses transnacionals agroalimentàries i farmacèutiques controlin més del 95 % de les patents biològiques, malgrat que les regions del Tercer Món alberguen el 90 % dels recursos genètics mundials, els quals són extrets contínuament per aquelles (biopirateria). Entre aquestes patents s'hi troben les dels Organismes Modificats Genèticament, la producció dels quals implica diferents riscos i perills per a la salut i el medi ambient -reducció de la biodiversitat silvestre, imprevisibilitat del seu comportament en ecosistemes complexos, riscos de potencial tòxic o al·lergènic...-.
Per aquestes raons,
ÉS UNA OBLIGACIÓ DELS PAÏSOS DEL NORD RESTITUIR EL DEUTE ECOLÒGIC. Això significa:
1) Obligar al BM i altres organismes internacionals com el FMI i OMC, juntament amb els estats hegemònics i les empreses transnacionals, a assumir la responsabilitat pels danys ocasionats sobre els ecosistemes intervinguts i sobre la situació econòmica i social de les poblacions locals afectades per l'impacte de les seves polítiques energètiques, agroalimentàries i d'explotació dels recursos naturals, base de l'actual degradació del planeta i a restituir econòmicament aquest deute.
2) Evidenciar la il·legitimitat del Deute Extern, un mecanisme de dominació econòmica dels països del Sud, davant el Deute Ecològic i el Deute Social que els països del Nord mantenen amb ells.
3) Frenar el model de desenvolupament dels països del Nord, causant de la destrucció social, ambiental, local i global del Sud, que enriqueix a petits grups econòmics molt poderosos i alimenta un model de desenvolupament consumista i malbaratador, que posa en perill la supervivència del planeta
4) Aturar el flux desigual d'energies, bens naturals i recursos financers des del Sud cap al Nord i la privatització dels sectors estratègics: energia, comunicacions, aigua, terra, aire..., per tal d'evitar l'augment de la demanda generat per la competitivitat. Prohibir les patents sobre éssers vius i material biològic.
5) Reduir dràsticament les emissions de CO2 generades en els països industrialitzats i impulsar una nova cultura de l'energia basada en l'estalvi energètic. També cal una nova cultura de l'aigua, que basi l'equilibri del territori en criteris ambientals i no especulatius.
6) Denunciar aquells projectes de cooperació internacional, que amb diners públics o privats busquen únicament el benefici immediat.
