Aquest tipus de deutes s’acumulen com a conseqüència d’actes corruptes. Són deutes de corrupció:
- Els fons que els Estats deriven directament als comptes personals de dirigents, funcionaris públics o còmplices;
- Els casos en què els diners que es paguen en concepte de suborn s’acaben compensant amb alguna mena de maniobra que augmenta el deute extern dels països deutors;
- Els fons que s’han prestat per a costejar “capricis públics” dels governants.
Què és la corrupció?
La corrupció consisteix en la utilització de les funcions i mitjans públics en benefici privat dels administradors o associats.
En qualsevol acte de corrupció sempre hi ha una part que paga o s’ofereix a pagar i una contrapart, un funcionari públic, que rep o sol·licita rebre un pagament a canvi de fer o deixar de fer un públic un acte en concret. La corrupció exigeix la implicació d’almenys dues parts: el corruptor i el corrupte; el qui paga i qui rep el pagament. No obstant això, en general el tercer actor involucrat en un acte de corrupció és el banc que s’encarrega del dipòsit dels diners obtinguts de manera il·lícita, i/o gestiona la inversió o ocultació de l’origen d’aquests.
El mètode tradicional per a pagar suborns consisteix a dipositar els diners en un compte obert en algun paradís fiscal, a nom del beneficiari o d’una empresa fantasma (inexistent), de la qual el beneficiari i parents propers en formen part. Els bancs que accepten dipòsits il·legals esdevenen còmplices d’aquestes maniobres perquè, generalment, financen la corrupció.
Les operacions descobertes recentment per part del nord-americà Riggs Bank amb els diners de l’ex-dictador xilè Augusto Pinochet i del president de Guinea Equatorial, el general Teodoro Obiang Nguema Mbasogo, evidencien que els bancs participen de manera activa en els actes de corrupció o en la dissimulació d’aquests. A més, l’octubre del 2006, Suïssa va bloquejar els comptes milionaris de l’antic cap dels serveis secrets peruans Vladimiro Montesino, l’ex-dictador haitià Jean-Claude Duvalier i el congolès Mobutu Sese Seko.
Concessió de projectes, habilitació de negocis i suborns
Les empreses dels països industrialitzats fan servir els suborns per a aconseguir:
- L’exportació dels seus productes o serveis a països en desenvolupament;
- L’execució de projectes; o
- L’adquisició d’empreses al Sud.
Però són els pobles dels països on operen aquestes empreses els que després han de pagar el preu dels suborns. I, per tal de garantir que recuperen allò que van pagar a l’hora de fer el suborn, les companyies utilitzen diversos mecanismes:
- En el cas de les exportacions o de l’execució de projectes, apliquen sobre-preus als béns o serveis que comercialitzen. S’estima que la corrupció augmenta de mitja un 20-30% el cost de les provisions que s’adquireixen. En alguns països asiàtics, segons dades del Banc Asiàtic per al Desenvolupament, la corrupció incrementa en un 100% el preu de les mercaderies i serveis.
- En el cas de l’adquisició d’empreses o contractes d’explotació de recursos estratègics, els suborns es compenses amb la venta d’aquests negocis a preus miserables, o amb l’assumpció per part de l’Estat dels deutes de l’empresa que es privatitza.
La complicitat de les ECA
Com a conseqüència de la competència de les empreses industrials per a col·locar els seus béns i serveis o adquirir concessions en els suculents negocis del Sud, les ECA (Agències de Crèdit a l’Exportació dels governs del Nord) agafen per sistema fer els ulls grossos a la corrupció que inunda el camp de batalla, i es converteixen en veritables còmplices de la impunitat que s’ha regalat als responsables.
La complicitat de les ECA es fa palesa quan paguen les assegurances reclamades per empreses amb contractes que van ser cancel·lats per part dels governs del Sud, després de saber que s’havien pagat suborns per a obtenir-los. Més encara; les ECA són responsables de fer pressió als governs receptors de projectes per tal que abandonin qualsevol tipus d’investigació sobre casos de corrupció que vinculin les empreses que han recolzat. Els canvis radicals de govern als països del Sud són l’escenari habitual d’aquest tipus de controvèrsia.
Una altra de les maneres que tenen les ECA de donar suport a les empreses corruptes és ignorant els seus historials de corrupció, abandonant les investigacions sobre actes d’aquesta naturalesa que s’hagin denunciat i negociant novament amb aquestes empreses, tot i les acusacions.
Capricis Públics
La corrupció també ha estat vàlida, a l’hora d’alimentar vanitats personals, quan els governants han malbaratat fons públics per a satisfer desitjos privats.
A la Costa de Marfil, per exemple, l’antic president Houphouët-Boigny es va gastar 350 milions de dòlars en la construcció i consagració d’una rèplica de l’església de Sant Pere, enmig de la sabana africana.
