Actualment es destinen recursos públics a promoure l’exportació d’armament espanyol. El finançament per l’exportació d’armament està exclòs dels compromisos de la OCDE i per tant cada país el realitza de la forma en que considera adient. Al cas espanyol, tal com s’explica posteriorment es va acordar no finançar-ho mitjançant el Fons d’Ajuda al Desenvolupament, però per continuar amb aquestes pràctiques de recolzament públic a l’exportació es va crear un mecanisme anomenat SUPERCARI.

Les condicions de finançament en aquest cas són extraordinàries, promocionant així de manera remarcable l’exportació d’armes i material de doble ús. El SUPERCARI és un crèdit però encara amb millors condicions que els establerts al acords de la OCDE (veure apartat 2.1.2 per més informacions), per exemple, el finançament pot cobrir el 100% de l’operació (als crèdits en condicions de l’OCDE el màxim és del 85%), millores condicions en el tipus d’interès, en ells terminis d’amortització, etc.

Les gestions que cal fer per facilitar un crèdit SUPERCARI o no són determinades per un grup de treball específic del Ministeri d’Economia. El sistema de funcionament consisteix en que una vegada autoritzada l’operació per part del ministeri l’empresa demana el crèdit a l’ICO i la corresponent assegurança a CESCE en les condicions establertes pel ministeri.

Sota molts punts de vista la utilització de recursos públics per a finançar l’exportació d’armament és criticable. Aquesta situació problemàtica encara ho és més quan la venda es fa a països en conflicte o sota règims poc democràtics. A l’Annex 1 trobem exemples de vendes d’armament assegurat per CESCE. Probablement tots o quasi tots ells havien tingut el suport financer a través d’un SUPERCARI, però degut a l’ocultació de la informació per part de l’administració pública no ha estat possible verificar-ho. La relació entre ambdós mecanismes, però, és coneguda, tal com s’estableix per exemple a les pròpies guies oficials de recolzament a la inversió espanyola preparades pels empresaris espanyols (1). S’han pogut detectar alguns casos concrets com el cas de la venda d’armes a l’Equador: L’any 2002 el Banco Bilbao Vizcaya Argentaria BBVA anunciava un contracte comercial entre la República d’Equador, en qualitat de compradora, i l’empresa espanyola Astilleros Murueta, S.A., en qualitat de subministrador, per a l’adquisició de tres llanxes oceàniques per a Equador al marc del projecte Fortalecimiento del Sistema de Vigilancia en la Mar y Zona Marino-Costera”. A tal efecte el BBVA i la República d’Equador van subscriure un Conveni de Crèdit per a finançar el Contracte, sota la modalitat de SUPERCARI, on es finança la totalitat del contracte comercial i la prima d’assegurança CESCE. La totalitat de l’import va ser de quasi 36 milions de dòlars americans (2)