L’ICO actua com a agent financer a compte de l’Estat mitjançant els crèdits FAD i amb el sistema CARI. També actua com a prestamista institucional mitjançant dues línies de finançament per recolzar les inversions productives a l’exterior. Els dos programes es diferencien segons la mida de l’empresa i/o la inversió.

La línia PROINVEX inicià les seves activitats l’any 1997 mitjançant el Acuerdo del Consejo General del ICO de 29 de mayo de 1997. Finança grans projectes d’inversió i l’any 2006 està dotat amb 601,1 meuros. La concessió del finançament, la seva modalitat i les condicions, així com les garanties a aportar es negocien cas a cas entre l’ICO i els agents involucrats al projecte d’inversió. Gairebé no hi ha cap regla a priori, en general no es cobreixen inversions menors de 4,51 meuros i no acostuma a finançar-se més del 70% del total de la inversió.

La Línia d’Internacionalització s'inicià l'any 1994, amb un fons total de 102,2 milions d’euros, mitjançant un acord entre ICO i ICEX. L’any 1997 amplia els seus recursos amb 102,2 milions més; l’any 98 amb 180,3; i l’any 1999 amb 102,2 milions d’euros. La voluntat era destinar els recursos a la petita i mitjana empresa però durant el període 1994-1999 aquesta voluntat no està explicitada a les condicions establertes i a la pràctica es beneficien en gran mesura les grans empreses que eren els principals actors la inversió a l’exterior (1). A partir de l’any 1999 s’estableix que només poden acollir-se a ella les empreses amb menys de 250 treballadors i una xifra anual inferior als 40 milions d’euros i que no estiguin participades per una gran empresa en més d’un 25% del capital.

De nou l’any 2006 es flexibilitzen les normes i la nova Línia d’Internacionalització de l’empresa espanyola s’amplia a PYMES de menys de 500 treballadors i s’orienta a finançar nous projectes d’inversions productives, ampliacions d’inversions productives ja existents o participacions en el capital d’empreses a l’exterior sempre i quan es consideri una inversió productiva i no només una tinença en cartera. El finançament màxim dels projectes és un 70%. El seu pressupost anual creix fortament l’any 2006 en passar de destinar 100 milions d’euros a 500 milions d’euros.

Principals mancances en termes ambientals i socials

Tot i ser de gran importància l’ICO no realitza avaluacions ambientals o socials dels seus projectes – i si realitza alguna no les fa públiques ni informa dels resultats ni metodologies utilitzades i per tant no són auditables ni de qualitat contrastable. Per tant no pot assegurar que no es produeixin impactes ambientals i socials negatius produïts per projectes finançats amb recursos públics.

Igualment l’ICO no publica informació sobre els projectes i les empreses recolzades mitjançant les línies de finançament per a la internacionalització tot i actuar com a prestamista institucional. És per tant impossible saber quin ha estat l’ús dels recursos públics, fet especialment conflictiu donat que les condicions de facilitació del recurs públic són especialment arbitràries sense quasi bé cap criteri objectiu fet públic.

La única informació subministrada per l’ICO és sobre els sectors on més recursos s’han destinat. Repetidament entre ells es troben alguns dels sectors amb més potencial sobre el medi en particular infrastructures com autopistes de peatge i el sector energètic (2).

En no lliurar informació sobre els projectes recolzats és difícil trobar informació sobre els impactes ambientals i socials produïts d’una manera global. En trobem però alguns casos clars, com és recentment el recolzament de l’ICO al projecte de l’empresa de planta de cel·lulosa M’Bopicuá d’ENCE a Uruguai (veure la segona part del llibre per ampliar informació).

Aquest projecte, amb importants impactes ambientals i socials, va aconseguir el recolzament de l’ICO abans de tenir realitzades íntegrament les avaluacions ambientals que la resta de finançadores consideraven necessàries (posteriorment a la concessió per part de l’ICO es van demanar ampliacions d’informació per part del Banc Mundial, l’Estat Argentí, l’Estat Uruguaià, etc.). Tal com queda reflectit al document d’ENCE: Documento de Registro de Acciones, según el Anexo I del Reglamento (CE) 809/2004 publicat l’any 2005:

Asimismo, se ha recibido una carta de intenciones del ICO (instituto de Crédito Oficial) de España, contemplando el aporte al proyecto 100 millones de USD adicionales para completar la deuda específica del Proyecto M´Bopicuá. Esta facilidad financiera se suscribiría en las mismas condiciones que se establezcan para el tramo institucional (tramo A) de la financiación otorgada por el Banco Mundial.

Igualment a un document oficial de CESCE, fet públic per la campanya Qui deu a qui, datat a 18 d’abril de 2006 (3) constava la sol·licitud de l’ICO a CESCE per assegurar un finançament que l’ICO havia aprovat a ENCE pel projecte M’Bopicuá, per un valor de fins 350 milions de dòlars americans. Cal dir que tot i estar el projecte ja aprovat per part de l’ICO el conflicte estava al seu moment àlgid, i tal com consta al mateix document de CESCE encara estaven pendents de finalitzar les avaluacions d’impacte ambiental dels projectes.

Aquest és només un exemple recent de les problemàtiques generades per aquestes línies de finançament de l’ICO on, de manera general, es detecten les següents mancances:

• No es lliura informació dels projectes quan s’estan avaluant, ni tampoc una vegada aprovats.
• La mancança d’informació i de sistemàtiques de participació impedeix la participació dels implicats, l’aplicació als dret a la informació i els drets a la participació en projectes amb impacte ambiental
• S’impedeix el control de la utilització de recursos, tot i que en especial aquestes línies institucionals són fortament arbitràries, per tant no es posen els fonaments per un bon control de la corrupció i una utilització adequada dels recursos públics

Cal remarcar que s’han detectat operacions de l’ICO per recolzar la venda d’armament militar utilitzant aquestes línies de finançament. Recentment, al juliol de l’any 2006 es va produir una de les operacions més importants de venda d’armes d’aviació a nivell internacional. L’ICO i CESCE van recolzar la venda 12 avions C-295 de l’empresa CASA-EADS i la modernització de vuit avions P-3 a Brasil, per un import global de 699 milions de dòlars (4).