Existeixen greus deficiències en els mecanismes de recolzament a la internacionalització empresarial quan ens fixem en fins a quin punt aquests mecanismes garanteixen que no es produeixen impactes ambientals o socials indesitjats als països on es produeix la inversió directa a l’exterior.

Aquests defectes sistemàtics impedeixen garantir que es compleixen els compromisos transfronterers que l’Estat té adquirits en l’àmbit dels drets humans (especialment en quant a drets econòmics, socials i culturals) i del medi ambient. És possible millorar les pràctiques actuals? La resposta és que sí, sempre que existeixi una voluntat política. En aquest apartat es presenten algunes propostes que han estat aplicades per d’altres governs o que estan proposades per diverses associacions o moviments socials a nivell mundial.

Altres aspectes: els límits del finançament per a la internacionalització i la corresponsabilitat i compensació

Juntament amb la perspectiva estrictament tècnica exposada als apartats de la web que segueixen, existeixen altres aspectes que plantegen possibles canvis amb una perspectiva més política.

En primer lloc cal plantejar-se si aquests mecanismes públics financers són necessaris avui en dia. Qui se’n beneficia? Són la millor manera d’utilitzar els recursos públics ? Ho és si ho mirem sota la perspectiva dels ciutadans espanyols i dels països on es porta a terme la inversió? I si ens fixem en l’impacte ambiental que es produeix?

Seguint amb aquesta línea de reflexió caldria pensar si és legítim utilitzar aquests recursos en entorns molt diferents a la realitat espanyola, i per potenciar sectors que socialment no són acceptats a Espanya. Per exemple, és legítim utilitzar aquests recursos per potenciar la venda d’armes a l’exterior al mateix temps que s’adopta un possicionament internacional contra les no intervencions i sota una aparença pacifista? És legítim potenciar sectors, per exemple el nuclear, quan a Espanya existeix una moratòria?

Existeix també una problemàtica a l’entorn de la democràcia. A l’àmbit internacional existeix una important discussió sobre les interferències de les grans transnacionals en els processos de governació on els marcs administratius i econòmics són més febles. Té sentit promoure en aquestes condicions les activitats de les grans transnacionals espanyoles amb recursos públics en aquests països, o s’han de limitar a les PIMEs?

Actualment, a diferència del que succeeix a l’interior dels països, no existeix un mecanisme global clar per a establir quines són les responsabilitats pels impactes ambientals i socials de les transnacionals; el marc global és per tant difícilment just. Té sentit utilitzar recursos públics per finançar el creixement d’aquest sistema econòmic sense mecanismes de control social i ambiental? Com s’estableixen mesures de compensació pels impactes ja produïts?

Totes aquestes preguntes no són menors. Al contrari, requereixen una revisió de la política econòmica exterior sota una perspectiva més humana. Constitueixen, sense cap dubte, un dels grans reptes pels propers anys que està sobre la taula de tots aquells preocupats per l’impacte del nostre model de vida a l’exterior de les nostres fronteres.