Un aspecte on històricament a Espanya ha existit un dèficit important és en l’àmbit de la transparència en la funció pública. En el cas dels mecanismes públics de promoció de la inversió directa a l’exterior aquest aspecte és molt clar, només cal pensar que actualment és impossible conèixer ni a priori ni a posteriori el conjunt de projectes que han estat recolzats a l’exterior per organismes públics com l’ICO, o amb funcions exclusives, com CESCE, amb recursos públics. A Espanya en ocasions les normes de protecció de la informació industrial sembla que estiguin per sobre dels drets dels ciutadans de conèixer a què es destinen els recursos públics (veure el capítol de CESCE on s’estableix aquesta barrera mitjançant decret legislatiu). Això és clarament diferent a d’altres països com Estats Units i Canadà, on aquesta transparència és totalment compatible amb la competitivitat de l’economia.

El més preocupant és, però, que arribem en aquesta situació a l’inici del segle XXI, quan la necessitat d’incloure elements de participació i de consulta està present a les polítiques relacionades amb el desenvolupament des de mitjans dels anys 80. Des d’aleshores, cada vegada més, tant governs com el sector privat s’han adonat que les grans infrastructures o inversions directes a l’exterior que no tenen un recolzament local tenen un alt risc de fracassar, generant importants conflictes socials. Per les companyies implicades, i pels organismes de recolzament en aquestes companyies, aquests fracassos es converteixen a mig termini en riscos reputacionals i riscos financers. Per tant el problema no és només que una participació activa dels afectats locals sigui un dret humà i estigui reconegut en nombrosos fòrums internacionals – Cimera de Río o Pla d’Acció de Johannesbourg; ignorar els drets a una participació efectiva, fonamentada de soca-rel en els compromisos adquirits per Espanya en l’àmbit internacional, constitueix també una pràctica econòmicament poc rentable a mig termini.

De fet les millors pràctiques en l’àmbit internacional s’han desplaçat del dret a la consulta en aquells afectats per les inversions directes a l’exterior, cap a processos més participatius on els grups locals afectats no només participen en el procés de planificació del projecte, sino també en la implementació, gestió, monitoreig i avaluació. El consens internacional que s’està generalitzant, mitjançant guies i “bones pràctiques” (1), és que les comunitats afectades han de ser reconegudes com a posseïdores de drets dels quals és necessari obtenir el consentiment per aquells projectes i programes que els afecten directament als seus entorns de vida, i que aquest consentiment s’ha d’obtenir mitjançant mecanismes d’obligat compliment a través de la negociació (2).

Molts d’aquests elements que asseguren una millor gestió dels recolzaments a la inversió directa a l’exterior per ara són, tal com hem vist al capítol anterior, obviats per les entitats de recolzament públic financeres espanyoles. Existeix per tant un ampli camp de millores necessàries.

Taula 1 Algunes iniciatives en l’àmbit internacional a l’entorn de la informació, participació i consens

Aspectes que ja fan millor altres organismes en l'àmbit internacional

En l’àmbit del recolzament públic bilateral hi ha alguns comportaments que ens mostren que a Espanya no s’estan aplicant els principis més bàsics que són perfectament compatibles amb l’entorn internacional.

Així per exemple l’entitat Japonesa JBIC (amb funcions similars a les realitzades per CESCE o ICO) requereix de manera explícita a les seves guies que “s’han de realitzar esforços per obtenir el consentiment de les comunitats indígenes afectades una vegada han estat plenament informades (10)”.

En l’àmbit de la transparència, com ja hem comentat països tant poc susceptibles de ser considerats com poc competitius com Estats Units o el Canadà, informen sobre tots els projectes que recolzen i això no constitueix cap problema per ser molt més competitiu que Espanya, al contrari del que s’argumenta actualment per no informar sobre els projectes recolzats.

Igualment, a diferència de les entitats espanyoles, molts organismes en altres països realitzen regularment “viatges de treball de camp” per verificar que es donen les condicions per recolzar les inversions, visitant les comunitats afectades pels projectes. Algunes d’elles ara estan començant a fer un pas més endavant i planificar aquestes visites conjuntament amb ONGs locals i internacionals, un aspecte que permet copsar més crítiques que si els desplaçaments es realitzen únicament planificats pels propis promotors dels projectes.

Veiem doncs que Espanya està darrera de moltes de les iniciatives existents, fins i tot en quant al compliment dels acords mínims establerts per l’OCDE (11). En particular hi ha aspectes legislatius relacionats amb la transparència que cal modificar urgentment (veure apartat 2.2.1)

Mesures que es podrien incorporar a nivell internacional

Les guies actuals consensuades a l’OCDE per les Agències de Crèdit a l’Exportació s’han demostrat insuficients per aconseguir no produir impactes negatius als països on es produeix la inversió, i per garantir uns adequats processos d’informació, participació i consens. Per exemple, els acords actuals no garanteixen la participació dels grups d’interès del país d’on s’aconsegueixen els recursos financers (en aquest cas per exemple no garanteixen la participació d’ONGs espanyoles o altres actors interessats (12). Tampoc estableixen uns mínims sobre la qualitat del consulta i participació realitzada en les Avaluacions d’Impacte Ambiental dels projectes amb més impacte, deixant tot a mans del promotor del projecte. Igualment respecte al desplaçament de població les recomanacions actuals no forcen a la participació de la ciutadania en aquests casos, sinó que només forcen a la consulta quan els desplaçats no són indígenes (13). Finalment cal dir que les normatives actuals sota la clàusula de confidencialitat ofereixen la possibilitat a les Entitats de Crèdit a l’Exportació per saltar-se els mínims establerts amb únicament comunicar-ho al Secretariat del Grup d’Exportació de l’OCDE. No és estrany doncs que els mateixos membres del Grup d’Exportació hagin decidit que cal establir un nou acord més ambiciós. Actualment el procés de revisió s’està portant a terme, i de nou els representants espanyols estan actuant de fre a les mesures més avançades.

Alguns dels aspectes que caldria incorporar en aquests mínims comuns per les Entitats de Crèdit a l’Exportació de l’OCDE - entre les quals es troba CESCE , són els següents (14):

• Assegurar mecanismes a les agències a l’exportació que garanteixin que les comunitats afectades han estat consultades i plenament informades dels impactes dels projectes, i han estat involucrades de manera activa en el procés de presa de decisions de les avaluacions ambientals i de la planificació de mitigació i desplaçaments
• Establir mecanismes per assegurar que el procés de consulta és participatiu, iteratiu i s’ha realitzat des de les primeres fases de la planificació
• Modificar els mecanismes de gestió per a garantir que com a mínim es realitzen consultes públiques tant en el moment on es determina l’abast (identificació dels aspectes que s’han d’incorporar a les avaluacions ambientals i socials, els plans d’accions i els plans de desplaçaments), com en el moment en els quals es publiquen els esborranys de les avaluacions i els plans
• Exigir que tots els projectes amb importants impactes ambientals i socials tenen de manera demostrable una acceptació pública i un ampli recolzament de la comunitat, evidenciat, per exemple, mitjançant acords negociats amb els representats de les comunitats. Els representats de les comunitats hauran de ser identificats via els sistemes locals existents de representació política i han de ser reconeguts com a portaveus legítims de les comunitats
• Pel cas de poblacions indígenes, adoptar un instrument polític adient que asseguri que els drets de les comunitats indígenes són plenament respectats i que asseguri que els promotors del projecte obtenen el seu consentiment de manera lliure i informada a través dels seus representants escollits lliurement  i de manera respectuosa amb les seves tradicions i costums.
• Igualment la xarxa ECAWatch recomana que les Agències de Crèdit a l’Exportació facin pública una avaluació pròpia, independent, del procés de consulta i acords negociats amb les comunitats indígenes realitzades pels promotors del projecte
• A nivell nacional cal que les Agències de Crèdit a l’Exportació introdueixin procediments de consulta nacionals, amb els principals actors, incloent organitzacions indígenes i els seus representats. Igualment cal que facin públics els resultats d’aquestes consultes.
  

  ---