• PAÏSOS ON OPERA (2)
Afganistan, Alemanya, Andorra, Algèria, l’Argentina, Austràlia, Bèlgica, Bolívia, El Brasil, Canadà, Xile, La Xina, Colòmbia, Equador, Egipte, El Salvador, Emirats Àrabs Units, Espanya, Etiòpia, França, Grècia, Guatemala, Holanda, Hondures, L’Índia, L’ Iran, Irlanda, Israel, Itàlia, Kuwait, El Marroc, Mèxic, Nicaragua, Noruega, Panamà, El Perú, Portugal, Regne Unit, República Dominicana, Sud Àfrica, Suècia, Suïssa, Tunísia, Uganda, i Veneçuela.

• MARQUES (3) 

• PRINCIPALS FILIALS i PARTICIPADES (per sectors d'activitat)  (4)

Infrastructures (construcció i concessions)

• DRAGADOS S.A. (Espanya, 100%): constructora general

• VÍAS Y CONSTRUCCIONES S.A. (Espanya, 100%): obres ferroviàries
• TECSA EMPRESA CONSTRUCTORA S.A. (Espanya, 100%): obres ferroviàries, feines de contractista general
• DRACE (Espanya, 100%): ponts, obres marítimes, plantes de tractament d’aigües i residus
• DRAVO S.A. (Espanya, 50%): projectes de dragats, regeneració de platges
• GEOCISA (Espanya, 100%): fonamentacions especials, enginyeria de terreny, inspecció i diagnòstic d’estructures i restauracions
• Comunidades Gestionadas S.A. (COGESA, Espanya, 100%): gestió i promoció immobiliàries

Serveis Industrials

• Grupo COBRA (100%):

- DRAGADOS OFFSHORE (Espanya): construcció de plataformes off-shore (extracció de petroli), plantes on-shore (refineries, terminals de descàrrega), grans béns d’equip (grues portuàries, comportes de preses) i construccions metàl·liques
- Mantenimiento y Montajes Industriales (MASA, Espanya): manteniment industrial, muntatges mecànics i conductes (gas i petroli)
- INTECSA-UHDE INDUSTRIAL S.A. (Espanya): enginyeria i construcció de plantes industrials
- INITEC ENERGÍA (Espanya): enginyeria i execució de projectes en camps relacionats amb l’energia
- Sociedad Ibérica de Construcción Eléctrica (SICE, Espanya): enginyeria, instal·lació i manteniment de sistemes de trànsit, instrumentació, enllumenat, peatges
- Makiber S. A. (Espanya): gestió internacional d’equipaments i serveis; realització de projectes agroindustrials; equipament dels centres de salut i escoles construïdes per DRAGADOS
- Control y Montajes Industriales (CIMI, Espanya): instal·lacions elèctriques, climatització, electrificació de ferrocarrils, instal·lacions a aeroports, instal·lacions de seguretat

• DIAGRAMA D'ACCIONISTES (8)

• Capital social: 176.436.567,00 Euros (9)
  

• Número d’accions: 352.873.134 (10)
  

• Resultats economicofinancers 2005 (11) :

                    - Resultats nets consolidats (benefici): 608,7 milions d’Euros
                    - Ingressos (xifra de negocis): 12.113 milions d’Euros
                    - Número de treballadors: 113.273
                    - Endeutament net total: 4.264,6 milions d’Euros

• Facturació per mercats el 2005

• “Aposta pel sector energètic”: En el context de les polèmiques OPAs llançades pel grup alemany E.ON i GAS NATURAL sobre ENDESA, les empreses constructores espanyoles van començar a incrementar les seves inversions al sector elèctric, un sector regulat que promet alts dividends (12). Així, ACCIONA va adquirir el 10% d’ENDESA (+ 5% emparaulats amb el Banco Santander), mentre que ACS es va convertir en el primer accionista a Unión FENOSA (35,18%) i IBERDROLA (10%) (13) amb l’objectiu de fusionar-les. Actualment, les inversions d’ACS en aquest sector arriben als 5.400 milions d’Euros. Per altra banda, hi hauria possibilitats que una altra constructora, Sacir Vallehermoso, entrés al capital de REPSOL YPF (14).

• Incidència en la creació d’un grup tecnològic espanyol: des de l’entrada d’ACS al capital d’Unión FENOSA (propietària de Soluziona) s’ha dinamitzat la idea d’integració d’Indra, Soluziona i Azertia per a donar origen a un futur holding que sumaria ingressos anuals de més de 2.300 milions d’euros (15).

• Cerca del contracte de recollida de residus més gran de l’Estat Espanyol: Conjuntament amb el Grupo FERROVIAL, ACS competeix actualment amb altres constructores pel contracte d’un valor de 470 milions d’Euros (16).

• Possible presència en el principal grup de concessions d’infrastructures del món mitjançant la fusió d’Abertis i Autostrade (Itàlia): amb ingressos superiors als 6.000 milions d’Euros, presència a 16 països, l’administració de 6.713 km. de carreteres i de dotze aeroports (17). Es tractaria d’una important entrada del capital espanyol al sector, donat que ACS tindria el segon lloc en el grup resultant de la fusió, amb gairebé el 12% del capital i per darrere del grup Benetton (24,9%), mentre que La Caixa en tindria l’11,7% i Caixa de Catalunya el 2.9% (18) .

• Presència creixent en el mercat nord-americà: ACS es va adjudicar obres per a l’ampliació del metro de Nova York per un valor de 335 milions d’euros. Per altra banda, disposa d’un contracte per a la rehabilitació de l’autopista I-287 al mateix Estat (110,5 milions d’euros) i competeix per l’adjudicació de tres contractes de concessió (dues autopistes de peatge a Texas i un túnel a Miami). La seva filial Dragados USA està present a Nova York, Miami, San Francisco i Austin (19).

• Contractes al Golf Pèrsic el 2006: ACS va obtenir mitjançant Dragados Industrial un contracte de 192 milions d’Euros per a la construcció de 4 plantes de fosfat d’amoni a l’Aràbia Saudita. Es tractarà d’un dels cinc complexos de fabricació de fertilitzants més gran del món. Per altra banda, a Kuwait, ACS va aconseguir un contracte d’ampliació de la planta petroquímica d’Equate Petrochemical (120 milions d’Euros) (20) .

• ACS a la Xina: des del contracte d’explotació del port de Jing Tang el 2003, el Grupo ACS va ingressar mitjançant Dragados SPL al mercat xinès dels operadors logístics. El juny de 2006, conjuntament amb el grup de transport Azkar un contracte per a exercir d’agent i transitari marítim (organització de transports nacionals i internacionals) gestions de duana a la Xina (21).

^NOTES:

(2)www.grupoacs.com
(3) Grupo ACS [2005], Informe Anual  (www.grupoacs.com/index.php/es/a/avisolegal)
(4) Grupo ACS [2005], Informe Anual; Base de dades SABI. En total, el Grupo ACS participa en 386 empreses.
(5) Grupo ACS [2005], Informe Anual; Base de dades SABI.
(6) La Caixa es el segon inversor important a ABERTIS.
(7) És possible que ACS vengui pròximament la seva participació a URBIS aprofitant l’OPA llançada per REIAL. Aquesta operació permetrà a ACS l’obtenció de 800 milions d’Euros (Europa Press, 27/09/2006 i 05/10/2006).
(8) S’ha de destacar que els tres principals socis de referència controlen gairebé la meitat d’ACS.
(9) Comisión Nacional del Mercado de Valores (www.cnmv.es)
(10) ídem
(11) Grupo ACS [2005], Informe económico-financiero (www.grupoacs.com); Deloitte S.L. [2005], ACS Actividades de Construcción i Servicios: Informe de Auditoria Independiente (www.cnmv.es)
(12) El cas ENDESA es troba actualment bloquejat a causa de la paralització judicial de l’oferta de Gas Natural, i es vincula a un conflicte polític, ja que el Partit Popular ha acusat el govern espanyol d’estar darrere de la proposta de Gas Natural. En aquest cas, i tal com veurem més endavant en el cas d’Abertis/Autostrade, l’obertura de sectors econòmics estratègics a altres capitals europeus és promocionada per la Comissió Europea, que ha declarat il•legals les exigències de la Comissió Nacional de l’Energia a E.ON. En tot cas, l’ingrés d’ACCIONA a ENDESA va empènyer E.ON a millorar la seva oferta, elevant el preuo a 35 euros per acció (La Nueva España, 07/10/2006). Amb l’aprovació de la nova Llei d’Ofertes Públiques d’Adquisicions el 13 d’octubre de 2006, s’incrementa a 30% el límit a partir del qual un accionista ha de llançar una OPA sobre el 100% del capital. De manera que tant ACCIONA en el caso d’ENDESA, com ACS en el cas d’IBERDROLA podrien disposar de fins el 29,9%, la qual cosa redueix el percentatge de “free-float” al que podrien accedir grups estrangers. No obstant això, s’ha de destacar que la nova normativa entrarà en vigor a mitjan 2007.
(13) Europa Press, 22/09/2006. El 2006, UNION FENOSA aportarà aproximadament el 30% del benefici net d’ACS, amb 240 milions d’Euros. (Europa Press, 10/09/2006). Amb l’objectiu de blindar l’empresa elèctrica davant una OPA hostil, ACS planejaria ampliar fins el 45% la seva participació (El Economista, 15/09/2006). Per altra banda, l’increment de la presència d’ACS a IBERDROLA s’ha produït el setembre de 2006 un espai de temps molt curt (72 hores). L’adquisició serà finançada per mitjà d’un crèdit-pont del BBVA i Caja Madrid, que no implica per garantia els actius de la constructora. D’aquesta manera, el desemborsament no tindrà impactes rellevants sobre els seus resultats consolidats. ACS es va convertir en el primer accionista d’IBERDROLA per davant de Chase Nominees, que en controla un 8,3%; de State Street Bank & Trust (5,9%), de BBVA (5,4%), i de la BBK (5,01%) (El Economista, 27/09/2006; Expansión, 28/09/2006; Hoy, 28/09/2006). S’ha de subratllar que ACS encara no té marge de decisió a la seva nova participada, ja que la llei actual impedeix que una societat exerceixi drets polítics superiors al 3% en dues empreses considerades operadores principals del sector energètic (El Mundo, 13/10/2006). Per altra banda, ACS ha fet una petició a la Comissió Nacional de l’Energia per a poder augmentar la seva participació accionària a IBERDROLA per damunt del 10%, fins a un percentatge que no li obligui a llançar una OPA (24, 9%). El projecte de fusió entre IBERDROLA i Unión FENOSA es podria veure facilitat per la nova Llei d’OPAs.
(14) Expansión, 12/10/2006
(15) La gaceta de los Negocios, 18/07/2006
(16) El Economista, 10/10/2006
(17) EuroNews, 23/09/2006 (www.euronews.net). Avui les activitats d’ABERTIS en termes de la gestió de carreteres es limiten a 3.300 km. a l’Estat Espanyol i a França.
(18) El govern italià ha intentat bloquejar les negociacions invocant interessos nacionals i una llei que no permet la presència de constructores (com ACS) a les societats que tenen concessió per a autopistes. Per això, va emetre un decret que limitava al 5% els drets de vot de les constructores dins de las concessionàries i es va referir a la possibilitat de revocar les concessions d’autopistes a Autostrade. No obstant això, a causa de la pressió de la Comissió Europea, que aposta per donar via lliure a la fusió, el més probable és que Romano Prodi cedeixi. (Finanzas, 08/09/2006 ; El Confidencial, 05/10/2006, Europa Press, 12/10/2006)
(19) El País, 11/07/2006
(20) Cinco Días, 21/07/2006
(21) Expansión, 19/06/2006