ODG - En profunditat

Bolívia (1999-2006). El 1999, sota la pressió del Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional i el Banc Interamericà per al Desenvolupament, el govern de Bolívia privatitza l’empresa municipal d’aigua de la ciutat de Cochabamba (SEMAPA). S’adjudica la concessió al consorci Aguas del Tunari (adT), propietat en un 55% International Water Holdings B.V.(Bechtel y Edison), i en un 25% d’Abengoa S.A. Aixa, AdT rep una concessió exclusiva del transport, emmagatzemament, distribució i comercialització de l’aigua potable. L’any 2000, davant l’alça de les tarifes dels usuaris (de fins a un 200%), la població es mobilitzat, és reprimida, però aconsegueix revocar la llei de privatització. El govern rescindeix el contracte amb el consorci. Tot i haver dut a terme inversions que no superen el milió de dòlars, el consorci porta una demanda al CIADI (Centre de Solució de Controversias Relatives a les Inversions; un tribunal del Banc Mundial), contra el govern Bolívia, demanant una indemnització de 50milions de dòlars. Milers de ciutadans del món es solidaritzen amb les demandes de la població de Cochabamba i fan pressió sobre Betchel i el Banc Mundial per tal que descartin la demanda presentada davant el CIADI. A principis del 2005, tots els socis excepte Abengoa S.A. demostren una predisposició a l’acord amb el govern. La Campanya Internacional ¡Abengoa Basta Ya! Recull centenars de signatures d’organitzacions, personalitats i ciutadans, exigint a l’empresa espanyola que abandoni la demanda contra Bolívia. El gener del 2006, Betchel, Edison i Abengoa signen un acord amb el govern Bolívia, pel qual li cedissin les seves accions per un preu total de 2 bolivians (0,30 cèntims de dòlar). La demanda queda anul·lada.

+ Més informació

SIEPAC – Plan Puebla Panamá 2005-2006. El desembre del 2005, Abengoa va presentar una oferta per a participar en la construcció del Sistema d’interconnexió Elèctrica d’Amèrica Central (SIEPAC), en concret als blocs 1 (Guatemala, Hondures i El Salvador) i 2 (Nicaragua, Costa Rica i Panamà). Es tractaria de desenvolupar l’enginyeria del disseny final, de tenir sota la seva responsabilitat l’obra civil i el muntatge de la línia de transmissió (http://www.eprsiepac.com/lote_siepac_transmision_costa_rica.htm). El SIEPAC projecta la construcció d’una línia de cablejat de 1,830 kilòmetres entre Panamà i Hondures. L’Estat espanyol va promocionar la participació d’Endesa al projecte, invertint-hi 70 milions de dòlars de fons destinats a la cooperació (Fons V Centenari). Les múltiples protestes davant el projecte, a càrrec d’organitzacions centreamericanes, argumenten que el cost es revertirà sobre els usuaris, i que els impactes socioambientals no tindran precedent, pel fet que la zona és dins un Parc Nacional i una Reserva de la Biosfera (Ortega M. [2005], Deuda Ecológica, Muñoz Moya Ed.). El SIEPAC també inclou diversos projectes de represes hidroelèctriques sobre els cabalosos rius de la regió i la interconnexió elèctrica entre Colòmbia i Panamà, intervenint en una zona altament estratègica a nivell continental i, com a conseqüència, fortament militaritzada: el Tapón del Darién. Se situa en el marc del PPP, amb un conjunt de projectes que implicarien el desplaçament de les poblacions locals (indígenes i camperoles), destinades a alimentar les fàbriques maquiladores que s’implantaran a l’Amèrica Central. http://www.eprsiepac.com/lote_siepac_transmision_costa_rica.htm

• ASPECTES JUDICIALS

Costa Rica 2004. La Fiscalia Anticorrupció d’Espanya va iniciar, l’octubre del 2004, una investigació del presumpte suborn de 200 mil dòlars (163 mil euros) que una filial d’Abengoa a Costa Rica (Inabensa) hauria pagat a l’ex president de COSAT Rica i Secretari General de l’OEA, Miguel Ángel Rodríguez (www.cincodias.com, 28/10/2004). Els diners s’haurien dipositat en un compte a Miami, a nom del senyor Rodríguez. L’empresa estatal costa-riquenya Fuerza y Luz va aconseguir un préstec de 55 milions de dòlars per a portar a terme el projecte d’Abengoa, un 50% dels quals provenen del govern espanyol i, la resta, de la filial espanyola de Deutsche Bank. (Font: www.americaeconomica.com, 08/10/2004). Després de l’escàndol, Rodríguez va dimitir del recent nomenament com a secretari general de l’Organització d’Estats Americans (OEA). Abengoa va rebutjar les acusacions mitjançant Inabensa (www.cincodias.com, 21/10/2004)

Estat espanyol 2003-2006. La Fiscalia Anticorrupció va iniciar una investigació l’1 d’octubre del 2003 als directius d’Abengoa, per un suposat delicte d’administració deslleial. Els fets ocorreguts l’any 2002, quan Inversión Corporativa (IC), accionista majoritari d’Abengoa, va comprar el 3,72% de l’operadora de telefonia mòbil Xfera per 25 milions d’euros, i va vendre les accions a una filial d’Abengoa, Telvent, pel mateix import (tot i que les expectatives de negoci havien empitjorat notablement i que el valor d’Xfera havia baixat). L’operació ca perjudicar els accionistas minoritaris d’Abengoa. Llavors es va presentar una querella contra el president d’Abengoa, Felipe Benjumea, el seu germà Francisco Javier, José Joaquín Abaurre y José Luis Aya . www.elmundo.es/mundodinero/2004/07/14/Noti20040714121802.html). El gener del 2006, el fiscal Anticorrupció va demanar penes de presó per als imputats i una indemnització de 25 milions d’euros a Abengoa, que hauria de pagar IC. Se’ls acusava d’haver Venus a Telvent la participació d’Xfera per tal de “desprendre’s d’un negoci ruïnós”, violant la fidelitat que devien a la mercantil Abengoa, amb l’únic objectiu de beneficiar a Inversión Corporativa i aprofitant-se de la seva condició d’administradors d’ambdues empreses (www.cincodias.com/, 26/01/2006).