 |
| ETN espanyoles |
|
|
| BBVA: Conflictes i punts negres |
|
- ENCAUSAT PER COMPRA DE VOLUNTATS POLÍTIQUES A DIFERENTS GOVERNS D'AMÈRICA LLATINA
|
El primer a obrir una investigació sobre el BBV va serr el FBI nord-americà al 1999, com a resposta a l'acusació realitzada per Nelson Rodríguez, ex vicepresident de la filial portorriquenya del banc, acomiadat després de rebre una condemna per apropiació indeguda de fons. Aquest va proporcionar substancials proves sobre l'entramat del banc, part del qual es desenvolupava a Cuba i així la recerca de vincles amb el narcotràfic i polítics incòmodes els va interessar. D'altra banda, en el 2001, els serveis jurídics del Banc d'Espanya, van detectar que el BBVA va mantenir durant 13 anys dos comptes secretes en el paradís fiscal de Jersei, un altra a Liechtenstein i un tercer a Suïssa, aquests sumaven uns 37.343 milions de pessetes, 3.500 milions dels quals estaven invertits en 22 fons de pensions constituïts a nom de consellers del BBV, inclòs el propi Ybarra.
|
 |
Així, el jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, va assumir la investigació de tot el relatiu al compte secret per el qual el BE havia obert un expedient sancionador al BBVA, centrant-se en l'informe presentat per la Fiscalia Anticorrupció de l'Estat, que al·lega que la trama es va estendre a més d’EUA a Mèxic, també a Colòmbia, Veneçuela i Perú, i va tenir com objectiu final “l'obtenció de posicions majoritàries en determinades entitats financeres de Llatinoamèrica, ja comprant voluntats polítiques, ja legitimant capitals de procedència il·lícita”.
És a dir, com a corruptor sistemàtic i en ocasions, blanqueador de diners del narcotràfic en països d'Amèrica Llatina. Finalment, el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Grande-Marlaska, substitut de Baltasar Garzón, va arxivar el 2001 el cas Probursa i al març del 2005, la investigació al BBVA per sopusat blanqueig de diners del narcotràfic i el paramilitarisme, assenyalant “absoluta absència de prova” i que les diligències portades a terme fins a llavors, “no han ofert resultats positius des de la perspectiva incriminatoria”.
El passat 10 de maig de 2007, la Secció Segona de la Sala de lo Penal de la Audiència Nacional arxivà de forma definitiva el cas després de rebutjar el recurs d’apel·lació presentat pel Ministeri Fiscal contra la sentència de sobreseïment dictada el passat 12 de març de 2007. El tribunal creu que el delicte societari, per a que afecti una pluralitat de persones i sigui "perseguible", ha de ser denunciat per la persona o entitat agreujada que, en aquest cas, seria el BBV. Es confirmen a més les tesis exposades al judici, per la defensa d’Ybarra i la resta d’implicats, que exigien l’arxivament de la causa per no existir perjudicats.
A Mèxic, la Fiscalia acusa al BBVA d'operacions de blanqueig de diners per a aconseguir suports per a fer-se amb el control del banc mexicà Probursa. Per a aquesta operació, el BBV va crear una filial a Puerto Rico (país amb condicions d'opacitat superiors als altres) –BBV IIC–, que operava a través de préstecs sense garantia. A l'operació van participar el president de Probursa, José Madariaga, i el seu home de confiança, Eduardo Pérez Montoya, situat pel FBI a l'òrbita del narcotràfic i qui va facilitar al BBV la participació majoritària a canvi de legitimar-li fons dipositats a Gran Cayman.
Per a la campanya electoral d'Hugo Chávez, el BBV de Jersei va dipositar la quantitat de $1M, el 7 de juliol de 1999, a nom d'una empresa Convertine Nyoffshore” registrada a Caracas el 12 de maig de 1997 amb altres empreses de capital social de 30.000 dòlars, com Madur and Curial TrustInc de Luis Miquilena Hernández (exministre del govern d'Hugo Chávez). En els comptes del Banc Provincial (BBV) a nom de l'empresa Micabú es van transferir milers de dòlars donats a la campanya electoral de Chávez. El fet és que a Veneçuela és legal finançar les campanyes electorals, però Chávez no va declarar la contribució a la Junta electoral i no se sap on han anat els fons, fet que va convertir aquests moviments en il·legals. D'altra banda, es desconeix l'import rebut pels dos partits de l'oposició conservadora.
Amb el fi d'obtenir l'adjudicació i control accionarial del Banc Continental al 1995, segons la Fiscalia Anticorrupció, el BBVA, mitjançant préstecs per valor de $100.000 desemborsats a Panamà (a comptes de la família Brescia) pel BBVIIC de Puerto Rico, va obtenir el 50% de la participació del Banc Continental igual que la família Brescia. Això va ser així ja que van arribar com a donatius al govern de Fujimori per la campanya de l'ajuntament de Lima, Vladimiro Montesinos.
- ENCAUSAT PER BLANQUEIG DE DINERS
Blanqueig de diners procedents del narcotràfic, cas citat anteriorment vinculat amb la compra de voluntats polítiques.
El BBV al juliol de 1996, va adquirir el 35% del Banc Ramader. Les altres dues parts del gran banc, pertanyien al Grup Fidugán, 32%, i als accionistes minoritaris, 33%. El BBV per tal d'aconseguir el control majoritari del banc Ramader, es va aliar amb el Grup Fidugán (típica complicitat entre capital estranger i oligarquia local) de manera que aquest li venia la seva part si es comprometia a blanquejar-li altes sumes de diners procedents del narcotràfic i extorsió paramilitar. El mecanisme financer comentat consistia en:
Una operació que tindria dos branques, ambdós dissenyades per a blanquejar uns diners que estarien situats a Panamà i Colòmbia. A la primera branca, Marco Aurelio Royo Anaya col·locaria accions del Banc Ramader per valor de 212 milions de US$ en el BBV Privanza Suïssa. A la segona, la filial portorriquenya del BBV -el BBVIIC - concediria a companyies instrumentals panamenyes que eren propietat del narcotraficant colombià, segons el FBI, Marco Aurelio Royo, quatre crèdits d'aproximadament 200 milions US$ en total. Posteriorment, des del BBVIIC, es realitzarien de la mateixa manera, diverses transferències bancàries a societats pantalla propietat de Royo, creades per a tal fi.
En els justificants d'aquestes transferències apareixia alterat "patosament" el nom d'aquesta persona, a la qual arribaven a cognomenar "Rayo", "Roy" o "Roys". De tal forma que Royo aconseguiria blanquejar els diners en metàl·lic que tenia amagats a Colòmbia i Panamà vestint-los com a crèdits ordinaris del BBV alhora que descomponent l'operació en una suma de complexes i aparentment inconnexes operacions bancàries que transcorrerien en més de 7 països. El BBV a Suïssa –PrivanzaBBVIIC Suïssa- garantiria ambdós préstecs a través del paquet d'accions del Banc Ramader, propietat de Marco Aurelio Royo, que com hem dit, aquest hauria col·locat a Suïssa prèviament.
Finalment, els crèdits concedits als socis colombians del BBVA, que en la seva major part havien estat assumits pel de Puerto Rico, a un termini de cinc anys i sense garanties reals, van desaparèixer uns pocs mesos més tard dels llibres de l'entitat sense que els deutors desemborsessin ni una sola pesseta. Els documents mostren transferències de fons per un total de 643 milions de dòlars que haurien encobert el blanqueig d'uns 300 milions de dòlars generats il·legalment a la pròpia Colòmbia i a Panamà.
(Font: informe de la Fiscalía Anticorrupción presentado ante la Audiencia Nacional octubre del 2000)
(Font: El Vocero, La Vanguardia 3/4/2007)
- FINANÇAMENT DE PROJECTES ALTAMENT CONTAMINANTS
OLEODUCTE DE CRUS PESATS -OCP- A L'EQUADOR:
L’OCP d'Equador ha estat fortament criticat a causa de els seus impactes negatius sobre l'ecosistema d'Equador provocant així el desplaçament de comunitats cap a altres regions no contaminades. Un exemple dels impactes seria la destrucció de sis volcans actius, d'un gran nombre de reserves d'aigua fresca i de jungla verge. Sumant-li a això les elevades possibilitats d'un accident mediambiental. L'any 2000 el Govern d'Equador va concedir una concessió al Consorci OCP (format per cinc petrolieres equatorianes actives a la zona de l’Amazonia) per a la construcció, gestió i control de l’OCP per vint anys. Així, l’OCP ha estat construït per l'empresa OCP Equador S. A. que és la subsidiària de OCP Ltd. El cost total del projecte es va estimar en 1300M$ i l’output per dia en uns 220.000 barrils. Bàsicament el finançament va consistir en un préstec sindicat de 17 anys (que acaba el Juliol del 2018) per un volum de US$ 900M i els US$ 400M restants es van cobrir amb el capital social de OCP Ltd. Al juliol del 2001, es va signar un préstec entre l’OCP i un grup de 16 institucions financeres de 8 països, dirigit per Westdeutsche Landesbank (WestLB – Germany). Nou bancs van estar involucrats en el préstec sindicat, aportant US$ 590M, el BBVA va aportar US$ 150M d’aquests.
Abans de donar els diners, les institucions financeres van introduir garanties i mecanismes mitigadors de risc per a assegurar-se que rebrien els seus diners fins i tot si el projecte moria. La principal condició consisteix en que cada petroliera que utilitzi l'oleoducte ha de signar un contracte amb l’OCP Ltd. especificant el volum de cru que vol transportar i l'import que haurà de pagar per a aquest volum contractat, independentment de si ho acaba transportant o no. Aquests contractes són el pilar de l'estructura financera, i reduïxen el risc a només un: que una o diverses petrolieres fagi fallida (Encana, Occidental, AGIP i Repsol-YPF són considerades “blue xip firms”, amb un risc mínim).Blanqueig de diners procedents del narcotràfic, cas citat anteriorment vinculat amb la compra de voluntats polítiques.
(Font: Informe Profundo y AID Environment, Campaña Internacional contra OCP, formada entre otros por Acción Ecológica de Ecuador, , Ungewald de Alemania, Amazon Watch de Estados Unidos, Repsol Mata de Catalunya, ODG, También Greenpeace, Friends of the Earth, Carovana Internazionale de Solidaritá de Italia, etc)
LA MEGAFACTORIA DE CELULOSA ENCE EN URUGUAI:
|
A la ciutat uruguaya de Fray Bentos, situada sobre el marge oriental del Riu Uruguai, i unida a la província argentina d'Entre Ríos, el Govern Uruguayà va autoritzar a l'empresa finlandesa Botnia i a l'espanyola Ence la construcció de dues plantes de producció de cel·lulosa. El fet va generar un autèntic conflicte diplomàtic entre Argentina i Uruguai a compte de la negativa radical dels residents en l'altra riba del riu -les localitats argentines de Gualeguaychú i Colón-, a acceptar les conseqüències de la degradació mediambiental que això implicaria: inversió contaminant incompatible amb la forma de vida, la salut de les persones de la localitat, etc. Ja que va haver-hi una violació de les Polítiques de Salvaguàrdia Ambiental i Social, confirmada per la Ombudsman (la CAO, Meg Taylor), i tal i com es va negociar la inversió, aquesta viola el Tractat del Riu Uruguai, i per tant la Salvaguàrdia d'Aigües Internacionals del Banc Mundial. Malgrat tot això, el BBVA va recolzar el finançament necessari per ENCE en el 50% del projecte, valorat en un total de $600M.
|
 |
Actualment el projecte està suspès, encara que es preveu la instal·lació d'una nova megafactoría de cel·lulosa d’ENCE a Conchillas, un poblat rural en el departament de Colònia, on els rius Uruguai i Paraná comencen a formar l'ample estuari del Riu de la Plata. Així que el projecte molt probablement seguirà endavant amb la mateixa estructura que l'inicial.
Font: (http://www.cedha.org.ar/es/iniciativas/celulosa/, 3/4/2007
|
|
|
- VIOLACIÓ DE LA ÈTICA BANCÀRIA
PRIMER PROPIETARI ESPANYOL D'EMPRESES D'ARMAMENT:
El BBVA manté diferents participacions accionarials, directes o indirectes, a empreses armamentístiques subministradores del Ministeri de Defensa, i altres empreses relacionades amb l'armament, tals com empreses d'Enginyeria, Electrònica, Informàtica… que són les que participen a la fabricació de: avions de transport, carros blindats o productes de guerra electrònica.
Les participacions que actualment, Març de 2007, té són :
| Implicació del BBVA en empreses i indústries militars |
Participació accionarial 1 |
| CESCE empresa de serveis i seguros que finança exportacions d'armes |
14,28% |
| HISPASAT indústria de comunicació per satélit amb aplicacions militars (Galileo) |
10,75% |
| INDRA indústria d'electrònica, dedica un 40/60% a material militar (Eurofigther, fragates F-100, helicòpters Tigre blindats, misils, guerra electrònica) |
0,76% |
| 8,66 millons € capital (balanç 2003) |
| 20,43 millons € capital bursàtil (10/1/07) |
| IBÉRICA DEL ESPACIO indústria aeronàutica i de l'espai |
(a través d'Iberdrola 6,01%) 5,65% |
| |
| |
| RYMSA, fabricant de sistemes de comunicació i radar (fragates F-100) |
(a través de IBV 2 ) 65,69% |
| HISDESAT industria de comunicació per satélit amb aplicacions militars (Ariane) |
(a través d'Indra) 7% |
| (a través d'Hispasat) 43% |
| INMIZE (MBDA) principal fabricant de misils per avions de combat a Espanya i Europa |
(a través d'Indra) 10% |
|
|
|
1 Dades accionariat Balanços oficials any 2005
2 Iberdrola Bilbao Vizcaya (IBV) està formada pel BBVA i Iberdrola a 50%. Un 6,01 % d’Iberdrola és del propi BBVA.
Indirectament el BBVA participa en:
A través d'IBV un 65,69% a RYMSA
A través d'IBV un 5,26% a AMPER
A través d'Hispasat un 43% a Hisdesat
A través d'INDRA un 7% a Hisdesat
A través d'INDRA un 10% a Inmize (MBDA)
NOTA:
Iberdrola Bilbao Vizcaya (IBV) està repartida al 50% entre el BBVA i Iberdrola. A la vegada un 6,01 % d’Iberdrola és del propi BBVA.
El BBVA va finançar, en 2006, exportacions d’armes italianes per un valor de més de 53 milions
El BBVA ha destacat a Itàlia per:
Ser una de les principals entitats financeres d’exportació d’armes italianes. De fet, l’any 2002 ocupà el primer lloc de la classificació per volum de finançaments.
Finançar, al 2006, exportacions d’armes a països que no compleixen amb el Codi de Conducta de la Unió Europea, entre els que destaquen Israel o Malàisia.
Finançar, al 2006, exportacions d’armes italianes per un valor de més de 53 milions d’euros (més de 9.000.000.000 pessetes)
Fonts: Beretta, Giorgio, “Banche e armi: un bilancio a sei anni dalla Campagna”, enero 2006
Les “Inversions explosives” del BBVA i el BSCH
El informe “Inversions explosives. Institucions financeres i municions clúster”, elaborat per Christopeh Scheire, de l’organització belga Netwerk Vlaanderen, fa patents els vincles entre les entitats financeres i les empreses productores d’armes que fabriquen municions clúster. Tot i que actualment existeixen diverses iniciatives internacionals que demanen la seva prohibició (com la liderada pel govern noruec), algunes entitats financeres continuen promovent la fabricació d’aquestes armes.
A pesar que Espanya signés la declaració d'Oslo prohibint qualsevol vinculació amb aquestes, es té constància del finançament a companyies de tot el món que fabriquen bombes “clúster”. Un dels mètodes utilitzats per a això són els famosos crèdits sindicats, a través dels quals 68 bancs van oferir crèdits per valor del 10.000 milions d'euros a fabricants de bombes “racimo” durant els anys 2004 i 2007. Concretament, el BBVA en el 2005, va participar en un crèdit sindicat de 2.200milions de dòlars, format per tretze bancs, aportant 35milions que van servir per a finançar a l'empresa Raytheon.
|
Empresa productora municions clúster
|
Participació entitats espanyoles
|
Descripció participació |
|
Raytheon
|
BBVA
|
El BBVA participà amb 25 milions de dòlars en una agrupació internacional de 30 empreses financeres que proporcionà un crèdit de 1.700 milions d’euros a cinc anys a Raytheon
|
|
Thales
|
BBVA
|
Participació en agrupació internacional de 28 bancs per un préstec a cinc anys de 1.500 milions d’euros a Thales
|
|
Unión Española de Explosivos S.A.
|
BSCH
|
BSCH controla el 50% de Vista Capital, que controla el 42,5% de Unión Española de Explosivos, S.A.
|
|
EADS
|
BBVA
BSCH
|
Agrupació internacional de 36 bancs que proporcionaren un crèdit a set anys de 3.000 milions d’euros a EADS. El BBVA participà com una de les entitats promotores i proporcionà 120 milions d’euros. El BSCH també participà amb 45 milions d’euros
|
Font: Traducció de les descripcions proporcionades en el informe “Inversions explosives”, p.6.
PRIVATITZACIÓ DE L'HOSPITAL DE SAN JUAN DE DIOS:
El BBVA té interessos també en el sector salut, ja que al fusionar-se el BBV amb Argentària, va accedir al domini de Sanitas Internacional, la filial de la qual a Colòmbia és Colsanitas. D'aquest manera, el BBVA, a través de la seva filial el Banc Ramader, de Colòmbia, va embargar l'Hospital San Juan de Diós, on treballava el científic Manuel Patarroyo, descubridor de la vacuna contra la malària al 1993, a causa d'un deute de la Fundació San Juan de Diós (institució a la qual l'Institut d'Immunologia del Dr. Patarroyo estava vinculat jurídicament, que no econòmicament), de 60 milions de dòlars. A causa de aquest deute, el banc Ramader va embargar per $2M a l'Institut, deixant-lo conseqüentment inoperativa la labor d'investigació mèdica per un deute que al propi banc li suposava els beneficis de tres dies i mig.
Font:(www.entrepueblos.org 13/5/2005)
(http://www.cdpsanjose.org/)(http://www.solidaridad.net/articulo3040_enesp.htm 18/5/2005)
COMUNITAT DE PAU DE SAN JOSÉ DE APARTADÓ:
La CdP de SJA, està integrada per camperols/es que han decidit no donar suport a cap dels actors armats colombians. Això els ha provocat ser víctimes de múltiples assassinats. Al gener del 2005, una ONG va ingressar en el compte de la comunitat una suma de diners corresponents a dos projectes de cooperació, donant constància de qui era l'entitat cooperant i en quins conceptes es realitzava l'ingrés. Pocs dies després de la massacre, la directora de la sucursal del BBVA Banc Ramader, va comunicar als representants legals de la CdP que els donava un termini de quinze dies per a retirar els diners del compte, al·legant que havia estat objecte d'investigació interna del Banc i existia la sospita de que aquests diners poguessin provenir del narcotràfic. En dues ocasions, la comunitat ha sofert robatoris per part dels paramilitars, casualment just després d'haver retirat una quantitat important de la sucursal bancària del BBVA en la qual té el compte la comunitat.
Font:(www.entrepueblos.org 13/5/2005)
(http://www.cdpsanjose.org i http://www.solidaridad.net/articulo3040_enesp.htm 18/5/2005)
PRESSIÓ ANTISINDICAL A COLÒMBIA:
Segons els sindicats, per a evitar la sindicalizació dels treballadors, el BBVA ha establert una classificació dels seus treballadors per ‘rangs salarials’ en lloc de ‘categories’. Aquesta mesura té fortes conseqüències per als drets dels treballadors. Al treballador se li ofereix pujar de rang (bonificació d'entre 20mil-100mil pesos) a canvi de sortir del rang sindicalizador (convenis col·lectius, etc). Els treballadors han optat freqüentment, per la bonificació deixant les prestacions sindicals com els subsidis familiars, transport, alimentació, préstecs tous per a habitatge i altres assoliments del sindicalisme bancari, ja que “Guanyen 80 mil més, però perden 138 mil en forma de prestacions amb la promesa del banc que aquesta opció els permetrà ascendir en el banc”. D'aquest manera el nivell de sindicalizació va passar de 3.100 treballadors a 1.400 en l'actualitat. El banc també ha aconseguit evitar els dividends de la sindicalizació subcontractant al 10% de la seva plantilla directa. A més, un dels sistemes d'incentius estipula que si una sucursal supera les metes definides per al semestre, rebrà incentius; però si existeixen sindicalistes, no n’hi hauran.
APROFITAMENT DE L'ERARI PÚBLIC:
El BBVA és corresponsable de la seva participació activa en el negoci especulatiu del deute intern (i extern), dels països llatinoamericans en els que està present. Les agències de qualificació de risc han obligat a governs com el colombià a augmentar exageradament les taxes d'interès dels seus bons de deute públic, si és que volen obtenir nou capital financer necessari per a pagar el deute extern que prescriu i alguns dels seus projectes. El resultat és que els bancs estrangers com el BBVA, aliats d'aquestes agències de risc-país s'han beneficiat enormement d'aquest fenomen ja que són i han estat els tenidors d'aquests títols de deute públic. Així, l'economia interna real, està obligada a carregar fiscalment amb un erari públic destinat en primera prioritat a pagar el deute públic, sigui extern o intern. Atès que el deute intern està controlat per la banca o els fons d'inversió gestionats per aquesta, i que aquesta banca com en el cas del BBVA és estrangera, deute intern i externa són fins a cert punt equivalents.
Pot dilucidar-se com el sistema banca privada/agències de rating/FMI actuen pressionant al Govern en aquest sentit, quan en els seus informes i documents semblen obsessionar-se per un objectiu principal: que el Govern augmenti el cridat “superàvit primari”, és a dir, els ingressos del govern menys les despeses, abans de pagar el servei del deute.
MOBBING: El mobbing no està tipificat en el Codi del Treball colombià. No obstant això, es reporten constantment casos de treballadors que són pressionats a través d'amenaces i enviaments a zones vermelles, a soterranis o els assignen treballs molests. Amb l'entrada del capital espanyol el mobbing, s'ha vingut tecnificant i sistematizant. Blanqueig de diners procedents del narcotràfic, cas citat anteriorment vinculat amb la compra de voluntats polítiques. Font: http://www.observatoriosindical.org/denuncias2.html 24/8/2006 http://www.comfia.info/noticias/29341.html 15/9/2006) |
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
