L’actual procés de globalització té una dimensió productiva i industrial molt important que se sol ignorar i que aguditza de manera creixent les desigualtats entre les relacions dels països del Nord i del Sud. No només cal tenir en compte els enormes fluxos de capital expatriat a través del deute extern financer, o de la inversió estrangera directa, sinó que també cal parar atenció als complexos projectes d’infrastructures que es dissenyen per a facilitar la circulació de béns i persones, en una cerca de la integració de totes les regions del planeta al sistema de producció capitalista. En aquest sentit, cada regió pren importància en funció de la posició geogràfica estratègica per al transport de mercaderies i la disponibilitat de recursos naturals com l’aigua, la biodiversitat, els hidrocarburs i els minerals. 

Segons el Centre d’Anàlisi Social, Informació i Formació Popular (Casifop), cada dia som testimonis de la construcció de quatre tipus de xarxes d’infrastructures industrials:

• de comunicacions (electro-informàtica, telefonia, televisió i altres)
• de transport intermodal
• xarxes energètiques d’oleoductes i instal•lacions elèctriques que comuniquen els centres d’extracció amb els centres de comercialització o de processament
• xarxes d’aigua (avituallament urbà i rural, hidrovíes, conques)

L’enllaç d’aquestes diverses xarxes explica l’actual confluència de corporacions com les petroleres, les productores d’electricitat, les constructores, les que transporten aigua, les empreses de transport terrestre, les que treballen en l’àmbit de les telecomunicacions, l’agroindústria I la biotecnologia.

La majoria dels projectes de remodelació de ports, aeroports, estacions de ferrocarril, construcció d’hidrovíes i de carreteres obeeix a aquesta lògica i s’inclou en grans plans d’integració de les infrastructures, en els quals participen de manera activa les Institucions Financeres Internacionals, les Agències de Crèdits a l’Exportació, i altres entitats públiques i privades. La peculiaritat d’aquests plans és que s’han dissenyat de manera vertical, sense consultar les poblacions locals que en seran les principals afectades. A més, activen mecanismes de creació de deute extern, per tal com se sol imposar el finançament total o parcial als Estats, i deute ecològic, perquè generen impactes socials i ambientals sense precedents. Estan estretament vinculats, també, als Tractats de Lliure Comerç multilaterals o bilaterals, que tenen com a finalitat proporcionar una base jurídica internacional per a la integració econòmica.  

En aquest apartat, ens plantejarem alguns dels principals plans d’integració de les infrastructures, presents als quatre continents, amb especial atenció a la participació del capital europeu i de l’espanyol.