El Pla “Puebla Panamá” (PPP), tot i pretendre dedicar-se al desenvolupament regional, fou concebut sense la participació de les poblacions que es veuran més afectades pels megaprojectes. La lògica d’integració del Sud-est de Mèxic amb l’Amèrica Central mitjançant corredors logístics d’infrastructures de transport (carreteres, ports, aeroports), comunicacions (xarxes de fibra òptica) i energia (instal·lacions elèctriques i oleoductes), més aviat obeeix a la projecció territorial del capital nord-americà, a l’hora de competir amb els blocs econòmics europeu, asiàtic i de MERCOSUR. Segons les investigacions del Centre d’Anàlisi Social, Informació i Formació Popular (Casifop), és possible identificar els motius principals pels quals s’estableix el PPP, basant-nos en els factors següents: 

Importància geoestratègica de la regió mesoamericana:

Aquesta àrea constitueix la regió més estreta del continent, motiu pel qual esdevé un pont de connexió directe entre els oceans Pacífic i Atlàntic. En la primera fase d’expansió, el comerç mundial es va situar entre el continent europeu i la costa est dels Estats Units, on es van concentrar les indústries i es va dissenyar la xarxa d’infrastructures econòmiques. El mitjà de transport marítim és relativament barat davant en comparació amb el terrestre, però el Canal de Panamà no pot satisfer avui dia les necessitats del creixent trànsit naval. Per aquest motiu, prenen importància els espais als quals s’hi puguin projectar passadissos interoceànics. És el cas d’Istmo de Tehuantepec (Mèxic), de Nicaragua, d’Hondures i del Tapón del Darién (Colòmbia).

Mà d’obra barata
Es tracta de la regió més propera als Estats Units, amb una població de més de 65 milions d’integrants de pobles indígenes, camperols i descendents de pobladors africans, que malviuen en condicions de greu empobriment, no han gaudit de l’educació més elemental i es troben en situació d’atur, cosa que els empeny a buscar una nova vida a Mèxic, els Estats Units o el Canadà. Així doncs, compleix les condicions ideals per a l’establiment de zones franques i fàbriques maquil•ladores. L’experiència de la zona central del continent a aquest nivell ha estat desastrosa. Les maquil•les que actualment hi ha instal•lades des de la frontera de Mèxic amb els Estats Units fins al Panamà reben denúncies contínuament, perquè violen els drets laborals i humans de la població que no es troba protegida a nivell legal. 

Terres cultivables i biodiversitat
Per la seva diversitat topogràfica i climàtica, l’àrea del PPP disposa de grans extensions de terres a les quals es pot implementar l’agroindústria, cosa que constitueix un excel•lent atractiu econòmic.. Més encara si es tracta d’una de les regions amb enormes riqueses biogenètiques, a partir de les quals es poden obtenir medicaments, aliment, adobs i plaguicides, a banda de productes per a l’enginyeria dels nous materials. Aquí destaca el projecte del Banc Mundial del Corredor Biològic Mesoamericà, que s’articula estretament lligat al PPP. De fet, el Banc Mundial ha promogut, entre els països empobrits, programes d’intercanvi de deute pel control de reserves ecològiques.

Energia i minerals
Gairebé la meitat del territori guatemalenc i del sud de Belize jau sobre una manta petrolífera, cosa que també passa als litorals asiàtic i pacífic de Nicaragua i Costa Rica. Alhora, Mèxic és un dels principals productors de petroli a nivell mundial. A banda de les immenses reserves del Golf de Mèxic, compartides entre aquest país i els Estats Units, disposa també de petroli a l’estat de Chiapas. Avui dia hi ha fortes pressions per a la privatització de Petróleos Mexicanos (PEMEX). Per tal de facilitar l’exportació dels hidrocarburs, es planeja la construcció i integració d’oleoductes a tota la zona central. Una altra de les grans riqueses de la regió es troba a l’aigua. Els rius de l’estat mexicà de Chiapas produeixen més de la meitat de l’energia hidroelèctrica del país, i el Pla “Puebla de Panamá” projecta desenes d’embassaments, cosa que implicarà el desplaçament de milers de pobladors per les inundacions. La construcció d’aquestes infrastructures es dedicarà, sobretot, a l’alimentació de la indústria i les fàbriques maquil•ladores, enlloc de les dotacions de llum per a la població local. Per acabar, cal esmentar la importància que els dipòsits d’urani, ferro, alumini, coure i ambre tenen també a la regió. 

Contra-insurgència
Les greus condicions d’empobriment i exclusió que caracteritzen la vida dels habitants de la zona del PPP han estat la causa primordial de les accions constants dels moviments armats. A Mèxic, cal destacar l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional (EZLN) i l’Exèrcit Popular Revolucionari. La construcció de corredors d’infrastructures permet disposar també d’un control militar de la regió, i els llocs de treball que s’ocupen a les maquil•ladores impliquen un trencament del teixit social comunitari, cosa que obstaculitza la identificació amb els moviments insurgents de la zona. Cal esmentar que hi ha una relació força estreta entre el PPP i altres plans com el Pla Colòmbia, en aquest sentit.

Tractats de Lliure Comerç
Tal i com es pot veure en l’apartat dedicat als tractats de lliure comerç vigents i en projecte al continent americà, el Pla “Puebla Panamá” se situa en la lògica de l’obertura comercial regional, i permet l’enllaç entre les regions signants del Tractat de Lliure Comerç de l’Amèrica del Nord (TLCAN) i el Tractat de Lliure Comerç D’Amèrica Central i els EEUU (CAFTA), a més d’haver estat dissenyat segons les pautes del fracassat Acord de Lliure Comerç de les Amèriques (ALCA).

Resistència popular
La regió afectada pel PPP també ha constituït un espai de creació del rebuig popular, no només davant dels megaprojectes d’aquest tipus, sinó també davant dels TLCs. Des del 2001, una extensa xarxa d’organitzacions socials, camperoles i indígenes ha documentat els possibles impactes del PPP i ha portat a terme trobades a nivell nacional i internacional, per tal de coordinar la resistència.

En aquest apartat, es recullen articles d’anàlisi que exposen els interessos econòmics i geopolítics que regeixen els megaprojectes del Pla “Puebla Panamá”, la presència d’empreses transnacionals espanyoles com Inberdrola i Endesa en marcs com aquest, i els principals impactes socials, econòmics i ambientals que en deriven.