Finançament i participació en empreses molt contaminants
Finançament i participació directa en construcció de la presa de Santo Antonio al riu Madeira al Brasil,,
El riu Madeira és el principal afluent de l'Amazones. El Complex Rio Madeira projecta la construcció de 4 preses hidroelèctriques (2 en territori brasiler, un en territori bolivià i una en aigües binacionals) dotades de comportes, fent navegables els rius Madeira, Madre de Dios i Beni. Aquesta hidrovia de 4200 Km permetrà completar la navegació de grans embarcacions des de la desembocadura del Riu Amazones a l’Oceà Atlàntic fins al Pacífic de Perú, creuant a través de territori bolivià. A dia d’avui ja han començat les obres de les 2 centrals en territori brasiler, Santo Antonio (670.000 milions de dòlars de cost estimat i 3,150 MW de capacitat de generació energètica) i Jirau (455.000 milions de dòlars de cost estimat i 3,300 MW de capacitat de generació energètica).
El projecte de construcció d'aquestes dues preses ha estat problemàtic des del principi pel seu impacte mediambiental i social sobre l'Amazònia (el Madeira en rega una cinquena part). Entitats ecologistes han reclamat repetidament que es tingui en compte el principi de precaució i s'abandoni el projecte. Fins i tot, el març del 2007, l'Institut Brasiler del Medi Ambient i Recursos Naturals (IBAMA) va negar la llicencia ambiental preliminar per a la construcció de les preses.
Tot i això, el Govern Brasiler l'ha considerat com una prioritat nacional i ha pressionat per a la seva posada en marxa. El gener de 2008, el Consorci Madeira Energia (MESA) va guanyar la licitació per a la construcció de la presa de Santo Antonio. Uns mesos després MESA no va poder aconseguir la licitació per a la construcció de l'embassament de Jirau, que va ser concedida a un altre consorci liderat per la multinacional francesa Suez. El Banc Santander participa en el consorci d'empreses que conformen MESA com a principal assessor financer, a la vegada que n'és un dels seus propietari, ja que un fons d'inversió conjunt amb Banif, i FI-FGTS (que s'hi incorporarà posteriorment) posseeix el 20% del capital.
El Banco de Santander ha actuat igualment com a finançador d'algunes de les companyies involucrades en aquest projecte, com és el cas de Furnas, propietària del 39% del consorci MESA. Santander i Banif Primus han realitzat una emissió d'obligacions a cinc anys de Furnas per valor de 128 milions de dòlars que caducava l'any 2007. El Santander també va liderar un consorci de bancs que el maig de 2005 va concedir a Furnas un fons de 445 milions de dòlars en titols de valors recolzats per actius.
Aquest fet va comportar una campanya d'exigència de responsabilitats al Banc Santander per part de diferents ong, que van advertir a l'entitat bancària espanyola dels greus impactes socials i ambientals que implica la implementació d’aquestes grans infraestructures, entre els que destaquen: la inundació d’una de les zones amb més gran biodiversitat d’Amèrica del Sud, la destrucció de territori indígenes i camperols tant a Bolívia com al Brasil i el consegüent desplaçament de milers de persones, els impactes sobre la pesca, que permet la supervivència dels pobladors, i finalment l’augment de malalties endèmiques com la malària o el dengue, degut a l’estancament d’aigües que implicaran les preses.
A la Junta d'Accionistes d'aquest banc corresponent a l'any 2008, varis interlocutors van demanar explicacions a Emilio Botin al voltant de la seva participació a MESA. Aquest va assegurar que en parlarien i va emplaçar-los a la propera Junta. L'Abril del 2009, el Santander va vendre la meitat de la seva participació a MESA a FI-FGTS, un fons d'inversió d'una entitat financera controlada pel govern brasiler.
Actualment, el Banc Santander continua participant directament en el capital del consorci MESA i per tant es responsable directe dels danys que pugui ocasionar la construcció de la presa de Santo Antonio. Les ongs han denunciat la hipocresia d'aquest banc que per una banda ha signat recentment el Principis d'Equador, i diu defensar una política corporativa social i ambiental sostenible, i per altra financia i es particip de projectes tan destructius del medi ambient com és la presa de Santo Antonio al Brasil.
En concret, s'apunten les següents incongruències:
-
conservació de la biodiversitat: des de juliol 2007, la desforestació de la zona de construcció de la presa de Santo Antonio ha estat d'un 600% i l'inici de les obres ha causat la mort d'11 tones de peixos.
-
prevenció de la contaminació i de l'emissió de tòxics: la zona del riu Madeira té un elevat contingut de mercuri, per tant al remoure a causa de les obres el fons del riu, la població està essent exposada a ingerir aigua i peixos contaminats.
-
salud i seguretat de la comunitat: les grans extensions d'aigua estancada estendran la proliferació de la malària i empitjoraran la qualitat de l'aigua potable.
-
adquisició de terres i reassentament voluntari: actualment el futur de 2.400 pescadors/es de la regió està en perill i fins a 5.000 famílies se desplaçaran sense cap previsió de compensació. El procés de consulta i consentiment previ, un dels Principis d'Equador, no s'ha realitzat adequadament.
-
pobles indígenes i patrimoni cultural: L'execució del Complexe Rio Madeira trenca amb els convenis nacionals i internacionals com la Convenció 169 de la OIT, la Declaració dels Pobles Indígenes de l'OEA i les NNUU i els articles 215 i 216 de la Constitució Federal i el Decret 6040/2007.
Finançament del projecte HidroAysén,
HidroAysén - propietat de les empresa espanyola Endesa i la xilena Colbun - té previst construir preses en dos del rius més potents i verges de Xile, el Baker i el Pascua. L'electricitat d'aquestes preses seria enviada 2.400km al nord on estan situades les grans ciutats i la industria xilenes. Les línies de transmissió haurien de travessar boscos verges de la Patagònia únics al planeta. Les 5 preses previstes (2 al Baker i 3 al Pascua) obligaria a reassentar famílies i trencaria les seves formes de subsistència, a la vegada que posaria en perill aquest boscos i la seva biodivesitat única. En resposta a aquests plans, les ONGs xilenes i internacionals han iniciat la més grans campanya ecologista de la història de Xile: “Patagonia Chilena: ¡Sin Represas!”
El Banco Santander ha participat en el finançament de les dues empreses. Des del 2006, ha participat en la concessió de crèdits sindicats per un valor superior a 600 milions de dòlars, a Colbún i a Endesa Chile, a més d'actuar com a banc principal en dos emissions de bons de Colbún, una el maig del 2007 i l'altra l'agost del 2008.
Altres finançaments d'empreses molt contaminants
La Companhia Vale do Rio Doce (CVRD) està relacionada amb diferents infraestructures que han comportat un greu impacte ecològic i/o violacions dels drets humans: Mina de Carajas i projecte hidroelèctric Estreito al Brasil, extracció de carbó del riu Socuy al nord-oest de Veneçuela, projecte miner Goro Nickel a Nova Caledonia, operacions mineres i la construcció de preses elèctriques a la cadena montanyosa de Verbeek i al Bloque de Bahodopi a Indònesia, operacions mineres a Guatemala. Banc Santander forma part d'un consorci de 19 bancs que van concedir una línia de crèdit de 650 milions de dòlars a CVRD el maig del 2007. CRVD va obtenir un prèstec de 18.000 milions de dòlars per a finançar l'adquisició d'Inco (una de les empreses més contaminants del món) el setembre de 2006. El Banc Santander hi va contribuir en 795 milions de dòlars. El novembre del 2006, el Santander va participar en l'emissió de bons de CVRD per valor de 3.750 milions de dòlars, destinada a finançar l'adquisició d'Inco. El maig del 2006, CVRD va contractar una línia de crèdit de 500 milions de dòlars finançada per un consorci de bancs, entre ells el Santander.
Freeport McMoran, és una companyia minera nord-americana que explota la mina Grasberg a la part occidental de Nova Guinea, una zona selvàtica amb un elevat valor ecològic. Grasberg és la mina d'or més gran del mon i la tercera de coure. Les tècniques d'extracció son altament contaminants, enviant milers de tones diàries de residus que contenen metalls pesats directament al riu. El març del 2007, el Banco Santander conjuntament amb d'altres bancs va participar en una operació de crèdit a Freeport McMoran per un valor superior al bilió de dòlars.
L'any 2005 hi va haver un vessament de petroli al Golf de Mèxic responsabilitat de l'empresa Pemex a causa del mal estat de l'oleoducte. Els resultats van ser catastròfics per l'ecosistema i la població local. L'any 2006, el Banc Santander va participar juntament amb d'altres bancs en un préstec de 5.500 milions de dòlars que refinançava i augmentava el valor d'un crèdit anterior de 4.000 milions de dòlars. El Santander havia participat també en aquest primer crèdit.
L'eliminació de les deixalles de la planta de cel·lulosa Valdivia, propietat de Celulosa Arauco yConstitución S.A. (CELCO), al sud de Xile va provocar una catàstrofe mediambiental al riu Cruces l'any 2004. L'empresa va estar tancada durant un període i multada per aquests fets. El febrer de 2007, la Comisión Nacional de Medio Ambiente Chilena va iniciar un procés contra aquesta empresa per haver abocat aigües residuals de forma il·legal. En abril de 2005 Banc Santader va participar en un consorci bancari per a l'emissió de bons de CELCO per valor de 400 milions de dòlars. Igualment, a l'agost del 2001, va participar en la concessió d'un crèdit a CELCO de 250 milions de dòlars.
Petrobras està relacionada amb grans infraestructures energètiques de gran impacte mediambiental i en les poblacions indígenes, com per exemple el Gasoducte Yacuiba Rio Grande (Gasyrg) a Bolívia, o el desenvolupament del projecte Bloque 31 a l'Equador. Aquest darrer consisteix en la construcció de dues plataformes petrolieres, oleoductes i una planta pel processament del petroli. Dos terços del projecte es troben dins el Parc Natural Yasuni, qualificat per la UNESCO, com una de les reserves més riques del mon en biodiversitat, i a més, ocupa el territori de la comunitat Huaorani. El Banc Santander va intervenir en l'emissió de 2.500 milions d'accions ordinàries i 1.850 milions d'accions preferencials de Petrobras, a l'abril del 2006. Va participar juntament amb 6 bancs més en la concessió d'un préstec per valor de 500 milions de dòlars a Petrobras, a l'octubre de 2005.
De Tractebel Energia se n'han verificat incompliments de caire social i mediambiental en relació a la construcció de la Presa Cana Brava al Brasil l'any 2002. Està relacionat amb el projecte Gamisea, que va ser inaugurat el 2004, i que explota gas natural i el transporta a través d'una àrea amazònica remota del sud del Perú, afectant a poblacions indígenes que habiten en aïllament voluntari. Els efectes negatius inclouen reassentament forçat, destrucció de fonts d'aliment i aigua, i exposició a malalties, i s'hi han donat repetits vessaments. A més, promou el projecte hidroelèctric Estreito al Brasil que un tribunal de l'estat brasiler de Maranhao va bloquejar l'any 2007 degut a les greus conseqüències mediambientals que pot representar. El Banc Santander és una de les tres entitats financeres que el març del 2005 van concedir un préstec de 200 milions de dòlars a Tractebel Energia.
El Grup Votorarantim (VCP), és el major conglomerat industrial del Brasil. Aquest grup ha estat involucrat diverses vegades en demandes per violació dels drets humans, socials, econòmics i ecològics: construcció de la Planta Hidroelèctrica de Barra Grande (juny 2005), construcció de la presa de Campos Novos, extensió de l'eucaliptus al Sud del Brasil amenaçant la biodiversitat de la zona. Santander Brasil va ser una de les institucions financeres internacionals que va organitzar un programa de recompra de 9 milions d'accions el març del 2007. I un dels quinze bancs que van concedir-li un préstec de 1,2 milions de dòlars al juliol de 2006.
CPFL Energia forma part tant de Beasa - Energética Barra Grande, com d'Enercan, consorcis empresarials que exploten respectivament la Planta Hidroelèctica Barra Grande i la presa de Campos Novos al Brasil. El novembre de 2005, el Banc Santander va obtenir el mandat per a l'emissió d'obligacions de CPFL Piratininga per valor de 174 milions de dòlars a cinc anys. Igualment, el Banc Santander participa en l'emissió d'obligacions de CPFL l'any 2006 per valor de 348 milions de dòlars sota mandat del City Group.
Anticooperació
Participació en la CESCE
La Compañia Española de Seguros de Crédito a la Exportación (CESCE) és una empresa participada majoritàriament per l'Estat Espanyol (50,25%), i per inversors privats (bancs i companyies d'assegurances). Concretament, el Banco Santander posseeix el 21,07% de les accions de CESCE. L'objectiu principal d'aquesta companyia és facilitar la internacionalització del sector privat, mitjançant la cobertura de riscos d'impacte derivats de la venda de productes i serveis d'empreses espanyoles als mercats exteriors.
El que per a les empreses espanyoles significa una assegurança del risc país, pels països destinataris esdevé un mecanisme de generació de deute extern, i per tant un factor d'empobriment. El CESCE s'encarrega de restituir l'import perdut a l'empresa espanyola, i posteriorment de reclamar-lo a l'administració del país en qüestió, aplicant la clàusula de garantia sobirana. A finals de 2008, el deute generat a través del CESCE era de 3.425,89 milions d'euros. Quasi bé el 20% d'aquesta quantitat té a veure amb països altament endeutats.
Diverses organitzacions han denunciat la promoció de la venda d'armes per part de CESCE, sovint en països amb un control democràtic molt deficient, o el suport a projectes d'alt impacte ambiental i social, com per exemple la construcció de la fabrica de cel·lulosa d'ENCE a l'Uruguai, així com la manca de transparència dels projectes que CESCE assegura.,,
Finançament de projectes militars
Finançament EADS,,
Tot i que Espanya signés la declaració d'Oslo prohibint qualsevol vinculació amb les bombes “cluster”, es té constància del finançament a companyies de tot el món que fabriquen aquest tipus de bombes. Un dels mètodes utilitzats amb aquesta finalitat son els crèdits sindicats. El Banc Santander va participar junt amb altres 35 entitats de crèdit (entre elles el BBVA) en el finançament de 3.650 milions de dòlars a l'empresa EADS el juliol de 2005.
Partipació en Explosivos Alaveses (Expal),
El BSCH participa en el 23% de la empresa Maxam Corp Holding (abans anomenada Unión Española de Explosivos, S.A.) a través de la seva societat de capital risc, Vista Capital. Aquest holding agrupa entre d'altres empreses a la companyia Explosivos Alaveses (Expal), empresa que es dedica íntegrament a la producció de bombes i explosius. Fins fa poc, Expal fabricava bombes 'cluster', actualment prohibides a Espanya.
Participacions indirectes en empreses armamentistes
El Grupo Santander a través d'Iberdrola (de la qual posseïx el 1,9% de les accions), participa en les empreses Amper, S.A., dedicada al sector militar entre un 20 i 30% de la seva producció, Iberica del Espacio, S.A., 10% dedicada a la producció militar, i RIMSA, 21% de producció militar.
Finançament de compra i venda d'armes
L'abril del 2008, el Banco Santander (junt amb altres bancs) ha subscrit un conveni de crèdit per a finançar dos contractes de CASA – EADS amb les Forces Aèries Brasileres per un import de 554 milions d'euros. Aquest contractes inclouen la venda de 12 avions C-295 i la modernització de 8 avions P-3. Aquesta operació de finançament a l'exportació, es una de les més importants dels darrers anys i té una assegurança risc-país per part de CESCE.
L'any 2002 el Banc Santander va concedir un préstec de 240 milions de dòlars a les Forces Aèries Xilenes per finançar la compra de 10 jets Lockheed-Martin F-16.
L'any 2001, el Banco Santander va finançar exportacions d'armes italianes, actuant com intermediari en contractes de venda d'armes per valor de 19,7 milions d'euros.
Blanqueig de capitals
Paradisos fiscals
Com és àmpliament conegut, les oficines i entitats bancàries ubicades en els anomenats "paradisos fiscals" tenen com a funció principal el blanqueig de diners de fosca procedència i l'evasió de capitals amb la intenció de burlar les autoritats financeres nacionals i evitar el pagament d'impostos.
El Grup Santander participa en el capital social de 59 societats residents en territoris off-shore, o paradisos fiscals, principalment a les Bahames i Jersey, però també a les Illes Caiman, Hong-Kong, Singapur, Guernsey, Gibraltar, Illa de Man, Maurici i Panamà. Societats com per exemple Santander Bank & Trust Ltd, Holbah II Limited o Banco Santander Bahamas International Limited, amb domicili a les Bahames.
Obiang i el Riggs Bank
L'any 2004 el banc nord-americà Riggs va fer fallida després que una investigació d'un comitè del Senat i una investigació judicial va trobar-lo culpable d'haver mantingut comptes del President Obiang de Guinea Equatorial, la seva família i el seu govern corrupte, així com per Augusto Pinochet, l'exdictador xilè. El banc Riggs va ser multat amb 25 milions de dòlars de multa per l'incompliment de la regulació contra el blanqueig de diners i amb 16 milions per no informar d'activitats sospitoses. Poc abans de fer-se pública la decisió del comitè, els comptes relacionats amb Guinea Equatorial van ser tancats. Tot i això es va poder aclarir que el Banc Santander havia rebut 26,5 milions de dòlars d'aquests comptes, en 16 transferències realitzades entre l'any 2000 i 2003 al compte d'una empresa panamenya anomenada Kalunga Company, propietat d'Obiang.
L'abril de 2005, la Fiscalia Anticorrupció espanyola va tancar una investigació contra el Banc Santander i Emilio Botin per presumpte delicte de blanqueig de diners relacionat amb aquest cas. Segons sembla, l'entitat bancaria va informar adequadament al Servicio de Prevención del Blanqueo de Capitales (SEPBLAC).
Relacionat amb el mateix cas, el maig del 2009, la Asociación Pro Derechos Humanos de España (APDHE) va presentar una querella contra varis dirigents de Guinea Equatorial per blanqueig de capitals. L'APDHE manté que té constància que els diners procedents del Banc Riggs van servir per a la compra d'immobles a diferents parts de l'Estat espanyol.
Finançament d'empreses que no respecten els drets laborals
Participació en l'emissió de bons de Wall-Mart,
Wal-Mart Stores és la cadena de supermercats més gran del món, tristament coneguda per no reconèixer els drets dels treballadors, especialment el dret a sindicació. El Banco de Santander juntament amb d'altres bancs han assegurat fins a 5 emissions de bons d'aquesta companyia entre agost de 2005 i març de 2009.
