¿POR QUÉ MARCHAN LAS EMPRESAS DE CATALUNYA?

Quines implicacions té per l’economia a curt, mig i llarg termini?
Què ha facilitat que puguin fer el canvi de seu?
Podem trobar altres casos semblants a nivell internacional?
Quin tipus de resposta podem donar des de la ciutadania?

 

Esdeveniment Facebook

Twitter HT #EmpresesCAT // Tuit de difusió
 
 

 

Empreses com Caixabank, Gas Natural, Abertis, Banc de Sabadell, Catalana Occidente, Applus i un llarg etcètera, han canviat la seu social fora de Catalunya en moments on el conflicte polític entre l’Estat espanyol i Catalunya ha escalat, argumentant que la inestabilitat del context perjudicava les seves activitats. De fet, tenim exemples de moments de la història recent a Escòcia, Brasil, Bolívia, Hondures i Guatemala on les empreses han pressionat a favor dels seus interessos, deslegitimant la democràcia representativa i els seus principis. A Bolívia, Repsol YPF va estar a l’epicentre de la guerra del gas oposant-se frontalment al pagament de regalies per l’extracció d’hidrocarburs i alineant-se amb els representats polítics que garantien el seu règim d’acaparament extractiu. A Brasil, bancs d’inversió com JP Morgan o Merryl Lynch, van voler influir les eleccions de 2002 perquè les enquestes donaven guanyador el Partit dels Treballadors de Lula da Silva, fent caure el valor de la moneda brasilera i desaconsellant la compra de deute brasiler. I a Escòcia, els principals bancs britànics i empreses petrolieres com Shell, van alertar de les complicacions que crearia la independència d’Escòcia i, en el cas dels bancs, van amenaçar amb traslladar la seu social a Anglaterra si guanyava el “sí”.


Aquests i altres antecedents, ens poden portar a qüestionar quin és el paper de les grans empreses en la democràcia representativa i quin és el seu poder real de pressió i d’influència sobre la direcció política d’un Estat.


En el cas de l’Estat espanyol i Catalunya, la tan comentada reforma en forma de Decret Llei de la normativa sobre canvi del domicili social de les empreses ve precedida per tot un seguit de modificacions de l’ordenament jurídic adreçades en termes generals a reforçar el rol i poder dels consells d'administració en detriment de les tradicionals potestats de les juntes d'accionistes en relació als processos de canvi domicili social de les companyies.


Potser el més important és, davant d’aquesta realitat, preguntar-nos: què podem fer com a ciutadania? Hi ha campanyes i col·lectius que treballen des de fa molts anys per denunciar la impunitat de les grans empreses (Stop Corporate Impunity, BBVA sin armas, Repsol Mata, REDS, etc...) i en el context actual algunes accions de boicot que s’han activat precisament per denunciar el canvi de seu d’algunes empreses. Aleshores, és el boicot una eina efectiva? Hem de reforçar les campanyes existents? Quin paper tenen les alternatives que tenim al nostre abast? Quin paper juguen les administracions públiques? La municipalització i/o nacionalització de serveis essencials i estratègics, com la banca o l’energia, poden donar més garanties per l’aprofundiment democràtic?


Per compartir les respostes a totes aquestes preguntes, us convidem a una taula rodona pel proper dilluns 13 de novembre a les 18:30, a l’Institut Jaume Balmes (Carrer de Pau Claris, 121, Barcelona). Hem escollit l'Institut Jaume Balmes per fer l'esdeveniment com a gest de solidaritat amb un dels col·legis electoral que va patir la repressió del dia 1 d'octubre.

 

A la taula comptarem amb la presència de:

 

Iolanda Fresnillo, membre de la PACD i de la cooperativa Ekona

Víctor Martínez, professor de dret mercantil de la Universitat de Girona

Jesús Carrión, membre de RETS i del Col·lectiu RONDA

Carlos del Barrio Quesada, Secretari de Polítiques sectorials i sostenibilitat de CCOO CAT i membre de la Comissió Executiva.

 

 

Esdeveniment Facebook

 
Twitter HT #EmpresesCAT // Tuit de difusió
 

 

Ens veiem el dilluns!

 

 

Temàtiques: 

  • Extraterritorialidad